Vinay Prasad: Per què el 40% de la pràctica clínica és errònia?

Vinay-Prasad-00349
Per Jordi Varela
President de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària 
Article publicat al seu blog Avenços en gestió clínica
El passat 18 de maig, Vinay Prasad va oferir una conferència a Barcelona en el marc de la 5ª Jornada “Right Care” de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la qual li vam demanar que ens expliqués per què havia confegit (amb Adam Cifu i altres col·laboradors) la llista de 146 pràctiques clíniques que caldria revertir i quins criteris havia emprat.

Què és la reversió mèdica? Segons Prasad, una reversió mèdica és la necessitat d’aturar una activitat clínica degut a que un estudi ben fet, normalment un assaig clínic amb indicadors finalistes, demostra que en la realitat no es compleixen els resultats desitjats, o que els efectes adversos no compensen els seus beneficis. L’orador va posar alguns exemples diversos, com la cateterització del Swan Ganz per monitorar l’equilibri hemodinàmic dels pacients en xoc, el tractament hormonal per a dones post-menopàusiques amb la finalitat de reduir el risc vascular coronari o cerebral i la col·locació de stents coronaris en pacients amb angina estable per disminuir el risc d’infart, augmentar la supervivència o, fins i tot, per retardar l’angor d’esforç. En tots tres exemples, assaigs clínics consistents han mostrat que es tractava d’activitats clíniques que, a la pràctica, no responien als objectius marcats, però en canvi sí que tenien efectes secundaris, que no eren menystenibles.

Llegir més

Neix el Projecte HUGES per posar la h a la gestió sanitària

hugesPer Albert Cortés, impulsor del Projecte Huges i infermer gestor de l’Hospital Vall d’Hebron

La humanització està de moda. La realitat és que el tracte amb els pacients i les seves famílies ha de ser personal, directe, humanitzat, però, en canvi, els avenços soferts en el món de la sanitat s’ha anat migrant a una atenció cada vegada més tecnificada. És ara quan sorgeixen noves tendències per tornar a l’essència i tractar a les persones com a persones. Perquè els professionals de la salut siguin realment humanitzadors fan falta gestors que creguin en això i que gestionin de manera humanitzada.

Per intentar sensibilitzar sobre tot això, acaba de néixer Projecte HUGES: humanitzant la gestió sanitària, una idea que vaig començar que va sorgir de la meva idea de treballar per millorar el món de la gestió i que compta amb un grup de professionals valents i compromesos. Al cap i a la fi, Projecte HUGES s’ha proposat el repte de posar la h d’humanització a la gestió sanitària.

Prendre decisions amb sentit intel·lectual, emocional i pràctic

FotoDCC 044
Per Jordi Varela, consultor especialitzat en gestió clínica i president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Article publicat al blog Avenços en gestió clínica.
 
En l’intent de modernitzar la tradicional medicina autocràtica, molts metges i infermeres han après a conjugar els verbs informarformar i educar, un gradient d’obertura unidireccional. No és estrany que després de ser apoderat (transmissió de poder), el pacient torni i digui allò de “doctor, si fos la seva mare, vostè què faria?”, i llavors tornem a la casella de sortida, la de la medicina autocràtica.

Què és l’Agència Europea del Medicament?

Imatge BCN

Per Lluís Bohigas, economista i vicepresident del Cercle de Salut

Article publicat al blog del Cercle de Salut

L’EMA (Agència Europea del Medicament) és una Agència de la Unió Europea ubicada a  Londres desde l’any 1995. L’EMA s’encarrega de l’avaluació científica, la supervisió i el monitoratge de la seguretat dels medicaments que desenvolupen les companyies farmacèutiques per al seu ús a Europa. L’EMA supervisa tant els medicaments per humans com els veterinaris.

Llegir més