La volta de mitjó de l’atenció primària pel Covid19

Per Alba Brugués

Infermera gestora d’atenció primària

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)

En pocs dies l’organització de l’atenció primària ha canviat com un mitjó. Des que vam rebre el primer protocol per part de l’Agència de Salut Pública per atendre als primers pacients que venien al centre de salut amb simptomatologia respiratòria i sospita d’estar infectats pel Covid19 al dia d’avui, han passat menys de dos mesos. Mirant enrere sembla que faci una eternitat! Potser ens hem acostumat a viure en una muntanya russa.

Durant aquestes setmanes, els equips directius dels centres de salut hem capgirat, de manera àgil, l’organització, posant tot el potencial dels professionals al servei de la lluita contra coronavirus i de la necessitat de fer contenció de la població a la comunitat.

La reorganització, que ha afectat l’estructura, però també a l’hora de determinar qui fa què cada dia, en cada agenda i en cada situació, s’ha fet en un temps rècord.

En pocs dies hem passat de tenir unes agendes sobrecarregades, amb llistes d’espera d’una setmana, en la millor de les situacions, a agendes buides, que els administratius sanitaris i els propis professionals assistencials han anat buidant a cop de telèfon.

De tenir sales d’espera plenes de criatures amb refredats, mals de coll o esperant la visita per a la infermera, hem passat a fer totes les visites a través de correu electrònic, de la carpeta La meva salut, o per telèfon.

Les cues de pacients al mostrador, que alguns dies arribaven a la porta d’entrada, han desaparegut fins a convertir-se en pacients que arriben en compta gotes i amb cara d’espantats.

Amb l’arribada de la pandèmia, el primer que es va canviar en els Centres d’Atenció Primària i en els Centres d’Urgència d’Atenció Primària va ser els fluxes de pacients, establint dos circuits diferenciats en funció de si presentaven símptomes respiratoris -zona calenta- o qualsevol altra dolència -zona freda-.

Tots els processos preventius, així com les visites de seguiment del programa Infància en salut, de persones amb malaltia crònica estable, les analítiques i d’altres proves diagnòstiques de control, es van anul·lar en menys d’una setmana.

Per als qui que ens va tocar tancar el centre de salut i reubicar-nos en un altre CAP per unificar l’atenció, el canvi va representar un autèntic tsunami dins de la muntanya russa. Vam canviar la consulta, els companys de feina, l’edifici i els horaris. Vam haver de proveir de material, roba de treball, EPIs i tot allò que requerien els professionals per poder treballar.

En dos dies es van refer les agendes en dos grups de treball: l’A i el B. Una setmana treballa presencialment l’equip A, mentre que l’equip B fa teletreball i la setmana següent a la inversa. I així s’ha fet de manera successiva per a tots els grups professionals: infermeres d’adults com de pediatria, administratius, auxiliars infermeres, metges de família i pediatres.

Hi ha dos motius que ens van conduir a organitzar-nos d’aquesta manera. D’una banda, garantir la cobertura a partir d’agendes creades per donar resposta a les necessitats de cada situació i de l’altra, tenir professionals “nets” i disponibles que no hagin tingut relació entre ells, en cas que es produeixi un cas de contagi.

Els primers dies de la pandèmia es va produir un allau de pacients que van sol·licitar baixes laborals, fet que va comportar, per a tots els centres d’atenció primària, un excés de burocràcia extrema per part dels metges de família. És quelcom que caldrà repensar en un futur, juntament amb la necessitat de donar més valor a l’aportació d’aquests professionals i de restar la burocràcia de les consultes.

Les infermeres, a diferència d’altres professionals de l’atenció primària, són un col·lectiu més complicat de gestionar a causa de la diversitat d’activitats que realitzen i de la multiplicitat d’agendes a cobrir. Realitzen seguiment telefònic de pacients amb Covid19, fan visites a domicili a persones afectades pel coronavirus, pel procediment de cures, per a la presa de mostres o per atendre processos de final de vida. Igualment, atenen visites presencials a persones que requereixen atenció, administració d’una vacuna o una valoració exploratòria, i fan seguiment de les persones grans de les residències geriàtriques de la zona.

Es tracta d’un trencaclosques que cal ajustar també a les peculiaritats de cada professional, pel que fa a la seva expertesa, als riscos laborals o als horaris personals, i també a les continues baixes dels professionals per símptomes o per confinament preventiu, que  ha estat entre el 15% i el 20%.

El 80% de les persones infectades pel coronavirus estan sent ateses i controlades a través d’un seguiment telefònic i l’usuari agraeix que els seus professionals de referència els truquin per preguntar-los com es troben i que els facin un seguiment dels seus símptomes i els facilitin, en cas de requerir-ho, la derivació cap a un especialista o qualsevol prova que requereixin.

A tot això, els professionals d’atenció primària seguim atenent d’altres dolències i situacions de vida i de fragilitat de les persones, sigui per telèfon, correu electrònic, videoconferència, al domicili o directament a la consulta, de manera presencial.

Aquesta és precisament la grandesa de l’atenció primària! L’agilitat dels seus professionals que, en un temps rècord, s’han hagut d’adaptar a treballar en espais diferents i amb nous procediments. I a les direccions ens cal seguir estant presents, per cuidar-los i facilitar-los la feina.