Gestió i comunicació: i quan divergeixen?
Per Ramon Cunillera, membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Una reflexió des del punt de vista d’un gestor i una rèplica a l’article Gestió i comunicació: de debó caminem plegats?
Des de la màxima sensibilitat a la incorporació de les habilitats comunicatives com una eina bàsica en la gestió de persones, de serveis públics i de serveis sanitaris, em permeto fer alguna reflexió sobre la divergència en els objectius i en les pràctiques entre gestors i comunicadors, que alguna vegada es dóna.
Sempre que he pogut, des de la màxima responsabilitat en l’òrgan directiu d’una institució, pública o privada, he treballat amb un/a professional de la comunicació al costat. Crec en la necessitat de fer bona comunicació interna, en la necessitat d’explicar-nos molt bé, de persuadir i de buscar complicitats perquè els nostres col·laboradors de dins actuïn de corretja de transmissió cap als receptors de fora. La millor explicació del que és i del que vol ser la organització la fan els propis “actors de l’obra”, la que fan els treballadors i els clients, la que fan metges, infermeres, auxiliars i administratius amb els pacients, i per tant, cal assegurar-nos que els arriba el missatge i l’entenen be.
