Més de la meitat de gerents dels hospitals de la xarxa pública a Espanya són designats directament per l’Administració

El 54% dels directors gerents del sistema d’hospitals de la xarxa sanitària pública a Espanya són designats directament, el 10% per concurs públic i el 27% a través d’un procés de selecció per part de l’òrgan de govern de l’organització, segons l’estudi La Xarxa d’Hospitals que ofereixen Atenció Pública a Espanya i el perfil del director gerent, elaborat per la Societat Espanyola de Directius de la Salut (SEDISA) i la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) i que s’ha presentat avui a Barcelona.

Els resultats de l’estudi, que aporta una anàlisi descriptiva dels diferents models de gestió en la xarxa d’hospitals d’Espanya i també un sondeig realitzat entre els gerents de la xarxa hospitalària pública, s’han donat a conèixer durant la II jornada Models de gestió dels hospitals de la xarxa pública, que amb el lema La gestió importa, ambdues entitats han celebrat a Barcelona amb l’assistència de més de 150 professionals i directius.

El sondeig, que s’inclou a l’estudi i que s’ha realitzat entre 115 directius dels 342 de la xarxa hospitalària pública, constata que, en el cas dels centres de gestió pública directa, la gran majoria dels gerents són triats directament per part de l’Administració pública, és a dir sense cap procés de selecció previ.

També s’han analitzat la rotació i temps de permanència en el càrrec dels gerents dels hospitals, constatant que, en els 64 centres dels que es coneixen les dades (aproximadament un terç del total), el temps de permanència mitjana és de 4,4 anys, sent considerablement més gran la rotació en els centres de gestió directa -menys de 4 anys- que en els centres concertats -aproximadament 7 anys-.

Vuit de cada deu directius d’hospitals són homes.

Pel que fa al perfil, el 81% són homes i el 89% té formació universitària en Medicina. Molt enrere queden altres titulacions com Econòmiques, Empresarials, Enginyeria o Dret. Pel que fa als càrrecs previs, el 40% dels enquestats van ser gerents en altres centres, el 25% va treballar en la direcció mèdica de l’hospital i el 15% va ser directiu en els serveis regionals del Servei Regional de Salut.

L’estudi La Xarxa d’Hospitals que ofereixen Atenció Pública a Espanya i el perfil del director gerent ja havia tingut una primera versió el 2016, segons el qual el 58% dels 791 hospitals a Espanya té alguna vinculació amb el sistema públic, ja sigui per pertànyer a la xarxa pública o per tenir algun tipus de concert o contracte per realitzar activitat de finançament públic. Del total d’aquests últims centres, el 60% era de titularitat pública, mentre que el 40% restant era de titularitat privada -benèfica o no benèfica-.

L’estudi presentat avui confirma el mapa, aporta dades d’anàlisi i resultats sobre models concrets de gestió, així com dades del sondeig entre els gerents dels centres de la Xarxa d’Hospitals d’Utilització Pública a Espanya.

Durant la presentació de l’estudi, el president de la SCGS, Pere Vallribera, ha destacat que la xarxa hospitalària de Catalunya és l’única on conviuen de forma significativa els diferents models de gestió, el que impacta en el mètode de selecció i designació del director gerent . “A Catalunya la designació directa de gerents a la xarxa hospitalària pública no arriba al 15%, ja que a la resta de centres, és l’òrgan de govern dels centres que porta a terme un procés de selecció.

La selecció de directius ha de ser “transparent i realitzar-se en funció de la seva formació, coneixements, aptituds i experiència i avaluar-los en base als objectius fixats”. “La professionalització de la gestió ha de ser un dels pilars fonamentals del sistema de salut, ja que una gestió adequada té un impacte directe en bons resultats, respecte a l’eficiència, qualitat, satisfacció del servei per part del ciutadà i també de clima laboral “, segons Vallribera.

En aquest sentit, ha reivindicat “dotar els centres d’autonomia i capacitat de gestió, amb òrgans de govern potents i professionalitzats, per afrontar reptes sanitaris i evitar les rigideses burocràtiques i administratives del propi sistema”. “És clau gestionar el sistema sanitari públic de forma eficient, professional, transparent i rendint comptes, el que no s’ha de traduir en burocratització”.

Per la seva banda, el president de SEDISA, Joaquín Estévez, ha ressaltat que “gestionar models basats en la qualitat i l’eficiència aporta beneficis per tots els qui formem part del sistema:  obliga al sistema a la transparència i a la professionalització dels directius de la salut, fet que millora la situació i la imatge deld directius en el desenvolupament de la seva feina; millora l’eficiència dels sistemes sanitaris; facilita la tasca clínica i científica dels professionals, que poden comptar amb un àmbit més segur, eficient, sostenible i equilibrat; les companyies del sector compten amb un camp més professionalitzat per negociar en les seves àrees d’actuació, amb bases regulades per resultats de salut i eficiència i els pacients compten amb la màxima  qualitat assistencial possible, fet que permet la millor atenció mèdica i un accés més ràpid i equitatiu”.

Aquests resultats i beneficis passen per la  professionalització. “Només directius de la salut professionals, amb formació i experiència adequades, seran capaços de fer evolucionar el model sanitari cap a la transformació necessària, amb un enfocament a la cronicitat, la integració de serveis, la continuïtat assistencial i la implantació de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació a favor de la qualitat i l’eficiència”.

II Jornada Models de gestió dels hospitals de la xarxa pública

En el marc de la jornada també ha tingut lloc una conferència sobre models jurídics i de gestió dels hospitals a Europa, a càrrec del director d’Antares Consulting i professor d’ESADE Joan Barrubés i s’ha presentat una anàlisi dels estudis referents per a la comparació dels diferents models de gestió, amb José Martín, professor de l’Escola Andalusa de Salut Pública de la Universitat de Granada.

Posteriorment s’ha celebrat un debat sobre autonomia, instruments i capacitat de gestió dels diferents models amb Manel del Castillo, director gerent de l’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, ​​Xavier Corbella, cap del Departament de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Bellvitge, Montserrat Figuerola, directora gerent de la Gerència Metropolitana Sud de l’Institut Català de la Salut i Ramon Cunillera, gerent del Consorci Sanitari del Maresme. La jornada ha finalitzat amb una conferència a càrrec del director del Servei Català de la Salut, Adrià Comella.

Fes clic aquí per accedir a la nota de premsa.