La treballadora social sanitària: arguments de valor

Per Jordi Riba, treballador social sanitari. Twitter: @Jribace

Fa poc vaig publicar al meu bloc una entrada sobre la imperiosa necessitat que la treballadora social sanitària de qualsevol institució fos proactiva, és a dir, que s’anticipi a enfocar els serveis que ofereix cap a la prevenció. Mostrava en l’entrada diversos possibles indicadors des de l’hospital o l’atenció primària que permetien a la treballadora social sanitària ser proactiva a partir de diagnòstics o resultats de diferents test (Barthel, Pfeiffer i altres) que surtin alterats.

I també en aquest mateix bloc demanava la necessitat que les organitzacions s’interessin per aprofundir en el coneixement de les funcions i la potencialitat del Treball Social Sanitari.

Però per què es necessita contractar treballadores socials sanitàries, especialment en l’atenció de les persones grans? Aquí teniu uns quants arguments:

1. Hi ha un augment de persones de la Tercera Edat, amb disminució de la natalitat.S’està invertint la piràmide poblacional.
2. Les millores sanitàries han cronificat malalties que acaben suposant un augment de dependència i discapacitat en la gent gran.
3. L’estratificació en grups de risc (GRD o GMA) mostra una piràmide on el grup de major risc va creixent.Això obliga els hospitals a gestionar l’augment de reingressos d’aquests malalts, molts d’ells de més de 75 anys.
4. La incorporació de la dona al mercat laboral i les majors possibilitats d’aquesta, així com altres factors com la crisi econòmica, els estudis, la maternitat i paternitat tardanes, ha provocat un canvi en la xarxa de suport de les persones de la 3a edat.
5. Sabem que el 80% de les malalties no tenen un motiu orgànic, sinó que vénen derivades pel codi postal, més que pel codi genètic.Una bona manera d’enfrontar-se als determinants socials de la salut és amb el treball comunitari, implicant els actius de la salut.
6. Es comenta que el model català de salut és dels millors del món, però ha de millorar en humanització: horaris dels hospitals (facilitar el son del malalt), analítiques dobles pel metge de l’hospital i el metge de família, etc.
7. Hi ha cada vegada més consciència que existeix un maltractament cap a la gent gran, però aquest passa gairebé inadvertit.

Però què aporta la treballadora social sanitària?

1. El diagnòstic social sanitarique complementa el diagnòstic mèdic i d’infermeria. Per tant, aporta un pla de treball (conjunt amb la resta de personal sanitari) a curt, mitjà o llarg termini, per afrontar el malestar psicosocial que suposa la malaltia, evitant així múltiples visites i complicacions.
2. Proactivitat:En atenció primària sobretot, cada cop més les treballadores socials sanitàries comencen l’activitat a partir de llistats que s’estratifiquen determinats tipus de pacients (persones amb dependència, nens amb discapacitat, vells fràgils, pacients crònics complexos, etc.) perquè saben que un diligent diagnòstic social en determinades situacions permet esmorteir l’impacte de determinats factors socials en el curs de la malaltia i anticipar-se a problemes futurs.
3. Atenció als determinants de salut:la treballadora social sanitària és experta en treball comunitari, donada la seva formació específica (coneixedora dels actius socials de la comunitat), i ha de liderar, o acompanyar, a la resta de l’equip en l’aventura comunitària.
4. La planificació a l’alta:La treballadora social de l’hospital* haurà d’implementar programes de planificació a l’alta en determinats grups de pacients.Això permetrà proactivament treballar l’impacte de la malaltia, tant en la família com en el pacient, anticipar les dificultats a l’alta i per tant evitar la seva demora.
5. Contínuum assistencial:La treballadora social sanitària de l’atenció primària, conjuntament amb la infermera gestora, han de ser els professionals que liderin la coordinació amb altres recursos assistencials, evitant així ingressos innecessaris en hospitals d’aguts.Especialment, la treballadora social sanitària de primària facilitarà el pla d’intervenció de la treballadora social sanitària de l’hospital, qui haurà inclòs al pacient, des del moment del seu ingrés, al programa de planificació a l’alta. La treballadora social sanitària haurà de participar en la creació dels protocols i rutes de derivació de malalts, perquè el flux de pacients sigui més fluid i àgil, evitant que el pacient quedi estancat a urgències.
6. Humanització:El treballador social sanitari serà un gran facilitador en la humanització del centre sanitari, pels seus coneixements en el malestar psicosocial de les persones.El pacient i la família podran comptar amb un professional amb el qual poden compartir emocions i vivències durant l’ingrés  (també en l’atenció primària), construint també així, una imatge més humana del centre sanitari (augmentant la satisfacció de les famílies en comparació amb altres centres de l’estat espanyol).
7. Formació:Si es compta amb una treballadora social sanitària especialitzada en gent gran, es podrà participar en sessions clíniques dirigides a la resta de personal sanitari sobre la detecció d’indicadors de risc i de maltractaments, de manera que es detectin més les situacions de vulnerabilitat.

Tots aquests arguments haurien d’ajudar a entendre la figura de la treballadora social sanitària, tant de primària, hospital, com centres sociosanitaris, i contribuir a l’hora de valorar la seva potencialitat.

* Fa referència a les treballadores socials sanitàries de qualsevol centre sanitari amb unitat d’ingrés.