Parlant de gestió amb Carles Capdevila

De com un periodista pot parlar de gestió amb gerents sanitaris

Per Gemma Bruna

Responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.

Carles Capdevila és el creador del diari Ara, projecte que l’any 2010 va endegar juntament amb la participació d’altres col·legues, en plena crisi no només de l’economia mundial, sinó també d’un model periodístic que quedava en entredit arran de la irrupció d’Internet, de les xarxes socials i d’una nova era en l’etapa de la comunicació.

El dia que Capdevila, per problemes personals, va decidir deixar la direcció de l’ARA ho va fer amb un parlament mereixedor no només de ser analitzat a les facultats de periodisme, sinó també a les escoles de negocis, perquè parla de les dificultats i la soledat de prendre decisions. El diari es cuina cada dia i triar una noticia o un altra, innovar, capgirar els continguts, assegurar finançament i crear un producte que sobrevisqui en el temps demana no només decidir, sinó que indefectiblement afrontar pressions de tot tipus: algunes de dins, segur, però moltes de fora. Perquè en l’era actual el poder polític, però sobretot econòmic ho és tot.

Per això quan des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària es va plantejar l’obertura del cicle Parlem de gestió, alguns vàrem pensar que Carles Capdevila podia ser un convidat excel·lent per explicar la seva experiència, compartir-la i de pas donar quatre pinzellades bàsiques sobre la comunicació, en un grup prou nudrit de gerents de l’àmbit de la salut, oberts al debat.

I el passat 13 de maig, en l’entorn del Centre de Cultura Contemporània, aquest periodista es va enfrontar amb el repte que se li va proposar. Va parlar de la dificultat de prendre decisions en un món i en un entorn on els qui fins ara havien havien assumit l’autoritat –periodistes, banquers, polítics, gestors, metges i d’altres professionals- estan permanentment qüestionats.

Va defensar davant d’aquest context, la necessitat de comunicar i comunicar bé. De ser transparents, tenir capacitat per decidir amb la vista posada als canvis immediats i petits, però també amb la mirada de previsió, de poder planificar com serà el nostre entorn d’aquí a 20 anys i anticipar-se per imaginar quines necessitats caldrà atendre.

Gestionar periodistes no és fàcil, en dono fe, perquè vaig treballar durant anys en una redacció. Cal gestionar egos, relacions personals, interessos, però també pors i motivacions ocultes, al capdavall persones. Però què voleu que us digui? En una professió com la periodística, on des de fa anys es reclama la professionalització en la gestió dels mitjans, quelcom que brilla, massa sovint per la seva absència, sentir parlar Carles Capdevila davant d’alts càrrecs d’organitzacions sanitàries, que en el fons remen en la mateixa direcció, em va fer sentir un punt d’orgull. De saber que un gerent, en temes de gestió, també pot aprendre d’un periodista.

 

…i de com els gestors podem gaudir i aprendre d’un periodista!

Per Pere Vallribera

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

“Vivim en uns temps difícils d’interregne, en els que només sobreviuen els optimistes (i no tots)”. Aquesta és una de les perles de l’excel·lent conferència de Carles Capdevila al primer debat “Parlem de Gestió” de la nostra Societat. Seguia dient que “en un interregne, s’ha de prendre una decisió, o remar més fort o dimitir!”. Convivim entre el món d’ara amb el que ha de venir, fet que condiciona la funció gestora a la que ens dediquem.

En aquest escenari, Carles Capdevila ens va plantejar reflexions, consells, dubtes, emmarcats en la seva experiència vital, de periodista i de directiu del Diari Ara.

I ho va fer com a persona, com a pare de fills petits i també d’adolescents, com a professional i com a pacient. I aquesta riquesa ens la va transmetre amb claredat i passió, definint el que anomena “societat adolescent”, que no ha acabat de madurar, que rebutja l’autoritat i el poder, que està sotmesa a tota la informació sense filtres ni ponderacions gràcies o per culpa de les xarxes socials, mitjançant qualsevol persona pot informar i opinar. En qualsevol cas, la seva aparició és transcendent en aquesta evolució social.

El gestors podem jugar un paper important en aquesta necessària maduració de les nostres institucions i de la societat. En cas contrari, tal i com va advertir Capdevila, cal dimitir. Però de ben segur que els que van tenir el plaer de compartir aquest debat assumirem el repte.