Gestió i comunicació: de debò caminem plegats?
Per Gemma Bruna, responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.
Quan es treballa en una organització, sovint el periodista corporatiu ha de fer molta pedagogia a dins de la seva pròpia empresa per explicar quina és la seva feina i què pot aportar. Sortosament cada vegada s’opta més la professionalització d’aquest perfil professional a dins de les organitzacions, però encara hi ha gestors que minimitzen l’aportació que una bona àrea de comunicació pot aportar per al bon funcionament de l’entitat i per sumar en el si de l’equip directiu.
Gestió i comunicació: caminem plegats? Realment és així? Aquest va ser el punt d’arrencada d’una sessió, moderada per Ignasi Riera, que la Societat Catalana de Gestió Sanitària va organitzar el passat 6 d’abril amb la participació dels periodistes Johanna Cáceres, directora de Persones i Comunicació del Consorci Sanitari del Maresme, Carles Fernàndez, director de l’agència de Comunicació Vitamine! i Albert Moltó, cap de Comunicació de l’Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu. I aquestes són algunes de les idees clau que van aportar.
Els diaris, les televisions i la ràdio emeten cada dia, independentment de la vida de les organitzacions, i per això, des dels càrrecs gestors cal estar atents, donar resposta, encara que sigui de manera pausada, a les peticions que poden arribar dels periodistes. I també estar atents a les xarxes socials, perquè cada segon que passa sense interactuar pot jugar en contra.
En qualsevol cas, però, la comunicació corporativa no només serveix per ajudar a afrontar situacions de crisis en les organitzacions –accidents, problemes laborals, fets tràgics, conflictes professionals, etc-, sinó que també ajuda a gestionar el dia a dia.
Fer un pla de comunicació en la línia del pla estratègic de l’organització pot ser una bona ajuda a l’hora de caminar plegats. Ho saben bé a Sant Joan de Déu, que opten per aquesta opció i que dissenyen aquest pla amb la participació dels professionals, per tal que hi facin les seves aportacions.
Per tal que ambdues vessants –la gestió i la comunicació- vagin alineades també és absolutament indispensable que el periodista corporatiu formi part de l’equip de direcció i conegui les decisions i noves accions estratègiques i que, també pugui participar. Algú acceptaria que el director econòmic-financer no participés de la reunió del comitè de direcció? Per què encara s’accepta com quelcom normal que el cap de Comunicació de moltes organitzacions no participi en les decisions de l’equip directiu?
Algunes situacions que s’han produït en els darrers anys en l’àmbit de la salut i que han trasbalsat profundament a l’opinió pública s’expliquen, en part, perquè des dels càrrecs gestors no s’ha comptat, des dels inicis, amb l’assessorament i la visió experta del periodista corporatiu.
La comunicació, el desllorigador per passar a l’acció
Afortunadament cada vegada són més els qui han fet passos endavant en aquest sentit. És el cas de Sant Joan de Déu, però també del Consorci Sanitari del Maresme, on l’àrea de comunicació està integrada amb la direcció de recursos humans.
La comunicació interna, és a dir aquella que es fa amb els professionals i tots els equips que treballen a l’organització és, molt sovint, el desllorigador que ajuda no només a fer entendre els canvis, noves accions i iniciatives que es poden posar en marxa des de la direcció, sinó a fer pedagogia cap els pacients i familiars.
Però quins són els obstacles que dificulten aquesta comunicació? Sovint falten eines 2.0 de caire intern que siguin eficaces i d’altres vegades en organitzacions clàssiques, d’estructura piramidal, es detecten dificultats perquè la informació que, a vegades, la direcció vol fer arribar a la base es queda en els comandaments entremigs.
A qualsevol organització, es tenen tants portaveus com treballadors hi ha i, per tant, travar una bona comunicació interna i fer-ho comptant amb un professional de la comunicació, al qual se’l faci partícip, des de l’inici, de les decisions estratègiques de la pròpia organització són claus que, indefectiblement, obren la porta d’una millor gestió.
