Entrades

L’impacte psicoemocional sobre els professionals de la salut per la Covid19

Gustavo Tolchinsky Gustavo Tolchinsky Wiesen

Cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital Municipal de Badalona

Secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona i coordinador del PAIMM

Mai com fins ara, la salut dels professionals i el nostre benestar psicoemocional havia estat tan present en la societat com en el si de les organitzacions o en publicacions científiques.

Per entendre el que hem viscut els professionals i com ens va afectar als inicis de la pandèmia de la Covid19, cal recordar què va passar en aquell període.  Entre mitjans de març i fins al mes de maig es va viure el pic àlgid de la pandèmia. El desconcert dels professionals a l’hora d’afrontar una situació clínica i organitzativa sense precedents ja va generar molt nerviosisme i desconcert. A tot això s’hi va sumar el patiment  per no tenir eines ni protocols i no disposar sempre de materials de protecció, cosa que feia evident l’amenaça contra la nostra salut.  Tot plegat va esdevenir una tempesta perfecta per a les nostres emocions, fet que va generar una resposta de estrés intensa.

En aquells moments, a tot arreu, hi havia mostres d’afecte de la població o d’altres col·lectius amb la clara intenció de donar suport i ànims en uns moments molt durs tant per la societat com pels professionals, als quals ens va tocar posar-nos al capdavant de les organitzacions sanitàries. Hi van haver nombroses iniciatives per companyies i empreses per gratificar amb descomptes o regals tot aquest esforç que s’estava realitzant i el risc al que ens exposàvem.

Llegir més

Un nou model contractual per millorar les condicions dels professionals de la sanitat

Ramon Cunillera CAT webPer Ramon Cunillera

Vocal de la Junta Directiva

Societat Catalana de Gestió Sanitària 

El control de la malaltia Covid19, que no la seva desaparició, als països occidentals europeus ha provocat una allau de propostes i consideracions sobre el futur dels sistemes sanitaris, especialment en els països on la cobertura universal del seu sistema nacional de salut és a la vegada solució (per la garantia d’equitat d’accés) i problema (per la difícil sostenibilitat econòmica), com ara passa a Espanya i a Catalunya.

Fa uns dies, la Societat Catalana de Gestió Sanitària, els col·legis catalans de metges i d’infermeres, i més d’una quinzena de les més importants societats científiques del país recolzaven una proposta comú de transformació del sistema sanitari de la que se n’han fet ressò algunes editorials dels diaris més importants, com ara La Vanguardia i el diari ARA. Aquesta proposta transversal, reflexiva, serena però al mateix temps urgent, recull elements relacionats amb el finançament del sistema, amb la gestió de les organitzacions, amb la millora de la salut pública, amb la preparació per futures epidèmies, amb l’acompanyament a la gent gran i amb el model de contractació i retribució dels professionals de la salut.

La situació contractual dels professionals de la salut és un tema de llarg debat a Catalunya. Ho era als anys 90, per la situació dels especialistes sense títol oficial, ho va seguir sent per la situació dels interinatges (l’eterna trampa de l’ocupació pública) i la precarietat temporal de contractes, ho va ser en la primera dècada del segle XXI, quan es van organitzar els intensos i desaprofitats fòrums de la professió mèdica i infermera, i va entrar en autèntica crisi al 2010, quan els ajustaments continuats retallen la capacitat adquisitiva dels professionals entre el 20 i el 30% en els darrers 8 anys.

Finalment, l’afrontament d’una crisi sanitària inèdita, d’afectació universal i tràgica, posa de manifest que la salut és massa important, que els professionals de la salut estan en el primer lloc i entre les professions imprescindibles en una societat moderna i que quan comparem la remuneració ajustada al nivell de vida dels professionals catalans (i espanyols) amb els països que ens envolten la comparació fa vergonya. Llegir més

Adhesió de la SCGS al manifest per un nou model d’atenció de llarga durada i residencial a Catalunya

A young hand touches and holds an old wrinkled hand

La Societat Catalana de Gestió Sanitària s’ha adherit al manifest Per un debat obert (i urgent) sobre el nou model d’atencio de llarga durada i residencial a Catalunya, un posicionament conjunt de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia, la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (FATEC) i la Fundació iSocial, que reclama la necessitat de promoure un debat participatiu, constructiu i pragmàtic amb tots els actors implicats per millorar l’atenció de les persones grans més vulnerables.

Segons aquestes organitzacions, la crisi ha fet  aflorar alguns dèficits preexistents tant de model d’atenció, com de planificació i gestió, de finançament i de governança, especialment en l’atenció a les persones amb necessitats complexes d’atenció socials i sanitàries.

Després de l’elaboració d’aquest posicionament, els seus impulsors han iniciat una campanya d’adhesions, oberta a suports individuals, d’organitzacions, entitats, empreses i col·legis professionals, a la qual també s’hi ha sumat la Societat Catalana de Gestió Sanitària, tot entenent que les propostes i reflexions que es plantegen encaixen perfectament amb algunes de les línies apuntades en el document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après, que es va presentar recentment.

Llegir més

Un sistema de salut més apte per a les persones grans

Copia de Joan Barrubés CATPer Marco Inzitari 

Director d’Atenció Intermèdia, Recerca i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili

President de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia 

L’impacte del Covid19 en les persones grans està a la llum del sol. La mortalitat ha estat exponencial en aquest grup de població heterogeni, amb una gestió del final de vida que no sempre s’ha ajustat als estàndards catalans. Amb el pas de les setmanes, també descobrim empitjoraments importants de la mobilitat i de la funció cognitiva, així com una multiplicació dels trastorns psico-afectius i de les alteracions psicològiques i conductuals en les persones amb demència.

Aquestes conseqüències, malauradament, posen Catalunya al nivell de molts d’altres indrets del món, tot i l’excel·lent resposta global de la sanitat catalana, en el marc de complexitat i incerteses en el qual vàrem navegar, que va evitar conseqüències pitjors. El document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, del qual és difícil no subscriure algun punt, esmenta alguns factors clau, com la implicació dels professionals i el lideratge de l’aliança entre clínics i gestors.

Molt s’ha escrit i s’escriurà sobre l’impacte en les residències de persones grans i el seu futur, i per això deixaré que diferents documents als quals he col·laborat, com l’informe del Grupo de Trabajo Multidisciplinar del Ministerio de Ciencia e Innovación i el posicionament de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (conjuntament amb FATEC i iSocial), parlin per mi.

Llegir més

Apostar per la sanitat pública: més autonomia i capacitat de gestió per a les organitzacions sanitàries

Joan Barrubés CATPer Joan Barrubés

Soci director d’Antares Consulting

Les organitzacions han estat sotmeses durant la crisis sanitària del Covid19 a una situació d’estres insòlita, que ha posat de manifest que l’actual rigidesa jurídica, administrativa i de govern de les institucions sanitàries no està adaptada a la complexitat de la seva gestió, on ha de predominar l’autonomia, la professionalitat i el lideratge clínic.

La crisi econòmica del 2009 va portar inicialment esperances de canvis estructurals en els sistema sanitari, que finalment no es van produir. La sanitat pública no es pot permetre deixar passar una nova oportunitat de canvi i transformació.

Un dels elements importants en la gestió de les organitzacions sanitàries, siguin hospitals o centres d’atenció primària, és la seva capacitat de conduir de forma professionalitzada, autònoma i amb criteris clínics per tal d’aconseguir els millors resultats en salut possibles amb els recursos existents. Avui, aquesta capacitat no es dona suficientment en el nostre sistema.

Desgraciadament, el debat sobre la capacitat de gestió dels hospitals ha versat tradicionalment entre les opcions de propietat de l’hospital: públic o privat. I no s’ha entrat en profunditat en elements com dotar d’un marc de gestió apropiat a l’hospital públic.

Llegir més