Buurtzorg, un projecte de treball infermer amb estratègia d’oceà blau

Ara fa 10 anys, el panorama de l’atenció domiciliària de les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes a Holanda seguia un esquema burocràtic basat en el treball infermer per una banda, el social per l’altra, a més de les actuacions de suport domiciliari ofert per empreses, moltes d’elles del món de la neteja.

Jos de Blok, un infermer comunitari, insatisfet amb aquest model fragmentat, va agafar la motxilla de l’emprenedor, va reunir un petit grup d’infermeres amb les quals compartia visió i van discutir tant com els va caler sobre un nou model d’atenció basat en les necessitats reals de les persones. En una entrevista, Jos de Blok diu: “El que volia demostrar era que si ets una bona infermera, hauries de saber posar el focus en la relació per construir lligams de confiança amb els pacients amb l’objectiu d’aconseguir que visquin amb la màxima independència que els sigui possible.”

 Així va ser com va néixer Buurtzorg (que vol dir atenció domiciliària en holandès), una petita empresa de treball infermer comunitari (veure el post “Buurtzorg Netherlands: més poder per a les infermeres“), en connexió amb els metges de família, basada en l’auto-responsabilització de les infermeres, l’autonomia del seu treball i l’obtenció de la màxima implicació i independència possible dels pacients. Avui Buurtzorg és una empresa sense afany de lucre, que té contractades 8.000 infermeres, atén 65.000 persones, genera un 8% de beneficis que reverteixen en la pròpia organització, té una taxa d’absentisme del 3% (la mitjana holandesa és del 7%) i uns nivells molts elevats de satisfacció del usuaris. Si hi està interessat/da, és molt recomanable que consulti el case-study “Home Care by Self-Governing Nursing Teams: The Netherlands’ Buurtzorg Model” publicat per The Commonwealth Fund.

El model que coneixem de treball domiciliari per a persones amb necessitats sanitàries i socials complexes està fragmentat: cada professional actua d’acord amb les seves competències, sovint seguint un pla global (tot i que no sempre), i cada empresa (o institució) avalua els treball dels seus professionals en base a les càrregues de treball. La disrupció de Jos de Blok va consistir a pensar en un model en el qual equips de 10-12 infermeres es fan responsables de tots els serveis domiciliaris de 50-60 pacients. Les infermeres de Buurtzorg treballen amb la màxima autonomia, no tenen controls de gestió, només de resultats, i en comptes de gerents, disposen del suport de coaches.

El Dr. Edward Wagner és un metge de família nordamericà que, cansat de veure com metges de molta experiència es perdien pel laberint de la medicina fragmentada quan tenien entre mans un cas complex de multicronicitat, va desenvolupar un model organitzatiu que, de manera integrada, hauria d’oferir processos clínics efectius a persones més coneixedores i implicades en el maneig de la seva pròpia salut (veure el post: “Model de crònics: les claus wagnerianes“).Quina és la diferència entre el model Wagner i el model Buurtzorg? Doncs molt senzilla: l’estratègia de l’oceà blau (veure el post: “Els pacients crònics complexos i l’estratègia de l’oceà blau“). El model Wagner il·lumina a tots els professionals que desitgen coordinar més les seves actuacions en bé dels pacients, però, en canvi, a la majoria dels que el segueixen, els costa molt visualitzar una estratègia d’oceà blau, més enllà del seu mar atenallat per nivells assistencials, competències institucionals i especialitats mèdiques. En canvi Jos de Blok, no només va dissenyar un model d’atenció domiciliària, sinó que va generar una petita empresa, va començar a oferir un servei que tothom va captar que aportava valor afegit i de sobte es va trobar navegant per un oceà blau.

Buurtzorg, des del discurs infermer més comunitari i més integrador, ofereix una estratègia d’oceà blau. En resum: menys teoria i més estratègia.