Què entenem per valor de la innovació? Una reflexió arran d’un informe de l’OCDE
Per Lluís Segú, farmacèutic. Consultor, professor associat de la Unitat de Farmacoteràpia i Farmàcia Clínica de la Universitat de Barcelona i professor del Màster en Farmacoeconomía de la Universitat Pompeu Fabra
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha publicat recentment un informe (1) sobre la gestió de l’accés a les noves tecnologies que inclou elements interessants de reflexió. No és el primer d’aquesta organització o d’altres (ni serà l’últim) centrat en la necessitat que tenen els Sistemes de Salut de cercar formular per enfrontar adequadament la incorporació de les noves tecnologies mèdiques (2-11). L’informe és extens i fa referència no només a la innovació farmacològica sinó també a altres tecnologies mèdiques (dispositius, mitjans diagnòstics, etc.) i de les comunicacions i la informació. El contingut és, per tant, molt ampli i de difícil síntesi, però conté alguns elements vertebradors entre els quals destacaríem els següents
- Mecanismes d’accés i preu de la tecnologia basats en el valor afegit de les mateixes
- Incorporació de mecanismes dinàmics de decisió en l’accés i en el preu
- Adaptació de les organitzacions a les noves necessitats i requeriments
- Capacitat de previsió i inducció per part dels pagadors de la innovació futura.
S’expressa clarament que incorporar i finançar la innovació de forma intel·ligent ha de suposar articular un procés que permeti valorar la capacitat de la mateixa per aportar resultats tangibles al Sistema Nacional de Salut (SNS). Però Què entenem per Valor de la innovació? Com ho mesurem? Qualsevol resultat té el mateix valor? Què estem disposats a pagar per aquests resultats?
Per això l’informe insisteix en la necessitat de mesurar l’aportació al resultat (o valor) d’una innovació a través (inicialment) d’un procés metodològicament correcte i transparent d’avaluació que incorpori aspectes tècnics (eficàcia i seguretat) i socials (cost – efectivitat , cost d’oportunitat), i entendre que les dues perspectives són imprescindibles per a la presa de decisions. A partir d’estimar aquest valor la societat ha de decidir si la innovació li és útil i que aquesta disposada a pagar per ella.
Un element important respecte del valor de la innovació i potser poc considerat en l’informe és que, no necessàriament tot resultat és igualment prioritari i, per tant, no tota innovació és igualment rellevant per al Sistema Nacional de Salut.
Aquestes “regles de joc” basades en el valor vinculat als resultats i la seva prioritat, han d’incorporar també criteris de finançament de la innovació (finançar o no ja que preu) .El que implica fer transparent la “disponibilitat a pagar” o el que és el mateix el valor monetari que li dono a una unitat de resultat.
L’informe incorpora també el concepte dinàmic de les decisions sobre la innovació. Encara fent totes aquestes coses bé, en el millor dels casos el procés d’avaluació permet visualitzar les “expectatives de resultat” derivades de l’entorn experimental en què s’han provat. No sabem realment el que passarà a la realitat i si aquestes expectatives es compliran o no. I això en el millor dels casos, perquè moltes innovacions tecnològiques (dispositius mèdics, tecnologies de la informació, etc.) no disposen ni tan sols d’informació experimental. Cal creure-s’ho.
Per compensar aquest problema, només hi ha dues possibles solucions que són complementàries. D’una banda intentar dimensionar el nivell d’incertesa d’aquestes expectatives i condicionar-hi el finançament i, de l’altra, mesurar el que realment aconsegueix en la realitat de manera que puguem tornar a avaluar en el temps i estar disposats a “invertir” però també a ” desinvertir “o el que és el mateix deixar de finançar allò que produeix menys valor afegit alliberant recursos per finançar altres alternatives disponibles.
L’informe de l’OCDE incideix també en dues coses més (a part de moltes altres) que ens semblen importants. Primer la necessitat de coordinar les dinàmiques reguladores amb les de finançament i per tal de poder preveure la seva entrada i estar en condicions de donar una resposta adequada. La segona es planteja si no seria lògic un enfocament actiu dirigit no només incentivar el desenvolupament de la innovació que més valorem, sinó també construir un marc d’implicació activa del sector públic i social en el desenvolupament de la mateixa a fi de garantir des del principi la seva adequació als àmbits prioritaris.
Tot el que s’ha dit fins i tot sembla de sentit comú. Si no mesurem el resultat com coneixerem realment el que aporta la innovació o com ens podrem adequar a ella ?. El dubte que em sorgeix és que perquè això passi hem d’estar en una organització que mesuri el resultat i en un sistema que li doni importància a aquest de forma tangible. És així el nostre sistema de salut? Es mesuren els resultats? ¿Es orienten els recursos al resultat? Canvien coses en funció dels resultats obtinguts? Si la resposta és que no (i per a mi és clarament que no), em plantejo: Com fem per actuar d’una manera diferent davant la innovació si la nostra regla general és una altra? Algú coneix alguna empresa que mogui uns diners proper al 8% del PIB espanyol i que no sàpiga que produeix? Si que la coneixem oi?
El SNS espanyol ha de adaptar-se molt per incorporar aquests elements i condicions. No tenim, com a mínim a nivell estatal, un plantejament transparent i sòlid d’avaluació i de presa decisions sobre la innovació que s’incorpori a la Cartera Bàsica de Serveis, la nostra prioritat és la immediatesa pressupostària, la nostra visió de llarg termini està entre 0 i res , no som habitualment capaços de generar partenariat amb els professionals i molt menys amb la indústria innovadora i, el nostre màxim èxit és aconseguir preus més baixos per a la innovació (com els de Grècia i Portugal) que després es veuran fàcilment compensats amb ineficiències en la utilització . També és cert que no hi ha solucions miraculoses i que en molts entorns del nostre SNS (CA o organitzacions) i no cal dir en altres s’han desenvolupat i s’estan desenvolupant accions correctament alineades, tot i estar en un sistema que, precisament, no les facilita.
Davant d’aquesta situació, ls gestors i directius del SNS tenen molt a fer i a dir. Des generar entorns capaços d’incorporar de forma eficient la nova tecnologia, fins a desenvolupar models organitzatius innovadors que permetin adaptar-se a les noves necessitats i orientar-se als resultats en salut de manera dinàmica i adaptativa (aprendre del que es fa), passant pel desenvolupament d’instruments útils, com a models de compra per resultats, corresponsabilització i compromís dels professionals o models de relació amb la indústria innovadora que generin escenaris coherents amb aquests plantejaments.
Ens queda molt camí per recórrer, però no ens queda més remei , perquè l’alternativa és el racionament.
Bibliografía
- OCDE. New Health Technologies Managing Access, Value and Sustainability OECD (2017), OECD Publishing, Paris.
- Tabernero J. Proven efficacy. Equitable and adjusted pricing o fanti-cancer therapies: no “sweethearth” solution. Annals of oncology, 2015.
- 10 temas candentes en Farmacia Hospitalaria. Sociedad española de Farmacia Hospitalaria, 2015
- Latkovic T. The Trillion Dollar Prize – Using outcomes-based payment to address the US healthcare financing crisis.
- Unleashing value: The changing payment landscape for de US pharmaceutical industry. PWC, 2012
- Meir Pugatch, Paul Healy and Rachel Chu. Sharing the Burden: Could risk-sharing change the way we pay for healthcare?. The Stockholm Network, 2010
- Pay for performance arrangements. IFRS Revenue Recognition Guidance. PWC 2008
- Value-based pricing for pharmaceuticals: Implications of the shift from volume to value. Delloite, 2012
- Paris, V. and A. Belloni (2013), “Value in Pharmaceutical Pricing”, OECD Health Working Papers, No. 63, OECD.
- Carlson J, Garrison L, Sullivan S. Paying for Outcomes: Innovative Coverage and Reimbursement schemes for Pharmaceuticals. Journal of Managed Care Pharmacy 2009. Vol 15(8): 683-689.
- Paying for Value: Exploring innovative prices arrangements for Biopharmaceuticals. A NEHI Issue Brief. March 2012
