L’atenció primària de salut del futur vista des del Treball Social Sanitari

L’Organització Mundial de la Salut en el marc de la Global Conference on Primary Healt Care que va tenir lloc el 25 i 26 va realitzar la Declaració d’Astanà (1), en la que en el punt II determina: “Estem convençuts que l’enfortiment de l’atenció primària de la salut és l’enfocament  més inclusiu, eficaç i efectiu per a la millora de la salut física i mental de les persones, així com el seu benestar social, i que l’atenció primària de salut és la pedra angular d’un sistema de salut sostenible per a la cobertura sanitària universal i els Objectius de Desenvolupament Sostenible relacionats amb la salut”.

La definició de salut ha anat evolucionant conceptualment, passant de la simple absència de malalties a un benestar global (físic, mental i social) i, la forma més efectiva d’aconseguir-la és potenciant l’Atenció Primària de Salut (APS).

Per tant, amb el concepte biopsicosocial de la salut, la figura de la treballadora social sanitària  (TSS) ha de ser imprescindible en l’APS del futur.

La definició de Treball Social Sanitari del Diccionari de Treball Social realitzat per Robert Barker i editat per la NASW, i que ja va per la 6a edició, és la següent: “El Treball Social Sanitari és l’especialitat del Treball Social que es desenvolupa i s’exerceix dins del sistema sanitari (atenció primària, l’atenció soci sanitària o l’atenció especialitzada) i l’objectiu del qual és de facilitar una bona salut, prevenir la malaltia i ajudar els malalts i les seves famílies a resoldre els problemes socials i psicosocials relacionats amb la malaltia”(2).

Desgranaré una mica la definició per tenir una mirada cap al futur de l’APS:

• Primer parla que el Treball Social Sanitari és una especialitat del Treball Social. Vull recordar una data important per a les TSS. El 23 de febrer de 2019, la Ministra de Sanidad, Consumo y Bienestar Social, M Luisa Carcedo, en el marc de Comisión de Recursos Humanos del Sistema Nacional de Salud, va aprovar la inclusió del Treball Social Sanitari com a professió sanitària (2)(3). Això s’ha vist paralitzat momentàniament per la convocatòria d’eleccions al Congrés, però esperem que es reprengui aviat.

• La definició també parla que aquesta especialitat es desenvolupa i exerceix dins del sistema sanitari. I és que l’Estratègia Nacional de l’Atenció Primària i Comunitària, defineix l’equip de capçalera (5) de la persona i, en aquest equip forma part la TSS, juntament amb la infermera de família i comunitària (IFIC), el metge de família i comunitària (MFIC) i l’administratiu sanitari.

L’atenció integrada entre sistemes haurà d’existir i és part del camí, però el treballsocial sanitari només pot realitzar-se dins del sistema sanitari. Per tant, en l’APS del futur, es fa difícil imaginar que la TSS depengui funcionalment dels serveis socials. És necessari potenciar i aprofitar la TSS com aexperta en la coordinació i l’enllaç amb el sistema de serveis socials (que a més queda recollit en l’Estratègia Nacional de Cronicitat (6) que a la seva pàgina 47 especifica: “A este respecto es preciso destacar que los trabajadores sociales sanitarios constituyen el nexo de unión entre los servicios sociales y sanitarios que propicia una atención social compartida, potenciando el enfoque y la participación comunitaria”.

• I quins són els objectius que planteja la definició de Barker?
  • En primer lloc facilitar una bona salut a la població. Si som professionals sanitaris, el nostre objectiu ha de ser la millora de la salut de la persona partint dels seus propis valors, desitjos, preferències i coneixement de la malaltia, i amb una mirada individualizadora. I estic convençut que ho fem, però no ho fem sols, ho fem en equip.

I també és cert que hem d’homogeneïtzar el treballdels professionals, protocolitzar més les intervencions i buscar l’evidència de les mateixes mitjançant la investigació, per determinar les “bones pràctiques”. Per això advoco per un treballsocial sanitari amb un model d’exploració híbrid, on el criteri professional es basi també en instruments d’avaluació validats.

I quan parlem facilitar una bona salut a la població, parlem de tota la població, no de la que presenta necessitats determinades en un moment determinat com succeeix en altres sistemes reactius. Per tant, parlem de la intervenció en i amb la comunitat. Aquesta comunitat concreta, amb unes característiques concretes, també és un marc imprescindible en l’abordatge individual i col·lectiu des del treballsocial sanitari en l’APS.  La TSS té en el seu ADN la feina el treball social comunitari i ha d’impulsar, juntament amb els altres membres de l’equip, el treballen la comunitat.

• El segon objectiu que es planteja en la definició és realitzar una prevenció de la malaltia. El treballsocial sanitari ha de ser proactiu. La TSS ha de tenir una part d’intervenció a partir del treballde l’IFIC i del MFIC, i aprofitar tota la informació de la història clínica perquè, a través d’indicadors proactius, pugui intervenir en la trajectòria de la malaltia (7). La TSS sap que una intervenció professional en el moment adequat, i de manera precoç, pot prevenir problemes socials posteriors.

• I com a últim objectiu, la definició planteja ajudar els malalts i les seves famílies a resoldre els seus problemes socials i psicosocials relacionats amb la malaltia. I això és possible si la TSS treballa mitjançant el Procés d’Atenció Social Sanitària (PASS), la missió del qual és la de “contribuir a la millora de la qualitat de vida del pacient i el seu entorn, identificant, diagnosticant i tractant els factors modeladors del risc social que incideixen en el manteniment de la salut i en l’aparició de la malaltia en les persones, grup i comunitat, des d’una atenció sociosanitària”(8).

Cal tenir en compte que el treballsocial sanitari que es desenvolupa en APS de Catalunya té dades i ret comptes. Per això avui podem dir que l’enfocament assistencial que es fa està orientat a les persones que ho necessiten.

En aquesta gràfica es mostra l’estratificació de la població atesa a Catalunya el 2017 comparant-la amb l’estratificació de la població atesa per les TSS de tots els proveïdors de l’APS. El 77%  de les persones ateses per les TSS són de risc alt i moderat, i estan classificats en els grups de morbiditat ajustats 3 i 4 (8).

La mirada global que fa la TSS, tant a domicili com en la consulta, implica anar més enllà d’una valoració social estricta. És a dir, mirar els àmbits de convivència (amb qui conviu, parentiu, etc.), economia (quant ingressa a nivell personal i familiar), habitatge (si aquesta és de propietat o lloguer, és rural o urbana, és un pis o és una habitació, etc.) i laboral (si treballa o és pensionista, etc.). La recollida d’aquesta informació la poden fer també els altres professionals de l’equip d’AP: el seu IFIC o el seu MFIC, que el coneixen fa temps, saben aquesta informació en major o menor grau.

La contribució de la TSS que si aporta valor és el diagnòstic social sanitari que complementa el diagnòstic mèdic i infermer, i sobretot la intervenció social, psicosocial i familiar.

Per poder fer el diagnòstic social també necessitem conèixer l’esfera emocional (el seu estat anímic, la seva capacitat de resiliència, etc.), els recursos personals que disposa (grau d’alfabetització, entusiasme, etc.), els desitjos personals i el coneixement que té la persona de la malaltia.

Per tant, la TSS elabora amb la persona malalta i el seu entorn un pla de treball (conjunt amb la resta de personal sanitari) a curt, mitjà o llarg termini, per afrontar el malestar psicosocial que suposa la malaltia, evitant així múltiples visites i complicacions.

Per tant, què hem de tenir en compte de la TSS de l’APS del futur?

Ha de retre comptes, que ja ho fa en l’actualitat, però ha de conèixer l’impacte de les seves intervencions en la salut de la població. Per tant, ha d’utilitzar un mètode híbrid d’exploració, protocolitzar les seves intervencions i realitzar investigació de l’efecte de les mateixes.

Ha d’utilitzar un llenguatge comú estandarditzat, que permeti una valoració homogènia entre diferents professionals del treballsocial sanitari i ompli de rigor la intervenció professional.

Ha de liderar, juntament amb la resta de l’equip, la intervenció en salut comunitària, que ha de ser una de les activitats principals del treballde l’APS, per reduir l’efecte en la salut dels determinants socials.

Perquè tot això sigui possible, s’ha de millorar la ràtio de professionals. Tenim a Catalunya equips on 1 treballador social porta dues zones bàsiques de salut, i altres llocs on ja hi ha 1 o més professionals per equip. Però per poder fer tot el que l’APS necessita del treballsocial sanitari, haurien de ser 2-3 TSS per equip. D’aquesta forma es podria desenvolupar d’una manera efectiva i no testimonial l’abordatge interdisciplinari i global de la salut de la persones.

I finalment, si parlem de l’equip de capçalera, hem de poder assignar “cupo” al treballador social, ha d’aparèixer com a professional assignat a la persona, igual que el seu IFIC i el seu MFIC.

Bibliografia

1. 1. Declaration of Astana. Global Conference On Primary HealtCare. https://www.who.int/docs/default-source/primary-health/declaration/gcphc-declaration-sp.pdf. Consultat el 12 de maig de 2019.

 

2. Barker, R. (1991). The Social Work Dictionary. Silver Spring, MD: National Association of Social Workers
3. Redacció Mèdica. www.redaccionmedica.com/secciones/otras-profesiones/biologos-y-trabajadores-sociales-pasaran-a-ser-profesionales-sanitarios-5785. Consultat el 12 de maig de 2019.
4. Diari Mèdic: www.diariomedico.com/profesion/trabajo-social-sanitario-y-biologia-sanitaria-seran-por-ley-profesiones-sanitarias.html. Consultat el 12 de maig de 2019.
5. Departament de Salut. Presentació Pública de l’ENAPISC. http://salutweb.gencat.cat/web/.content/home/ambits_tematics/linies_dactuacio/plans_sectorials/enapisc/presentacio_enapisc.pdf. Consultat el 12 de maig de 2019.
6. Ferrer, C., Orozco, D., Román, P., Carreres, M., Gutiérrez, R., & Nuño, R. (2012). Estratègia per a l’Abordatge de la Cronicitat en el Sistema Nacional de Salut. Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. https://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/pdf/ESTRATEGIA_ABORDAJE_CRONICIDAD.pdf. Consultat el 14 de maig de 2019.
7. Lunney, J. R., Lynn, J., & Hogan, C. (2002). Profiles of older mediqués decedents. Journal of the American Geriatrics Society, 50 (6), 1108-1112. https://doi.org/10.1046/j.1532-5415.2002.50268.x

8.Crònica d’una jornada II: Procés d’Atenció Social Sanitària (PASS). https://treballsocialsanitariics.wordpress.com/2018/03/28/cronica-duna-jornada-ii. Consultat el 13 de maig de 2019.

9. Els grups de morbiditat ajustada (GMA) i el target poblacional de la treballadora social sanitària. https://jribace.es/2018/10/26/los-grupos-de-morbilidad-ajustada-gma-y-el-target-poblacional-de-la-trabajadora-social-sanitaria/. Consultat el 13 de maig de 2019.