Entrades

Retrobant els valors perduts, una oportunitat pel futur

/in /by

Olga Pané

Per Olga Pané

Gerent del Parc Salut Mar i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Ens hem de felicitar de l’extraordinària iniciativa de la nostra societat científica, i la gran agilitat demostrada al posar sobre la taula el document del Impacte de la pandèmia del COVID-19  a les organitzacions sanitàries. 25 propostes a partir del que hem après. La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) demostra no només bons reflexes, sinó també que l’actuació decidida al front de la resposta organitzativa no ens ha impedit fer també, un anàlisi assossegat i  mirant al futur.

Vivim temps molt complexes. Un llistat de demandes infinites de recursos procedents de qualsevol sector de la nostra societat, des de salut  al turisme, des de l’educació a la cultura, no desperta cap sospita de que no puguin ser ateses. Sembla que Europa ho ha de solucionar, i de moment es reserven les males noticies per als contribuents.

Tinc l’impressió que m’he perdut alguna cosa i que quelcom no acaba de quadrar.

L’ambient polític propicia el desacord en comptes de les sinergies. Que hi hagi fiscals que investiguin  els  protocols d’ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) o que hi hagi un allau de demandes als jutjats perquè les EPI’s no estaven disponibles ni als hospitals ni al mercat, o que la guàrdia civil investigui a l’únic professional que ha estat al peu del canó donant la cara davant del país sencer, enmig d’una crisi sense precedents, desanima.

En resum, ens falten moltes coses, ningú ens explica amb claredat a la societat l’esforç necessari  per aconseguir-les, i a mes els polítics estan enfadats els uns amb els altres.

Com deia Tony Judt: alguna cosa va malament.

Les propostes de la SCGS requereixen del propòsit dels qui tenen les competències per executar-les, però en l’actual entorn polític, és dubtós qui hi hagi la voluntat, la decisió i el valor per fer-ho.

Llegir més

Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après

/in , , /by

Post 25 propostes del que hem aprèsLa Societat Catalana de Gestió Sanitària, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, ha elaborat un document amb 25 propostes per tal de repensar el model sanitari català, tenint en compte l’experiència viscuda arran de pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries i les necessitats de generarà la nova situació social, econòmica i epidemiològica.

L’emergència sanitària de la pandèmia ha posat a prova el professionalisme i les estructures organitzatives dels sistemes sanitaris.

Gairebé de la nit al dia, els dispositius assistencials han canviat la forma tradicional de treballar per afrontar de manera accelerada un gran nombre de transformacions, en alguns casos no previstes i, en d’altres, llargament esperades.

Llegir més

Ara és el moment!

/in /by

Copia de Copia de Jordi Riba CATPer Pere Vallribera i Rodríguez

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària  

Ara o mai: desprès de dècades d’informes, propostes i plans de reforma i dels seus models de gestió, la pandèmia del COVID19 ha fet palesa com mai la necessitat urgent de fer front a les febleses que qüestionen, moltes d’elles ja qüestionaven, la viabilitat i funcionament del nostre sistema de salut.

Paral·lelament, la crisi també ha evidenciat on recauen les seves principals fortaleses: un sistema equitatiu, que atén a tots els ciutadans, dotat amb professionals d’alt nivell, també en l’àmbit de la gestió sanitària i clínica i en el cas de Catalunya, amb unes organitzacions fortament vinculades al servei públic, independentment de la seva titularitat.

És el moment que professionals clínics i gestors proposem i exigim, de manera decidida, que s’abordin les reformes imprescindibles per dotar als nostres ciutadans d’un sistema i unes organitzacions més robustes, àgils i més justes, amb uns professionals amb millors condicions i amb els instruments de gestió i organització actualitzats, que ho facin possible.

No, no tenim el millor sistema de salut del món, però podríem aspirar a apropar-nos-hi. Perquè possiblement, el que sí tenim són els ingredients per ser-ho, però també alguns que ho impedeixen, com l’important infrafinançament crònic, les condicions salarials dels professionals i els models laborals obsolets, les rigideses de les organitzacions sanitàries, la insuficient integració entre els diferents nivells d’atenció, també amb l’àmbit social, o una burocràcia paral·litzant que impregna qualsevol tipus de decisió i que sovint orienta el sistema cap a l’acompliment de la normativa, però no cap a les necessitats del ciutadà.

En definitiva, aspirem a un sistema amb un pressupost adequat, amb unes organitzacions amb autonomia de govern i de gestió, que es valorin i financin pels seus resultats, amb un model professional que prioritzi el treball interdisciplinari, l’experiència i la competència, unes condicions laborals adequades i competitives, així com uns models d’organització assistencial basats en l’autonomia i la transversalitat i orientats a la obtenció de valor i que tenen en compte les expectatives i les decisions dels pacients.

Aquest model sí podria i hauria de convertir-se realment en un referent de servei de salut a la població. Les 25 propostes de la SCGS van en aquesta línia. Però és necessari establir complicitats amb els professionals i els seus representants, el món acadèmic i col·legial, per tal que la nostra veu s’escolti.

El treball social sanitari a l’atenció primària de salut: enfocar per reenfocar

/in /by

Jordi Riba CATPer Jordi Riba

Responsable de l’Àrea de Treball Social.

Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut

La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).

En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.

Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.

La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.

Llegir més

El compromís dels professionals de la salut: gresol del Covid19

/in /by

Maria Emilia Gil CATMaria Emília Gil

Directiva i docent en gestió

Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals

En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.

Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.

Llegir més