Entrades

A young hand touches and holds an old wrinkled hand

Adhesió de la SCGS al manifest per un nou model d’atenció de llarga durada i residencial a Catalunya

A young hand touches and holds an old wrinkled hand

La Societat Catalana de Gestió Sanitària s’ha adherit al manifest Per un debat obert (i urgent) sobre el nou model d’atencio de llarga durada i residencial a Catalunya, un posicionament conjunt de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) i la Fundació iSocial, que reclama la necessitat de promoure un debat participatiu, constructiu i pragmàtic amb tots els actors implicats per millorar l’atenció de les persones grans més vulnerables. Segons aquestes organitzacions, la crisi ha fet  aflorar alguns dèficits preexistents tant de model d’atenció, com de planificació i gestió, de finançament i de governança, especialment en l’atenció a les persones amb necessitats complexes d’atenció socials i sanitàries.

Després de l’elaboració d’aquest posicionament, els seus impulsors han iniciat una campanya d’adhesions, oberta a suports individuals, d’organitzacions, entitats, empreses i col·legis professionals, a la qual també s’hi ha sumat la Societat Catalana de Gestió Sanitària, tot entenent que les propostes i reflexions que es plantegen encaixen perfectament amb algunes de les línies apuntades en el document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après, que es va presentar recentment.

Llegir més

Imagen 1

Un sistema de salut més apte per a les persones grans

Copia de Joan Barrubés CATPer Marco Inzitari 

Director d’Atenció Intermèdia, Recerca i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili

President de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia 

L’impacte del Covid19 en les persones grans està a la llum del sol. La mortalitat ha estat exponencial en aquest grup de població heterogeni, amb una gestió del final de vida que no sempre s’ha ajustat als estàndards catalans. Amb el pas de les setmanes, també descobrim empitjoraments importants de la mobilitat i de la funció cognitiva, així com una multiplicació dels trastorns psico-afectius i de les alteracions psicològiques i conductuals en les persones amb demència.

Aquestes conseqüències, malauradament, posen Catalunya al nivell de molts d’altres indrets del món, tot i l’excel·lent resposta global de la sanitat catalana, en el marc de complexitat i incerteses en el qual vàrem navegar, que va evitar conseqüències pitjors. El document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, del qual és difícil no subscriure algun punt, esmenta alguns factors clau, com la implicació dels professionals i el lideratge de l’aliança entre clínics i gestors.

Molt s’ha escrit i s’escriurà sobre l’impacte en les residències de persones grans i el seu futur, i per això deixaré que diferents documents als quals he col·laborat, com l’informe del Grupo de Trabajo Multidisciplinar del Ministerio de Ciencia e Innovación i el posicionament de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (conjuntament amb FATEC i iSocial), parlin per mi.

Llegir més

joanbarrubes5

Apostar per la sanitat pública: més autonomia i capacitat de gestió per a les organitzacions sanitàries

Joan Barrubés CATPer Joan Barrubés

Soci director d’Antares Consulting

Les organitzacions han estat sotmeses durant la crisis sanitària del Covid19 a una situació d’estres insòlita, que ha posat de manifest que l’actual rigidesa jurídica, administrativa i de govern de les institucions sanitàries no està adaptada a la complexitat de la seva gestió, on ha de predominar l’autonomia, la professionalitat i el lideratge clínic.

La crisi econòmica del 2009 va portar inicialment esperances de canvis estructurals en els sistema sanitari, que finalment no es van produir. La sanitat pública no es pot permetre deixar passar una nova oportunitat de canvi i transformació.

Un dels elements importants en la gestió de les organitzacions sanitàries, siguin hospitals o centres d’atenció primària, és la seva capacitat de conduir de forma professionalitzada, autònoma i amb criteris clínics per tal d’aconseguir els millors resultats en salut possibles amb els recursos existents. Avui, aquesta capacitat no es dona suficientment en el nostre sistema.

Desgraciadament, el debat sobre la capacitat de gestió dels hospitals ha versat tradicionalment entre les opcions de propietat de l’hospital: públic o privat. I no s’ha entrat en profunditat en elements com dotar d’un marc de gestió apropiat a l’hospital públic.

Llegir més

Olga Pané

Retrobant els valors perduts, una oportunitat pel futur

Olga Pané

Per Olga Pané

Gerent del Parc Salut Mar i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Ens hem de felicitar de l’extraordinària iniciativa de la nostra societat científica, i la gran agilitat demostrada al posar sobre la taula el document del Impacte de la pandèmia del COVID-19  a les organitzacions sanitàries. 25 propostes a partir del que hem après. La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) demostra no només bons reflexes, sinó també que l’actuació decidida al front de la resposta organitzativa no ens ha impedit fer també, un anàlisi assossegat i  mirant al futur.

Vivim temps molt complexes. Un llistat de demandes infinites de recursos procedents de qualsevol sector de la nostra societat, des de salut  al turisme, des de l’educació a la cultura, no desperta cap sospita de que no puguin ser ateses. Sembla que Europa ho ha de solucionar, i de moment es reserven les males noticies per als contribuents.

Tinc l’impressió que m’he perdut alguna cosa i que quelcom no acaba de quadrar.

L’ambient polític propicia el desacord en comptes de les sinergies. Que hi hagi fiscals que investiguin  els  protocols d’ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) o que hi hagi un allau de demandes als jutjats perquè les EPI’s no estaven disponibles ni als hospitals ni al mercat, o que la guàrdia civil investigui a l’únic professional que ha estat al peu del canó donant la cara davant del país sencer, enmig d’una crisi sense precedents, desanima.

En resum, ens falten moltes coses, ningú ens explica amb claredat a la societat l’esforç necessari  per aconseguir-les, i a mes els polítics estan enfadats els uns amb els altres.

Com deia Tony Judt: alguna cosa va malament.

Les propostes de la SCGS requereixen del propòsit dels qui tenen les competències per executar-les, però en l’actual entorn polític, és dubtós qui hi hagi la voluntat, la decisió i el valor per fer-ho.

Llegir més

G7GM5RmL_400x400

Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après

Post 25 propostes del que hem aprèsLa Societat Catalana de Gestió Sanitària, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, ha elaborat un document amb 25 propostes per tal de repensar el model sanitari català, tenint en compte l’experiència viscuda arran de pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries i les necessitats de generarà la nova situació social, econòmica i epidemiològica.

L’emergència sanitària de la pandèmia ha posat a prova el professionalisme i les estructures organitzatives dels sistemes sanitaris. Gairebé de la nit al dia, els dispositius assistencials han canviat la forma tradicional de treballar per afrontar de manera accelerada un gran nombre de transformacions, en alguns casos no previstes i, en d’altres, llargament esperades.

La resposta en termes generals ha estat més que satisfactores, però que ara que s’estan alleugerint les mesures de confinament i la pressió dels pacients infectats i l’ingrés hospitalari afluixa, sorgeix la preocupació de si tot allò que ha succeït durant la crisi serem capaços d’incorporar-ho a la pràctica diària, tant per corregir els errors detectats, com per incorporar les millores que s’han implementat.

Des de la SCGS, proposem aprofundir en les reformes necessàries en el finançament i en l’autonomia de gestió dels centres per aprofundir en un nou model d’atenció, amb la participació de tots els professionals de la salut i a través d’un ampli acord polític i social que pugui sostenir-se més enllà del cicle electoral.

Hem articulat les 25 propostes d’aquest document, que s’ha presentat recentment a la direcció del CatSalut, al voltant de cinc capítols, que són els següents:

  1. Cap a un sistema de salut més dotat, efectiu i àgil
  2. La gestió de les organitzacions sanitàries importa… i molt
  3. Mesures mentre duri la pandèmia i per estar preparats per a una nova onada
  4. Els professionals a la cerca de models més adaptables
  5. Per un nou model d’acompanyament a la gent gran

Accedeix al document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après, elaborat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

JordiRiba

El treball social sanitari a l’atenció primària de salut: enfocar per reenfocar

Jordi Riba CATPer Jordi Riba

Responsable de l’Àrea de Treball Social.

Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut

La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).

En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.

Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.

La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.

Llegir més

hands

Adhereix-te a les 25 propostes de la SCGS per repensar el sistema de salut davant de la lliçó del Covid19

handsLa Societat Catalana de Gestió Sanitària, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, ha elaborat un document amb 25 propostes per tal de repensar el model sanitari català, tenint en compte l’experiència viscuda arran de pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries i les necessitats de generarà la nova situació social, econòmica i epidemiològica. Us convidem a adherir-vos ja sigui individualment (com a professionals) o en nom de l’entitat, organització o societat científica que representeu.

L’emergència sanitària de la pandèmia ha posat a prova el professionalisme i les estructures organitzatives dels sistemes sanitaris. Gairebé de la nit al dia, els dispositius assistencials han canviat la forma tradicional de treballar per afrontar de manera accelerada un gran nombre de transformacions, en alguns casos no previstes i, en d’altres, llargament esperades.

La resposta en termes generals ha estat més que satisfactores, però que ara que s’estan alleugerint les mesures de confinament i la pressió dels pacients infectats i l’ingrés hospitalari afluixa, sorgeix la preocupació de si tot allò que ha succeït durant la crisi serem capaços d’incorporar-ho a la pràctica diària, tant per corregir els errors detectats, com per incorporar les millores que s’han implementat.

Des de la SCGS, proposem aprofundir en les reformes necessàries en el finançament i en l’autonomia de gestió dels centres per aprofundir en un nou model d’atenció, amb la participació de tots els professionals de la salut i a través d’un ampli acord polític i social que pugui sostenir-se més enllà del cicle electoral.

Hem articulat les 25 propostes d’aquest document, que s’ha presentat recentment a la direcció del CatSalut, al voltant de cinc capítols, que són els següents:

  1. Cap a un sistema de salut més dotat, efectiu i àgil
  2. La gestió de les organitzacions sanitàries importa… i molt
  3. Mesures mentre duri la pandèmia i per estar preparats per a una nova onada
  4. Els professionals a la cerca de models més adaptables
  5. Per un nou model d’acompanyament a la gent gran

Accedeix al document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après, elaborat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Accedeix per donar-hi suport.

Maria Emilia Gil

El compromís dels professionals de la salut: gresol del Covid19

Maria Emilia Gil CATMaria Emília Gil

Directiva i docent en gestió

Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals

En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.

Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.

Llegir més

Ramon Cunillera

Per transformar cal un propòsit compartit i sentir-se important

Post Ramon Cunillera Ramon Cunillera

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme 

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Confesso la meva profunda admiració cap a Josep Guardiola. Estic rellegint “Herr Pep”, de Martí Perarnau, que si no t’agrada el futbol és un llibre que costa de llegir. En tots els capítols destil·len un munt de lliçons de comandament i lideratge.

Quan en Pep feia només tres mesos que havia arribat al seu nou destí, al club Bayern de Munic, li cau la final de la supercopa d’Europa contra el Chelsea de Mourinho (vells coneguts). El partit acaba en empat a dos en l’últim minut de la pròrroga amb gol in-extremis del Bayern. Abans de la tanda de penals, Guardiola reuneix l’equip i els diu: “Trieu-vos vosaltres mateixos. Jo no triaré qui tirarà. Però dels del moment que ho tingueu decidit penseu immediatament per on tirareu el penal, no canvieu d’opinió en cap moment, i des d’ara fins que us poseu davant del porter repetiu constantment “marcaré, marcaré, marcaré”. No us amoïneu. La final és nostra”. Van tirar els penals els jugadors que van voler, els van convertir tots, i van guanyar per 5-4. L’equip va ser un altre des d’aquell moment.

Llegir més

Xavier Bayona

D’Alma-Ata al Covid19: l’atenció primària davant la crisi sanitària

Post blog Xavi Bayona CATPer Xavier Bayona Huguet

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Director dels EAP Gornal i Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Coordinador del grup de treball de gestió i gestió clínica de la CAMFiC

Feia més d’una dècada que es volien canviar diferents aspectes de l’organització i la provisió de serveis de l’Atenció Primària (AP) en el nostre entorn, perquè es valorava que el model de la reforma de l’AP impulsat, sota el paraigua de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut d’Alma-Ata (Kazakhstan, 1978) havia quedat desfasat. A diferents fòrums liderats per les principals societats científiques vinculades a l’AP (CAMFiC i AIFiCC), també la Societat Catalana de Gestió Sanitària i pel mateix Departament de Salut s’han intentat, sense massa fortuna, diferents reformes de la reforma de l’AP (Pla d’Innovació i ENAPISC, entre d’altres).

Llegir més