Entrades

Destil·lar el coneixement sobre Covid19

cochrane_iberoamerica_stacked_rgbPer Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill

Centre Cochrane Iberoamericà, Barcelona

Hospital de Sant Pau

comunica@cochrane.es

 

Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.

Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.

Llegir més

Per transformar cal un propòsit compartit i sentir-se important

Post Ramon Cunillera Ramon Cunillera

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme 

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Confesso la meva profunda admiració cap a Josep Guardiola. Estic rellegint “Herr Pep”, de Martí Perarnau, que si no t’agrada el futbol és un llibre que costa de llegir. En tots els capítols destil·len un munt de lliçons de comandament i lideratge.

Quan en Pep feia només tres mesos que havia arribat al seu nou destí, al club Bayern de Munic, li cau la final de la supercopa d’Europa contra el Chelsea de Mourinho (vells coneguts). El partit acaba en empat a dos en l’últim minut de la pròrroga amb gol in-extremis del Bayern. Abans de la tanda de penals, Guardiola reuneix l’equip i els diu: “Trieu-vos vosaltres mateixos. Jo no triaré qui tirarà. Però dels del moment que ho tingueu decidit penseu immediatament per on tirareu el penal, no canvieu d’opinió en cap moment, i des d’ara fins que us poseu davant del porter repetiu constantment “marcaré, marcaré, marcaré”. No us amoïneu. La final és nostra”. Van tirar els penals els jugadors que van voler, els van convertir tots, i van guanyar per 5-4. L’equip va ser un altre des d’aquell moment.

Llegir més

D’Alma-Ata al Covid19: l’atenció primària davant la crisi sanitària

Post blog Xavi Bayona CATPer Xavier Bayona Huguet

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Director dels EAP Gornal i Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Coordinador del grup de treball de gestió i gestió clínica de la CAMFiC

Feia més d’una dècada que es volien canviar diferents aspectes de l’organització i la provisió de serveis de l’Atenció Primària (AP) en el nostre entorn, perquè es valorava que el model de la reforma de l’AP impulsat, sota el paraigua de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut d’Alma-Ata (Kazakhstan, 1978) havia quedat desfasat. A diferents fòrums liderats per les principals societats científiques vinculades a l’AP (CAMFiC i AIFiCC), també la Societat Catalana de Gestió Sanitària i pel mateix Departament de Salut s’han intentat, sense massa fortuna, diferents reformes de la reforma de l’AP (Pla d’Innovació i ENAPISC, entre d’altres).

Llegir més

Les oportunitats del coronavirus

Ignasi RieraPer Ignasi Riera

Director d’Operacions. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

A la majoria d’organitzacions de l’àmbit de la salut es va passar, en menys de 15 dies, de la “normalitat” al punt àlgid de la pandèmia del coronavirus, amb independència del moment en què aparèixer el primer cas de Covid19 a cada organització.

Aquest fet va provocar que ens saltéssim moltes de les fases descrites en els diversos plans de contingència i anéssim directament la fase final que teníem prevista. I això va ser possible gràcies a l’agilitat en la presa de decisions per aplicar les mesures i activar nous dispositius, que dos setmanes abans haurien estat inimaginables.

Llegir més

La SCGS celebra que La Marató de TV3 es dediqui al Covid19 i s’ofereix a col·laborar

Fundacio_Marato_TVLa Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) celebra la decisió anunciada pel Patronat de la Fundació La Marató de TV3 de canviar la temàtica prevista per aquest any i dedicar l’edició al coronavirus Covid19, de manera excepcional i davant l’actual situació d’emergència sanitària i la prioritat de recerca urgent en aquest àmbit científic a escala mundial.

Així li ha fet saber en una carta enviada, pel president de la SCGS, Pere Vallribera, en la que s’ofereix, en nom dels més de 400 socis de la societat, a col·laborar, oferir el seu suport i assessorament per localitzar experiències i històries vinculades amb la gestió clínica i sanitària que han tingut com a protagonistes aquests professionals i el benefici que ha reportat, malgrat tots els obstacles, per a les persones afectades pel coronavirus Covid19.

En aquesta comunicació, adreçada al director de La Marató, Lluís Bernabé, es recorda el paper rellevant que els gestors clínics i sanitaris estan tenint en la gestió de la crisis del Covid19 -a la hora de multiplicar la capacitat de resposta, determinar nous circuits d’atenció, obrir nous dispositius, reordenar espais, modificar dinàmiques de treball, reforçar i cobrir personal, activar sistemes d’informació o teleconnectar-se entre professionals i amb els pacients, entre d’altres-.