El treball social sanitari a l’atenció primària de salut: enfocar per reenfocar
Per Jordi Riba
Responsable de l’Àrea de Treball Social.
Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut
La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).
En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.
Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.
La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.
La necessitat de protegir els professionals sanitaris, es va veure especialment indicada en el cas de les TSS ja que en molts casos només n’hi ha una per equip, i se’ls va facilitar l’activació del teletreball. Una nova i desconeguda forma de treball per elles, però que ha estat molt ben valorada.
La COVID-19 ha comportat una sèrie de noves necessitats per part de la població degudes, en gran part, a la necessitat de confinament i d’aïllament en els casos positius o sospitosos.
Aquestes noves necessitats van provocar un enfocament de les tasques diàries que es va centrar en dos perfils de pacients i dues formes d’intervenció diferent:
- Les persones o famílies afectades per la COVID-19
Es va activar un sistema de cribratge d’alta efectivitat, creat pel Comitè Operatiu d’Emergència de Barcelona, format per TSS i liderat pel Consorci Sanitari de Barcelona. A partir de les deteccions directes o dels altres professionals dels EAP i amb la valoració social de la TSS, es va facilitar el confinament adequat als hotels salut planificats pel comitè.
La intervenció social a salut també va permetre detectar situacions que podien alterar el confinament segur, com la manca d’aliments i/o de fàrmacs, necessitat de suport per passejar mascotes, gestió dels residus i lliurament de material de protecció per als malalts i familiars, que es van poder gestionar gràcies a una col·laboració amb l’Ajuntament de Barcelona i de la Creu Roja.
No podem oblidar la gran tasca de contenció i suport emocional que han fet les TSS en diferents situacions: malaltia, familiars ingressats sense possibilitat de visitar-lo, situacions de dol, assessorament social i suport en l’educació sanitària, etc.
- Persones amb alta càrrega de comorbiditat i/o situacions socials de vulnerabilitat (gent gran sola, pacients crònics complexos, pacients amb malaltia avançada, infants amb dependència i/o discapacitat, etc.)
La proactivitat va ser la base de treball per la intervenció amb aquesta població. L’obtenció de llistats mitjançant la història clínica va facilitar fer trucades de seguiment per valorar la situació de cadascun d’ells i avançar-nos a les necessitats psicosocials en el context de crisi.
La nova situació viscuda ha comportat una reflexió sobre la necessitat de reenfocar la mirada de la TSS per afrontar una “nova realitat” amb un nou enquadrament que es pot descriure en els següents 4 punts:
- L’atenció no presencial és viable i ha vingut per quedar-se. I també és viable fer-ho en forma de teletreball algun dia a la setmana, sense perdre el contacte amb els altres membres de l’equip, i vetllant què la professional desconnecti de la seva feina, fet que l’accessibilitat de les TIC no sempre facilita.
- És indispensable un cribratge de les visites per enfocar l’especificitat de la TSS, amb una programació per motius o amb un triatge telefònic previ per valorar posteriorment la necessitat d’una visita presencial o domiciliària.
- La realització de reunions telemàtiques ens ha acostat millorant l’eficiència de les mateixes. La realització de reunions diàries amb les referents de TSS dels serveis d’atenció primària, ha apropat la realitat diària de les professionals i ha permès redreçar alguns aspectes.
- La intervenció proactiva adreçada a grups vulnerables amb una càrrega de comorbiditat major o que presenten patologies cròniques és indispensable en aquest moment post-COVID.
