La millora de la gestió compartida de la cronicitat, una visió crítica
Com podem millorar la gestió dels malalts crònics quan són diverses realitats i professionals que intervenen en el procés? Què podem fer-ho per millorar-ho? Les experiències que s’apliquen en un territori es poden aplicar en un altre amb facilitat? Ens cal trencar la idea, molt arrelada, de treballar des dels àmbits de primària, hospital o sociosanitari?
Aquestes són algunes de les reflexions que es van posar sobre la taula el passat 20 de gener en el marc de la sessió El paradigma de la gestió compartida de la cronicitat: una visió crítica, organitzat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària i moderat per Xavier Bayona, membre de la Junta Directiva i de la secció de Gestió Clínica de la SCGS.
Per garantir aquesta visió compartida cal integrar recursos, potenciar la prevenció en salut, realitzar més avaluacions dels projectes realitzats, una gestió clínica centrada en el pacient i també rapidesa, obertura flexibilitat i simplicitat en les estratègies.
Aquests són alguns dels aspectes clau que el director del Programa d’Atenció a la cronicitat de l’Hospital Clínic de Barcelona, Joan Escarrabill, i el director assistencial, de recerca i docència del Parc Sanitari Pere Virgili, Marco Inzitari, van destacar en les seves intervencions.
Per a Escarrabill, “les maneres d’organitzar-se són diverses, però les solucions han de ser locals”. “La idea de moure’ns en el marc d’un ecosistema, a l’hora de gestionar la cronicitat, és interessant però ens cal trencar la lògica de parlar per àmbits: primària, hospital, social o sociosanitari”, va afegir.
“No podem actuar per al pacient sense el pacient”
En aquest sentit, va ressaltar l’aposta del sistema de salut per actuar davant del que realment necessita el pacient. “No podem actuar cap al pacient sense el pacient”, segons Escarrabill.
El membre del comitè operatiu del Pla Interdepartamental d’Atenció i Interacció Social i Sanitària Joan Carles Contel va reconèixer, en el transcurs de la seva intervenció, que la valoració integral de la persona des de l’àmbit social i sanitari és encara avui un repte pendent.
Per tal d’integrar aquesta atenció, Contel va insistir en la necessitat de crear òrgans de govern compartits que facilitin la planificació i contractació conjunta amb els governs locals i partir de sistemes d’informació que es moguin en un entorn col·laboratiu.
En aquest sentit, va destacar el cas de la comarca de la Garrotxa on el fet de tenir un desplegament integrat dels serveis socials i els de salut ha reduït les hospitalitzacions dels malalts crònics.
Durant el debat, Marco Inzitari va explicar l’experiència de l’atenció de la cronicitat en el marc de l’àmbit sociosanitari i la seva integració amb els hospitals aguts i els serveis socials d’una ciutat com Barcelona, mentre que la infermera Pilar Piñeiro, va destacar l’experiència d’atenció de l’Equip d’Atenció Primària de Penedès rural, que gràcies a la coordinació i al treball en xarxa amb professionals de diversos àmbits de l’entorn sanitari, social i comunitari ha aconseguit reduir els ingressos hospitalaris.
Feu clic aquí per accedir al post publicat per Joan Escarrabill al respecte del debat generat durant la sessió.
