Entrades

Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària ens transformem! En breu fem el clic!

banner la gestió importa2_Mesa de trabajo 1 copia 4Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en moments complexos com els que estem vivint, ens transformen! Molts de vosaltres ja coneixeu el nostre blog La gestió importa, que durant aquests mesos de pandèmia, hem dinamitzat amb articles i propostes d’alguns de vosaltres.

Durant aquests temps, hem estat treballant en un projecte de més envergadura i que pretenem que tingui un gran abast, que sota el nom de La gestió importa, es planteja com un radar de noves tendències en gestió sanitària i clínica, que posarem en marxa a mitjans de desembre.

L’objectiu d’aquesta plataforma, que va més enllà d’un observatori, és oferir un espai de coneixement, debat i interacció, encaminat cap a la transformació, i en base a continguts propis vinculats amb tòpics al voltant del Right Management i del Right Care.

Llegir més

L’impacte psicoemocional sobre els professionals de la salut per la Covid19

Gustavo Tolchinsky Gustavo Tolchinsky Wiesen

Cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital Municipal de Badalona

Secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona i coordinador del PAIMM

Mai com fins ara, la salut dels professionals i el nostre benestar psicoemocional havia estat tan present en la societat com en el si de les organitzacions o en publicacions científiques.

Per entendre el que hem viscut els professionals i com ens va afectar als inicis de la pandèmia de la Covid19, cal recordar què va passar en aquell període.  Entre mitjans de març i fins al mes de maig es va viure el pic àlgid de la pandèmia. El desconcert dels professionals a l’hora d’afrontar una situació clínica i organitzativa sense precedents ja va generar molt nerviosisme i desconcert. A tot això s’hi va sumar el patiment  per no tenir eines ni protocols i no disposar sempre de materials de protecció, cosa que feia evident l’amenaça contra la nostra salut.  Tot plegat va esdevenir una tempesta perfecta per a les nostres emocions, fet que va generar una resposta de estrés intensa.

En aquells moments, a tot arreu, hi havia mostres d’afecte de la població o d’altres col·lectius amb la clara intenció de donar suport i ànims en uns moments molt durs tant per la societat com pels professionals, als quals ens va tocar posar-nos al capdavant de les organitzacions sanitàries. Hi van haver nombroses iniciatives per companyies i empreses per gratificar amb descomptes o regals tot aquest esforç que s’estava realitzant i el risc al que ens exposàvem.

Llegir més

Destil·lar el coneixement sobre Covid19

cochrane_iberoamerica_stacked_rgbPer Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill

Centre Cochrane Iberoamericà, Barcelona

Hospital de Sant Pau

comunica@cochrane.es

 

Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.

Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.

Llegir més

Per transformar cal un propòsit compartit i sentir-se important

Post Ramon Cunillera Ramon Cunillera

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme 

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Confesso la meva profunda admiració cap a Josep Guardiola. Estic rellegint “Herr Pep”, de Martí Perarnau, que si no t’agrada el futbol és un llibre que costa de llegir. En tots els capítols destil·len un munt de lliçons de comandament i lideratge.

Quan en Pep feia només tres mesos que havia arribat al seu nou destí, al club Bayern de Munic, li cau la final de la supercopa d’Europa contra el Chelsea de Mourinho (vells coneguts). El partit acaba en empat a dos en l’últim minut de la pròrroga amb gol in-extremis del Bayern. Abans de la tanda de penals, Guardiola reuneix l’equip i els diu: “Trieu-vos vosaltres mateixos. Jo no triaré qui tirarà. Però dels del moment que ho tingueu decidit penseu immediatament per on tirareu el penal, no canvieu d’opinió en cap moment, i des d’ara fins que us poseu davant del porter repetiu constantment “marcaré, marcaré, marcaré”. No us amoïneu. La final és nostra”. Van tirar els penals els jugadors que van voler, els van convertir tots, i van guanyar per 5-4. L’equip va ser un altre des d’aquell moment.

Llegir més

D’Alma-Ata al Covid19: l’atenció primària davant la crisi sanitària

Post blog Xavi Bayona CATPer Xavier Bayona Huguet

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Director dels EAP Gornal i Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Coordinador del grup de treball de gestió i gestió clínica de la CAMFiC

Feia més d’una dècada que es volien canviar diferents aspectes de l’organització i la provisió de serveis de l’Atenció Primària (AP) en el nostre entorn, perquè es valorava que el model de la reforma de l’AP impulsat, sota el paraigua de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut d’Alma-Ata (Kazakhstan, 1978) havia quedat desfasat. A diferents fòrums liderats per les principals societats científiques vinculades a l’AP (CAMFiC i AIFiCC), també la Societat Catalana de Gestió Sanitària i pel mateix Departament de Salut s’han intentat, sense massa fortuna, diferents reformes de la reforma de l’AP (Pla d’Innovació i ENAPISC, entre d’altres).

Llegir més