Entrades

Adhesió de la SCGS a la declaració de l’OMS per garantir l’equitat de vacuna de la Covid19

La Societat Catalana de Gestió Sanitària s’ha adherit a la declaració Vaccine Equity Declaration que ha publicat l’Organització Mundial de la Salut (OMS), a través de la qual fa una crida als líders globals, nacionals i locals per accelerar el desplegament equitatiu de les vacunes de la COVID19 a tots els països del món, començant pels professionals de la salut i els grups de risc.

La declaració defensa la necessitat que els fabricants comparteixin coneixements per augmentar la producció de vacunes per als propers anys i que els organismes reguladors accelerin els processos d’aprovació, de manera segura.

Igualment, en aquest posicionament, l’OMS emplaça als ministeris de sanitat a preparar i invertir en els seus sistemes d’atenció primària de la salut per distribuir les vacunes de la COVID19 entre els seus professionals de la salut i desenvolupar sistemes de dades per al seu subministrament, distribució i acceptació de les vacunes.

L’OMS també reclama que els governs garanteixin que les vacunes de la COVID19 es distribueixin de manera gratuïts en els diversos punts d’atenció, prioritzant els col·lectius més afectats, com els professionals de la salut, les persones de risc.

La declaració recorda que “distribuir les vacunes de la COVID19 de manera ràpida i equitativa és fonamental per acabar amb l’epidèmia, reiniciar les economies i començar a abordar els actuals reptes pendents, com la inseguretat alimentària, la desigualtat i la crisi climàtica”.

“La salut és fonamental per garantir l’avenç del món posterior a la COVID19 i invertir en el sistema d’atenció primària serà clau per posar fi a aquesta pandèmia, preparar-se per a la propera i acomplir amb la visió de garantir una salut per a tothom”, assenyala l’OMS.

Us emplacem a adherir-vos, de manera individual o com a organització, a aquesta declaració, emplenant aquest formulari.

L’impacte psicoemocional sobre els professionals de la salut per la Covid19

Gustavo Tolchinsky Gustavo Tolchinsky Wiesen

Cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital Municipal de Badalona

Secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona i coordinador del PAIMM

Mai com fins ara, la salut dels professionals i el nostre benestar psicoemocional havia estat tan present en la societat com en el si de les organitzacions o en publicacions científiques.

Per entendre el que hem viscut els professionals i com ens va afectar als inicis de la pandèmia de la Covid19, cal recordar què va passar en aquell període.  Entre mitjans de març i fins al mes de maig es va viure el pic àlgid de la pandèmia. El desconcert dels professionals a l’hora d’afrontar una situació clínica i organitzativa sense precedents ja va generar molt nerviosisme i desconcert. A tot això s’hi va sumar el patiment  per no tenir eines ni protocols i no disposar sempre de materials de protecció, cosa que feia evident l’amenaça contra la nostra salut.  Tot plegat va esdevenir una tempesta perfecta per a les nostres emocions, fet que va generar una resposta de estrés intensa.

En aquells moments, a tot arreu, hi havia mostres d’afecte de la població o d’altres col·lectius amb la clara intenció de donar suport i ànims en uns moments molt durs tant per la societat com pels professionals, als quals ens va tocar posar-nos al capdavant de les organitzacions sanitàries. Hi van haver nombroses iniciatives per companyies i empreses per gratificar amb descomptes o regals tot aquest esforç que s’estava realitzant i el risc al que ens exposàvem.

Llegir més

Més de 4.100 visites al blog La gestió importa, amb articles sobre les lliçons del Covid19

mailing_fgestio_importaEl blog La gestió importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària ha aconseguit superar des de principis d’aquest any les 4.100 visites, un creixement que s’ha vist incrementat especialment a partir del mes d’abril en el qual es va posar en marxa la publicació setmanal d’articles elaborats per col·laboradors i socis de la SCGS, en el marc de la pandèmia de Covid19.

En total s’han difòs 16 posts, tant en català com en castellà, escrits per Pere Vallribera, Alba Brugués, Xavier Bayona, Ignasi Riera, Ramon Cunillera, Gemma Craywinckel, Joan Barrubés, Vicente Ortún, Olga Pané, Marco Inzitari, Maria Emília Gil, Àlex Marieges, Jordi Riba, Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill.

Llegir més

Un sistema de salut més apte per a les persones grans

Copia de Joan Barrubés CATPer Marco Inzitari 

Director d’Atenció Intermèdia, Recerca i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili

President de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia 

L’impacte del Covid19 en les persones grans està a la llum del sol. La mortalitat ha estat exponencial en aquest grup de població heterogeni, amb una gestió del final de vida que no sempre s’ha ajustat als estàndards catalans. Amb el pas de les setmanes, també descobrim empitjoraments importants de la mobilitat i de la funció cognitiva, així com una multiplicació dels trastorns psico-afectius i de les alteracions psicològiques i conductuals en les persones amb demència.

Aquestes conseqüències, malauradament, posen Catalunya al nivell de molts d’altres indrets del món, tot i l’excel·lent resposta global de la sanitat catalana, en el marc de complexitat i incerteses en el qual vàrem navegar, que va evitar conseqüències pitjors. El document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, del qual és difícil no subscriure algun punt, esmenta alguns factors clau, com la implicació dels professionals i el lideratge de l’aliança entre clínics i gestors.

Molt s’ha escrit i s’escriurà sobre l’impacte en les residències de persones grans i el seu futur, i per això deixaré que diferents documents als quals he col·laborat, com l’informe del Grupo de Trabajo Multidisciplinar del Ministerio de Ciencia e Innovación i el posicionament de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (conjuntament amb FATEC i iSocial), parlin per mi.

Llegir més

Destil·lar el coneixement sobre Covid19

cochrane_iberoamerica_stacked_rgbPer Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill

Centre Cochrane Iberoamericà, Barcelona

Hospital de Sant Pau

comunica@cochrane.es

 

Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.

Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.

Llegir més