Entrades

Vinay-Prasad-00349

Vinay Prasad: Per què el 40% de la pràctica clínica és errònia?

Vinay-Prasad-00349
Per Jordi Varela
President de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària 
Article publicat al seu blog Avenços en gestió clínica
El passat 18 de maig, Vinay Prasad va oferir una conferència a Barcelona en el marc de la 5ª Jornada “Right Care” de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la qual li vam demanar que ens expliqués per què havia confegit (amb Adam Cifu i altres col·laboradors) la llista de 146 pràctiques clíniques que caldria revertir i quins criteris havia emprat.

Què és la reversió mèdica? Segons Prasad, una reversió mèdica és la necessitat d’aturar una activitat clínica degut a que un estudi ben fet, normalment un assaig clínic amb indicadors finalistes, demostra que en la realitat no es compleixen els resultats desitjats, o que els efectes adversos no compensen els seus beneficis. L’orador va posar alguns exemples diversos, com la cateterització del Swan Ganz per monitorar l’equilibri hemodinàmic dels pacients en xoc, el tractament hormonal per a dones post-menopàusiques amb la finalitat de reduir el risc vascular coronari o cerebral i la col·locació de stents coronaris en pacients amb angina estable per disminuir el risc d’infart, augmentar la supervivència o, fins i tot, per retardar l’angor d’esforç. En tots tres exemples, assaigs clínics consistents han mostrat que es tractava d’activitats clíniques que, a la pràctica, no responien als objectius marcats, però en canvi sí que tenien efectes secundaris, que no eren menystenibles.

Com s’han triat les 146 pràctiques a revertir?

Després de revisar 2.044 articles publicats en el New England Journal of Medicine a la secció “Original Articles” durant 10 anys (2001-2010), els investigadors van trobar que n’hi havia 363 que tractaven sobre avaluacions de pràctiques clíniques establertes, dels quals 146, el 40,2% (d’aquí el titular de la conferència), s’haurien de revertir degut a que els resultats publicats contradiuen l’evidència coneguda fins llavors. A la llista hi ha pràctiques relacionades amb medicaments, amb procediments diagnòstics i quirúrgics, amb implantació o ús d’aparells, amb cribatges de càncer, etc., la qual cosa demostra que les reversions afecten tot el ventall de la medicina.

Com s’explica que el fenomen estigui tan estès?

Les causes profundes del fenomen són tres -va afirmar Prasad-: a) La pròpia psicologia humana que està sempre preparada per actuar. No fer-ho no agrada; b) Les persones som optimistes per naturalesa, sempre esperem que allò en què creiem anirà bé; i c) Tot el sistema sanitari, especialment el dels EUA, està pensat per incentivar l’activitat clínica i no el valor que aporta. Sembla que actuant tothom hi guanya.

La reversió s’estén perquè està sent molt habitual adoptar innovacions sense estudis previs consistents i, en aquest punt, el conferenciant va exposar algunes circumstàncies afavoridores, com quan la novetat va acompanyada d’un argument fisiopatològic convincent, amb l’afegitó d’algun estudi basat en casos anecdòtics, o l’aparició d’estudis epidemiològics no ben ajustats, o de recerca retrospectiva poc rigorosa.

Per tal d’afavorir el llançament d’un nou producte, és molt habitual que apareguin assaigs clínics que no passarien cap filtre de validació, amb seleccions inapropiades de pacients, dosificacions poc sustentades, limitacions locals que impedeixen després demostrar que aquests estudis són replicables o bé que es fan servir indicadors de resultats subrogats (com seria la mida d’un tumor o la percepció del dolor, però no finalistes) o fins i tot per tergiversacions i poca claredat en les publicacions.

Algunes de les conclusions de Vinay Prasad

Revertir no està exempt de dificultats: per una banda sovint calen més de deu anys per aconseguir-ho, però per l’altra es genera manca de confiança en el sistema. Prasad va explicar el cas del canvi de criteri de les mamografies preventives de 40 a 50 anys als EUA i l’amarga reacció de molts col·lectius que ho van viure com una retallada de greus conseqüències per a la seva esperança de vida.

L’altre aspecte que va destacar el conferenciant és que moltes de les coses que es fan, també les més exitoses, sovint tenen resultats escassos i modestos, especialment a mig i llarg termini. De fet, vist en perspectiva, i tenint en compte la història de la medicina, això no està gens malament, però convindria no oblidar que res en la pràctica clínica hauria d’estar exempt de ser avaluat.

Per acabar, Vinay Prasad va dir que la història de la medicina està escrita per gent que només pensa en els èxits i que, en canvi, els procediments que han fallat no formen part de la narrativa científica, sempre assedegada de grans troballes. En aquest sentit, va afirmar, que hauríem de tenir la humilitat d’analitzar els resultats que no surten com s’esperava per no parar d’aprendre. Prasad, amb un missatge final optimista, va afirmar que el futur de la medicina només s’entendrà si avancem cada cop més en aconseguir estàndards més elevats d’evidència i efectivitat.

Solucions proposades

Segons Vinay Prasad caldria avançar en tres punts:

  1. Elaborar assaigs clínics abans d’introduir qualsevol novetat, també les tecnològiques. Cal tenir present que la creença en una tècnica, si a més té incentiu econòmic, és una droga molt addictiva.
  2. S’ha de prioritzar l’avaluació, amb estudis consistents, de les pràctiques comuns no provades, especialment les més costoses i les més freqüents. Aquesta estratègia podria estalviar grans quantitats de diners als sistemes sanitaris.
  3. Els estudis avaluatius han d’estar dissenyats i conduïts per agències que siguin neutrals. Cal eliminar el model actual en els quals les agències reguladores es veuen forçades a aprovar productes basats en estudis que no han tingut prou control de neutralitat.

“Per contradir les meves propostes, molts em diuen que els assaigs clínics són massa cars i massa lents -afirma Prasad-, i això és cert en les circumstàncies actuals. Posi’s per exemple que a EUA els assaigs clínics costen de mitjana 25.000 dòlars per participant, però, donada la seva importància, s’està veient que hi ha possibilitats de fer assaigs clínics directament des de la pràctica, com el cas de TASTE que ha randomitzat el 60% dels pacients amb angioplàstia coronària a un cost de 50 dòlars per pacient”.

Enllaç a la conferència de Vinay Prasad “Why is 40% of clinical practice wrong?

slide_coor_cat

I edició dels Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat catalana

slide_coor_catLa Societat Catalana de Gestió Sanitària acaba de crear els Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat catalana per posar en valor totes aquelles experiències que s’estan portant a terme en diverses organitzacions i centres de salut de Catalunya per impulsar l’efectivitat, l’eficiència, la qualitat i la innovació en la gestió a través de la integració assistencial.

Aquests premis, que compten amb el suport de laboratoris Esteve, s’adrecen a tots els professionals que treballen en centres d’atenció primària, hospitals, centres sociosanitaris o de salut mental. Es tindran en compte projectes que estiguin implantats i que aportin valor i innovació en els processos assistencials.

S’hi podran presentar professionals a títol individual o col·lectiu, però sempre referenciant el projecte al centre o organització des d’on s’ha executat. Un professional podrà participar com a màxim en dos projectes presentats a concurs dins d’una mateixa edició.

Es premiaran els millors projectes avaluats, per tant implantats, sense limitació temporal, sobre models de coordinació i integració que facin participar a més d’un nivell assistencial.

S’estableixen tres categories depenent del centre o nivell que lidera el projecte:

  • Projectes liderats des de centres d’atenció primària.
  • Projectes liderats des d’hospitals, centres sociosanitaris i centres de salut mental.
  • Projectes liderats des de la organització sanitària integrada o xarxa de centres.

Es premiaran els dos primers projectes de cada categoria amb millor puntuació. La dotació per al primer premi serà de 4.500 € i de 1.500 € per al segon.

El límit de presentació de les candidatures finalitza el proper 15 de juliol i tota la documentació s’haurà d’enviar al correu de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (scgs@academia.cat) amb el títol Candidatura a I edició dels Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat catalana. Abans de presentar-se cal llegir atentament les bases dels premis.

Feu clic aquí per accedir a les bases dels premis.

Proposta disseny 1

18 de maig. Com revertir pràctiques clíniques d’escàs valor amb Vinay Prassad

Proposta disseny 1La Secció de Gestió Clínica de Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) organitza el proper 18 de maig la Jornada Com revertir pràctiques clíniques d’escàs valor, un espai de debat amb Vinay Prasad, hematòleg-oncòleg i professor de Medicina a la Oregon Health and Sciences University. La jornada s’iniciarà a les 9.30 hores al Paranimf de la Facultat de Medicina i de Ciències de la Salut de la Universitat de Barcelona (Carrer de Casanova, 143. Barcelona).

Vinay Prassad és un dels autors del llibre “Ending Medical Reversal”, obra que inspira l’essència de la jornada. Els treballs del Dr. Prasad han demostrat que moltes pràctiques clíniques consolidades no estan tenint els resultats que els seus promotors creien.

L’acte comptarà amb un debat amb diversos especialistes que analitzaran l’impacte de les pràctiques clíniques d’escàs valor en el nostre entorn i també una segona taula rodona en la qual acadèmics de referència reflexionaran sobre la viabilitat d’aplicar els canvis proposats per Vinay Prasad en la formació de nous metges.

La jornada serà en castellà i anglès i comptarà amb traducció simultània de l’anglès. Per realitzar les inscripcions podeu emplenar aquest formulari. Per a descarregar-vos el programa feu clic aquí.

Pere Vallribera i Jordi Varela a la sessió de la Secció de Gestió a Palma

La Societat Catalana de Gestió Sanitària dóna suport al naixement de la Secció de Gestió a Balears

Pere Vallribera i Jordi Varela a la sessió de la Secció de Gestió a PalmaLa Societat Catalana de Gestió Sanitària ha donat suport al recent naixement de la Secció de Gestió, que s’ha creat en el marc de l’Acadèmia Mèdica Balear. L’objectiu de la nova secció, integrada per gestors de reconegut prestigi de Balears, és promoure el professionalisme de la gestió sanitària i la gestió clínica.

El tret de sortida de la nova secció va tenir lloc en el marc d’una sessió que es va celebrar el passat 18 de gener, amb el títol “Gestió sanitària i gestió clínica professional, visió des de l’Acadèmia”, a la sala d’actes de la Conselleria de la Salut.

Llegir més

Imatge població

31 de gener. Segmentar per canviar? Debat sobre el model de provisió de serveis

Imatge poblacióLa Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) organitza el proper 31 de gener la sessió Segmentar per canviar? amb l’objectiu de debatre el model de provisió de serveis en l’àmbit de l’atenció primària. La sessió s’iniciarà a les 17 hores a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (C/ Major de Can Caralleu, 1-7. Barcelona).

Kaiser Permanente va segmentar la seva població de mutualistes segons complexitat clínica i risc, com un primer pas per ajustar l’oferta de serveis a les necessitats previsibles de cadascun dels subgrups poblacionals. En el nostre entorn s’utilitzen el GMA per estratificar la població, i els professionals ho tenen accessible.

Ara que hem aconseguit segmentar la nostra població, és moment d’anar més enllà que una simple marca en la història personal de cada pacient? Seria oportú reorganitzar els equips d’atenció primària d’acord amb les necessitats de cada subgrup poblacional? Com garantim la continuïtat assistencial?

En aquesta sessió hi participaran Jordi Varela, president de la Secció de Gestió Clínica de la SCGS, que emmarcarà la sessió, Rafael Ruiz, gerent de l’àmbit d’atenció primària Barcelona ciutat de l’ Institut Català de la Salut (ICS) i Núria Prat, directora de la Direcció d’Atenció Primària. Gerència territorial Metropolitana Nord de l’ICS.

La sessió serà moderada per Xavier Bayona, membre de la Secció de Gestió Clínica de la SCGS i coordinador de la secció de gestió de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC).

Feu clic aquí per a més informació.

playmobil-451203_960_720

19 de gener. Jornada multidisciplinària. Experiències professionals

playmobil-451203_960_720El Cercle de Salut i la Societat Catalana de Gestió Sanitària organitzen el proper 19 de gener la Jornada Atenció Multidisciplinar. Experiències professionals, un punt de trobada per mostrar com els professionals de diferents disciplines, especialitats o àmbits assistencials treballen en equip per donar una atenció centrada en les persones.

Aquesta jornada és una oportunitat per mostrar experiències professionals que demostren com es poden articular relacions professionals més enllà dels compartiments tradicionals. Són exemple d’innovació i d’èxit sorgits de la realitat dels professionals que formen part i de les organitzacions on treballen.

Fer clic aquí per a més informació

playmobil-451203_960_720

15 d’octubre. Nou límit per presentar comunicacions sobre experiències professionals multidisciplinars

playmobil-451203_960_720El Cercle de Salut i la Societat Catalana de Gestió Sanitària estan organizant per al proper mes de novembre una jornada sobre Atenció Multidisciplinària. Experiències professionals. La jornada es basa en la participació directa d’equips professionals multidisciplinaris que tinguin interès en presentar les seves experiències en forma de comunicacions. Experiències en aquesta línia mostren com es poden articular relacions professionals més enllà dels compartiments tradicionals. Són exemples d’innovació i d’èxit sorgits de la realitat dels professionals i les organitzacions on treballen.

  • Les experiències poden referir-se tant a equips multidisciplinaris dins d’una mateixa organització (amb professionals de diferents disciplines o especialitats) centrats en l’atenció a determinats problemes de salut, condicions o tipus de pacients, com a equips multicèntrics col·laboratius entre diferents àmbits assistencials per tal de donar una millor resposta a necessitats de la població.
  • Els equips multidisciplinaris interessats en presentar les seves experiències podran proposar ferho en forma de comunicacions orals, pòster, vídeo o en qualsevol altra format de comunicació. Les propostes de comunicacions es poden trametre fins el 15 d’octubre de 2017 a través d’aquest formulari.

 

Objectius de la jornada:

  • Donar a conèixer experiències en l’àmbit del treball multidisciplinari i del treball en equip.
  • Debatre sobre els factors que afavoreixen la configuració d’equips professionals muldisciplinaris i la seva avaluació en termes de resultats en el context del sistema sanitari i social.

Vies per participar a la jornada: 

La jornada es basa en la participació directa d’equips professionals multidisciplinaris que tinguin interès en presentar les seves experiències en forma de comunicacions.  La jornada està oberta a tots els professionals de l’àmbit dels serveis de salut i socials que estan vinculats amb la salut de les persones i la comunitat.

Amb aquesta finalitat es preveuen sessions per a la presentació i debat de les comunicacions i un espai d’exposició per als formats pòster i audiovisual. Està previst donar tres premis a les millors experiències, en forma de subvenció per a la publicació o presentació de l’experiència en algun fòrum nacional o internacional (Primer premi de 800€ i dos accèssits de 500€). Al final de la jornada es lliuraran els premis.

Organització de la jornada:  Associació Cercle de Salut i Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Comitè científic: Josep Maria Borràs, Miquel Àngel Calderó, Montse Domènech, Marta Ferrer, Jordi Font, Josep Fusté, Francesc Garcia-Cuyàs, Rafael Guayta, Sol Muñoz, Vicente Ortún, Miquel Pons, Maria Jesús Pueyo, Cristina Rey, Mireia Sans, Rosa Suñer, Montse Teixidor, Jordi Varela i Josep Vidal.

descarga

Suport al projecte SueñOn per promoure el descans de les persones hospitalitzades

SueñOnConeixeu el projecte SueñOn? Es un projecte liderat per infermeres i dirigit a la societat, especialment a professionals de la salut, gestors i també a pacients, que té com a objectiu promoure el descans de les persones ingressades als hospitals. La Societat Catalana de Gestió Sanitària dóna suport a la iniciativa, a partir d’un conveni que ha firmat recentment amb els impulsors del projecte.

Aquesta iniciativa, a la qual ja s’han unit més d’11.000 professionals a tota Espanya, pretén abordar a partir dels professionals de la salut el problema de la irrupció de la son entre les persones ingressades. Hi ha diversos factors que interfereixen en el ben dormir, com la il·luminació excessiva, els sorolls innecessaris o massa elevats, les cures infermeres que es poden posposar, la temperatura de l’habitació o d’altres, com el dolor, la fatiga, la preocupació o la por.

Llegir més

FotoDCC 044

Prendre decisions amb sentit intel·lectual, emocional i pràctic

FotoDCC 044
Per Jordi Varela, consultor especialitzat en gestió clínica i president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Article publicat al blog Avenços en gestió clínica.
 
En l’intent de modernitzar la tradicional medicina autocràtica, molts metges i infermeres han après a conjugar els verbs informarformar i educar, un gradient d’obertura unidireccional. No és estrany que després de ser apoderat (transmissió de poder), el pacient torni i digui allò de “doctor, si fos la seva mare, vostè què faria?”, i llavors tornem a la casella de sortida, la de la medicina autocràtica.
Imatge programa per web

Jornada sobre Gestió de recursos en esclerosi múltiple. Cost o inversió?. 6 de juny

Imatge programa per webLa Societat Catalana de Gestió Sanitària i la Societat Catalana de Neurologia organitzen el proper 6 de juny, amb el patrocini de Novartis, la jornada Gestió de recursos en esclerosi múltiple. Cost o inversió?, amb l’objectiu de centrar-se en l’abordatge, la gestió i el cost en el maneig d’aquesta malaltia. La jornada s’iniciarà a les 16 hores a l’Hotel Barceló Sants (Plaça dels Països Catalans, s/n. Barcelona).

Aquesta jornada pretén revisar la necessitat de fer abordatges interdisciplinaris, realitzar els estudis de costos en el maneig de l’EM i analitzar la innovació terapèutica en el futur, amb criteris de cost-efectivitat.

També coneixerem  l’opinió d’experts sobre els límits en l’ús de les dades de pacients per ampliar el coneixement sobre resultats amb mostres grans (big data) i així elaborar recomanacions basades en estudis amb la màxima consistència. És una nova oportunitat per tal que professionals clínics i gestors comparteixin coneixement, amb l’objectiu comú de prendre les millors decisions per a les persones afectades.

Per accedir al programa, fer clic aquí. Per a inscripcions, cal adreçar-vos a la Societat Catalana de Neurologia, enviant un correu electrònic a scn@suportserveis.com