Apostar per la sanitat pública: més autonomia i capacitat de gestió per a les organitzacions sanitàries

/in /by

Joan Barrubés CATPer Joan Barrubés

Soci director d’Antares Consulting

Les organitzacions han estat sotmeses durant la crisis sanitària del Covid19 a una situació d’estres insòlita, que ha posat de manifest que l’actual rigidesa jurídica, administrativa i de govern de les institucions sanitàries no està adaptada a la complexitat de la seva gestió, on ha de predominar l’autonomia, la professionalitat i el lideratge clínic.

La crisi econòmica del 2009 va portar inicialment esperances de canvis estructurals en els sistema sanitari, que finalment no es van produir. La sanitat pública no es pot permetre deixar passar una nova oportunitat de canvi i transformació.

Un dels elements importants en la gestió de les organitzacions sanitàries, siguin hospitals o centres d’atenció primària, és la seva capacitat de conduir de forma professionalitzada, autònoma i amb criteris clínics per tal d’aconseguir els millors resultats en salut possibles amb els recursos existents. Avui, aquesta capacitat no es dona suficientment en el nostre sistema.

Desgraciadament, el debat sobre la capacitat de gestió dels hospitals ha versat tradicionalment entre les opcions de propietat de l’hospital: públic o privat. I no s’ha entrat en profunditat en elements com dotar d’un marc de gestió apropiat a l’hospital públic.

Llegir més

Destil·lar el coneixement sobre Covid19

/in /by

cochrane_iberoamerica_stacked_rgbPer Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill

Centre Cochrane Iberoamericà, Barcelona

Hospital de Sant Pau

comunica@cochrane.es

 

Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.

Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.

Llegir més

Per a que la gestió ens importi a tots

/in /by

Vicente OrtúnPer Vicente Ortún

Catedràtic emèrit Economia i Empresa, Universitat Pompeu Fabra

Vocal Junta Directiva Societat Catalana de Gestió Sanitària

‘La gestió importa’ dona títol al blog. Curiosament el recolzament científic a aquest lema resulta relativament recent: Se sabia que la gestió importava però tant les mesures de la qualitat de la gestió com del seu impacte en el bon funcionament de diferents països deuen molt al World Management Survey, ja en aquest segle.

Les 25 propostes de la SCGS insisteixen en la importància de la gestió al proposar que la capacitat resolutiva mostrada durant la primera fase de la pandèmia actual i l’agilització de procediments que l’estat d’excepció ha permès no desapareguin amb aquest. Diverses entrades han aprofundit en com fer-ho: Antoni Sisó, Olga Pané-Julio Pascual, i Ricard Meneu et al. entre d’altres. Aquestes línies es centraran en dues avingudes que haurien de portar a que la gestió ens import a tots: 1 / Que es parli de resultats en salut i benestar (allò que preocupa la societat) i 2 / Centrar-se en la millora de la gestió pública.

Llegir més

Retrobant els valors perduts, una oportunitat pel futur

/in /by

Olga Pané

Per Olga Pané

Gerent del Parc Salut Mar i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Ens hem de felicitar de l’extraordinària iniciativa de la nostra societat científica, i la gran agilitat demostrada al posar sobre la taula el document del Impacte de la pandèmia del COVID-19  a les organitzacions sanitàries. 25 propostes a partir del que hem après. La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) demostra no només bons reflexes, sinó també que l’actuació decidida al front de la resposta organitzativa no ens ha impedit fer també, un anàlisi assossegat i  mirant al futur.

Vivim temps molt complexes. Un llistat de demandes infinites de recursos procedents de qualsevol sector de la nostra societat, des de salut  al turisme, des de l’educació a la cultura, no desperta cap sospita de que no puguin ser ateses. Sembla que Europa ho ha de solucionar, i de moment es reserven les males noticies per als contribuents.

Tinc l’impressió que m’he perdut alguna cosa i que quelcom no acaba de quadrar.

L’ambient polític propicia el desacord en comptes de les sinergies. Que hi hagi fiscals que investiguin  els  protocols d’ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) o que hi hagi un allau de demandes als jutjats perquè les EPI’s no estaven disponibles ni als hospitals ni al mercat, o que la guàrdia civil investigui a l’únic professional que ha estat al peu del canó donant la cara davant del país sencer, enmig d’una crisi sense precedents, desanima.

En resum, ens falten moltes coses, ningú ens explica amb claredat a la societat l’esforç necessari  per aconseguir-les, i a mes els polítics estan enfadats els uns amb els altres.

Com deia Tony Judt: alguna cosa va malament.

Les propostes de la SCGS requereixen del propòsit dels qui tenen les competències per executar-les, però en l’actual entorn polític, és dubtós qui hi hagi la voluntat, la decisió i el valor per fer-ho.

Llegir més

Ara és el moment!

/in /by

Copia de Copia de Jordi Riba CATPer Pere Vallribera i Rodríguez

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària  

Ara o mai: desprès de dècades d’informes, propostes i plans de reforma i dels seus models de gestió, la pandèmia del COVID19 ha fet palesa com mai la necessitat urgent de fer front a les febleses que qüestionen, moltes d’elles ja qüestionaven, la viabilitat i funcionament del nostre sistema de salut.

Paral·lelament, la crisi també ha evidenciat on recauen les seves principals fortaleses: un sistema equitatiu, que atén a tots els ciutadans, dotat amb professionals d’alt nivell, també en l’àmbit de la gestió sanitària i clínica i en el cas de Catalunya, amb unes organitzacions fortament vinculades al servei públic, independentment de la seva titularitat.

És el moment que professionals clínics i gestors proposem i exigim, de manera decidida, que s’abordin les reformes imprescindibles per dotar als nostres ciutadans d’un sistema i unes organitzacions més robustes, àgils i més justes, amb uns professionals amb millors condicions i amb els instruments de gestió i organització actualitzats, que ho facin possible.

No, no tenim el millor sistema de salut del món, però podríem aspirar a apropar-nos-hi. Perquè possiblement, el que sí tenim són els ingredients per ser-ho, però també alguns que ho impedeixen, com l’important infrafinançament crònic, les condicions salarials dels professionals i els models laborals obsolets, les rigideses de les organitzacions sanitàries, la insuficient integració entre els diferents nivells d’atenció, també amb l’àmbit social, o una burocràcia paral·litzant que impregna qualsevol tipus de decisió i que sovint orienta el sistema cap a l’acompliment de la normativa, però no cap a les necessitats del ciutadà.

En definitiva, aspirem a un sistema amb un pressupost adequat, amb unes organitzacions amb autonomia de govern i de gestió, que es valorin i financin pels seus resultats, amb un model professional que prioritzi el treball interdisciplinari, l’experiència i la competència, unes condicions laborals adequades i competitives, així com uns models d’organització assistencial basats en l’autonomia i la transversalitat i orientats a la obtenció de valor i que tenen en compte les expectatives i les decisions dels pacients.

Aquest model sí podria i hauria de convertir-se realment en un referent de servei de salut a la població. Les 25 propostes de la SCGS van en aquesta línia. Però és necessari establir complicitats amb els professionals i els seus representants, el món acadèmic i col·legial, per tal que la nostra veu s’escolti.

  2. 1
  3. 2
  4. 3
  5. 4
  6. 5
  7. 6
  8. 7