Gestió i comunicació: i quan divergeixen?

one wayPer Ramon Cunillera, membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Una reflexió des del punt de vista d’un gestor i una rèplica a l’article Gestió i comunicació: de debó caminem plegats? 

Des de la màxima sensibilitat a la incorporació de les habilitats comunicatives com una eina bàsica en la gestió de persones, de serveis públics i de serveis sanitaris, em permeto fer alguna reflexió sobre la divergència en els objectius i en les pràctiques entre gestors i comunicadors, que alguna vegada es dóna.

Sempre que he pogut, des de la màxima responsabilitat en l’òrgan directiu d’una institució, pública o privada, he treballat amb un/a professional de la comunicació al costat. Crec en la necessitat de fer bona comunicació interna, en la necessitat d’explicar-nos molt bé, de persuadir i de buscar complicitats perquè els nostres col·laboradors de dins actuïn de corretja de transmissió cap als receptors de fora. La millor explicació del que és i del que vol ser la organització la fan els propis “actors de l’obra”, la que fan els treballadors i els clients, la que fan metges, infermeres, auxiliars i administratius amb els pacients, i per tant, cal assegurar-nos que els arriba el missatge i l’entenen be.

Llegir més

Gestió i comunicació: de debò caminem plegats?

ComunicacionPer Gemma Bruna, responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.

Quan es treballa en una organització, sovint el periodista corporatiu ha de fer molta pedagogia a dins de la seva pròpia empresa per explicar quina és la seva feina i què pot aportar. Sortosament cada vegada s’opta més la professionalització d’aquest perfil professional a dins de les organitzacions, però encara hi ha gestors que minimitzen l’aportació que una bona àrea de comunicació pot aportar per al bon funcionament de l’entitat i per sumar en el si de l’equip directiu.

Gestió i comunicació: caminem plegats? Realment és així? Aquest va ser el punt d’arrencada d’una sessió, moderada per Ignasi Riera, que la Societat Catalana de Gestió Sanitària va organitzar el passat 6 d’abril amb la participació dels periodistes Johanna Cáceres, directora de Persones i Comunicació del Consorci Sanitari del Maresme, Carles Fernàndez, director de l’agència de Comunicació Vitamine! i Albert Moltó, cap de Comunicació de l’Hospital Materno-Infantil de Sant Joan de Déu. I aquestes són algunes de les idees clau que van aportar.

Llegir més

Lideratge en valors

Segell humàPer Núria Serra, vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Directora de gestió de l’Institut de Diagnòstic per la Imatge. Parc Sanitari Pere Virgili

Com ha de ser un líder ètic? Quins són els valors que ha d’impregnar a l’organització? Com adaptar-se als temps de canvi que estem vivint? Aquestes van ser algunes de les qüestions que el filòsof Francesc Torralba va plantejar a la sessió sobre lideratge organitzada el passat 9 de març per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Va parlar del líder ètic com a servirdor de les institucions a les quals dirigeix, com la persona que té cura de les persones i de les organitzacions. I també va ressaltar els valors que cal que tingui aquest nou líder i va fer referència a les organitzacions piramidals i jeràrquiques que ben sovint es doten de líders autoritaris, amb les quals les noves generacions no s’hi identifiquen.

Llegir més

Polítiques públiques: els resultats importen (o haurien d’importar)

1358833_victor-lapuente-l--gPer Jordi Varela, consultor especialitzat en gestió clínica i secretari de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Article publicat al blog Avenços en Gestió Clínica.  
Vaig sentir Víctor Lapuente en dues ocasions parlant de polítiques públiques i la seva capacitat analítica em va encantar. Per aquest motiu, aquests dies de festa he aprofitat per llegir el seu últim llibre “El retorno de los chamanes“. Lapuente, doctor en ciències polítiques per la Universitat d’Oxford i professor de la Universitat de Göteborg, en aquest treball defensa la tesi que diu que la retòrica del xaman divideix la societat i paralitza el progrés, mentre que el de l’exploradora (sempre ho escriu en femení) uneix la comunitat i estimula l’avenç.

25 anys de la Llei d’Ordenació Sanitària des de la perspectiva d’un gestor

Per Pere Vallribera, president de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Article LOSCL’article analitza i valora l’evolució del sistema de salut que promulgava la LOSC des de la seva promulgació l’any 1990, principalment des de la perspectiva de la governabilitat, organització i gestió dels centres de provisió pública i de la xarxa que els engloba.

Sota aquesta visió, a la positiva evolució de la xarxa en termes de consolidació i paper en l’atenció sanitària publica se li contraposa una evolució més incerta respecte a la seva governabilitat i autonomia de gestió en la que, d’un model que es fonamentava en els objectius i capacitat de resposta i de gestió, estem immersos en un debat on l’eix del debat és la titularitat i les normatives d’aplicació i dels que se’n qüestiona la seva viabilitat.

L’ampli i l meritable consens social i polític que va permetre l’aprovació de la LOSC i del model no es probable hores d’ara. Caldria reconstruir-lo a curt termini per tal d’endegar un procés, que entenem imprescindible, de promulgació d’una nova LOSC que permeti la evolució i viabilitat de la xarxa sanitària d’utilització pública de Catalunya.

Feu clic aquí per accedir a l’article