Entrades

Foto SCGC-Gustavo Tolchisky

L’impacte psicoemocional sobre els professionals de la salut per la Covid19

Gustavo Tolchinsky Gustavo Tolchinsky Wiesen

Cap de Servei de Medicina Interna de l’Hospital Municipal de Badalona

Secretari de la Junta de Govern del Col·legi de Metges de Barcelona i coordinador del PAIMM

Mai com fins ara, la salut dels professionals i el nostre benestar psicoemocional havia estat tan present en la societat com en el si de les organitzacions o en publicacions científiques.

Per entendre el que hem viscut els professionals i com ens va afectar als inicis de la pandèmia de la Covid19, cal recordar què va passar en aquell període.  Entre mitjans de març i fins al mes de maig es va viure el pic àlgid de la pandèmia. El desconcert dels professionals a l’hora d’afrontar una situació clínica i organitzativa sense precedents ja va generar molt nerviosisme i desconcert. A tot això s’hi va sumar el patiment  per no tenir eines ni protocols i no disposar sempre de materials de protecció, cosa que feia evident l’amenaça contra la nostra salut.  Tot plegat va esdevenir una tempesta perfecta per a les nostres emocions, fet que va generar una resposta de estrés intensa.

En aquells moments, a tot arreu, hi havia mostres d’afecte de la població o d’altres col·lectius amb la clara intenció de donar suport i ànims en uns moments molt durs tant per la societat com pels professionals, als quals ens va tocar posar-nos al capdavant de les organitzacions sanitàries. Hi van haver nombroses iniciatives per companyies i empreses per gratificar amb descomptes o regals tot aquest esforç que s’estava realitzant i el risc al que ens exposàvem.

Llegir més

G7GM5RmL_400x400

Més de 4.100 visites al blog La gestió importa, amb articles sobre les lliçons del Covid19

mailing_fgestio_importaEl blog La gestió importa de la Societat Catalana de Gestió Sanitària ha aconseguit superar des de principis d’aquest any les 4.100 visites, un creixement que s’ha vist incrementat especialment a partir del mes d’abril en el qual es va posar en marxa la publicació setmanal d’articles elaborats per col·laboradors i socis de la SCGS, en el marc de la pandèmia de Covid19.

En total s’han difòs 16 posts, tant en català com en castellà, escrits per Pere Vallribera, Alba Brugués, Xavier Bayona, Ignasi Riera, Ramon Cunillera, Gemma Craywinckel, Joan Barrubés, Vicente Ortún, Olga Pané, Marco Inzitari, Maria Emília Gil, Àlex Marieges, Jordi Riba, Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill. Els col·laboradors han donat  a conèixer la seva experiència en la gestió, a primera línia de la pandèmia o també han reflexionat sobre les reformes a emprendre en el sistema de salut i social davant de les lliçons apreses amb aquest coronavirus, en base al document Impacte de la pandèmia del Covid19. 25 propostes a partir del que hem après, elaborat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària, que s’ha difòs àmpliament al llarg dels darrers mesos.

Des de la SCGS aquests articles s’han compartit a través de les xarxes socials, més concretament al perfil @gestiosanitaria Twitter, on els tuits han aconseguit  80.000 visualitzacions, i a Linkedin, on els posts publicats han aconseguit superar les 6250 impressions. Setmanalment, els articles s’han fet arribar als més de 500 socis a través del mailing corporatiu que s’envia a través de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears.

Imagen 1

Un sistema de salut més apte per a les persones grans

Copia de Joan Barrubés CATPer Marco Inzitari 

Director d’Atenció Intermèdia, Recerca i Docència del Parc Sanitari Pere Virgili

President de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia 

L’impacte del Covid19 en les persones grans està a la llum del sol. La mortalitat ha estat exponencial en aquest grup de població heterogeni, amb una gestió del final de vida que no sempre s’ha ajustat als estàndards catalans. Amb el pas de les setmanes, també descobrim empitjoraments importants de la mobilitat i de la funció cognitiva, així com una multiplicació dels trastorns psico-afectius i de les alteracions psicològiques i conductuals en les persones amb demència.

Aquestes conseqüències, malauradament, posen Catalunya al nivell de molts d’altres indrets del món, tot i l’excel·lent resposta global de la sanitat catalana, en el marc de complexitat i incerteses en el qual vàrem navegar, que va evitar conseqüències pitjors. El document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, del qual és difícil no subscriure algun punt, esmenta alguns factors clau, com la implicació dels professionals i el lideratge de l’aliança entre clínics i gestors.

Molt s’ha escrit i s’escriurà sobre l’impacte en les residències de persones grans i el seu futur, i per això deixaré que diferents documents als quals he col·laborat, com l’informe del Grupo de Trabajo Multidisciplinar del Ministerio de Ciencia e Innovación i el posicionament de la Societat Catalana de Geriatria i Gerontologia (conjuntament amb FATEC i iSocial), parlin per mi.

Llegir més

cochrane_iberoamerica_stacked_rgb

Destil·lar el coneixement sobre Covid19

cochrane_iberoamerica_stacked_rgbPer Gonzalo Casino, Ivan Solà i Xavier Bonfill

Centre Cochrane Iberoamericà, Barcelona

Hospital de Sant Pau

comunica@cochrane.es

 

Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.

Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.

Llegir més

G7GM5RmL_400x400

Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après

Post 25 propostes del que hem aprèsLa Societat Catalana de Gestió Sanitària, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, ha elaborat un document amb 25 propostes per tal de repensar el model sanitari català, tenint en compte l’experiència viscuda arran de pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries i les necessitats de generarà la nova situació social, econòmica i epidemiològica.

L’emergència sanitària de la pandèmia ha posat a prova el professionalisme i les estructures organitzatives dels sistemes sanitaris. Gairebé de la nit al dia, els dispositius assistencials han canviat la forma tradicional de treballar per afrontar de manera accelerada un gran nombre de transformacions, en alguns casos no previstes i, en d’altres, llargament esperades.

La resposta en termes generals ha estat més que satisfactores, però que ara que s’estan alleugerint les mesures de confinament i la pressió dels pacients infectats i l’ingrés hospitalari afluixa, sorgeix la preocupació de si tot allò que ha succeït durant la crisi serem capaços d’incorporar-ho a la pràctica diària, tant per corregir els errors detectats, com per incorporar les millores que s’han implementat.

Des de la SCGS, proposem aprofundir en les reformes necessàries en el finançament i en l’autonomia de gestió dels centres per aprofundir en un nou model d’atenció, amb la participació de tots els professionals de la salut i a través d’un ampli acord polític i social que pugui sostenir-se més enllà del cicle electoral.

Hem articulat les 25 propostes d’aquest document, que s’ha presentat recentment a la direcció del CatSalut, al voltant de cinc capítols, que són els següents:

  1. Cap a un sistema de salut més dotat, efectiu i àgil
  2. La gestió de les organitzacions sanitàries importa… i molt
  3. Mesures mentre duri la pandèmia i per estar preparats per a una nova onada
  4. Els professionals a la cerca de models més adaptables
  5. Per un nou model d’acompanyament a la gent gran

Accedeix al document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après, elaborat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Pere-Vallribera-960x750

Ara és el moment!

Copia de Copia de Jordi Riba CATPer Pere Vallribera i Rodríguez

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària  

Ara o mai: desprès de dècades d’informes, propostes i plans de reforma i dels seus models de gestió, la pandèmia del COVID19 ha fet palesa com mai la necessitat urgent de fer front a les febleses que qüestionen, moltes d’elles ja qüestionaven, la viabilitat i funcionament del nostre sistema de salut.

Paral·lelament, la crisi també ha evidenciat on recauen les seves principals fortaleses: un sistema equitatiu, que atén a tots els ciutadans, dotat amb professionals d’alt nivell, també en l’àmbit de la gestió sanitària i clínica i en el cas de Catalunya, amb unes organitzacions fortament vinculades al servei públic, independentment de la seva titularitat.

És el moment que professionals clínics i gestors proposem i exigim, de manera decidida, que s’abordin les reformes imprescindibles per dotar als nostres ciutadans d’un sistema i unes organitzacions més robustes, àgils i més justes, amb uns professionals amb millors condicions i amb els instruments de gestió i organització actualitzats, que ho facin possible.

No, no tenim el millor sistema de salut del món, però podríem aspirar a apropar-nos-hi. Perquè possiblement, el que sí tenim són els ingredients per ser-ho, però també alguns que ho impedeixen, com l’important infrafinançament crònic, les condicions salarials dels professionals i els models laborals obsolets, les rigideses de les organitzacions sanitàries, la insuficient integració entre els diferents nivells d’atenció, també amb l’àmbit social, o una burocràcia paral·litzant que impregna qualsevol tipus de decisió i que sovint orienta el sistema cap a l’acompliment de la normativa, però no cap a les necessitats del ciutadà.

En definitiva, aspirem a un sistema amb un pressupost adequat, amb unes organitzacions amb autonomia de govern i de gestió, que es valorin i financin pels seus resultats, amb un model professional que prioritzi el treball interdisciplinari, l’experiència i la competència, unes condicions laborals adequades i competitives, així com uns models d’organització assistencial basats en l’autonomia i la transversalitat i orientats a la obtenció de valor i que tenen en compte les expectatives i les decisions dels pacients.

Aquest model sí podria i hauria de convertir-se realment en un referent de servei de salut a la població. Les 25 propostes de la SCGS van en aquesta línia. Però és necessari establir complicitats amb els professionals i els seus representants, el món acadèmic i col·legial, per tal que la nostra veu s’escolti.

JordiRiba

El treball social sanitari a l’atenció primària de salut: enfocar per reenfocar

Jordi Riba CATPer Jordi Riba

Responsable de l’Àrea de Treball Social.

Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut

La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).

En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.

Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.

La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.

Llegir més

Jornada-SCGS-2

Gestió clínica, més enllà de l’aplaudiment

 

Post FacebookPer Pere Vallribera

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

La pandèmia del COVID19 està colpejant a la nostra societat i al sistema sanitari i social amb una intensitat sense precedents. En pocs dies, milers de persones han emmalaltit, amb diferents graus de gravetat, i en les primeres etapes, amb un altíssim creixement diari en el nombre de casos.

Davant d’això, els professionals dels centres sanitaris, hospitals, centres d’atenció primària i dispositius sociosanitaris i de salut mental -metges, infermeres, treballadors socials, fisioterapeutes, psicòlegs, auxiliars, administratius, zeladors, i també personal de la neteja, la cuina i de serveis- han donat una resposta eficaç i humana, d’una manera solidària, cooperativa i interdisciplinar, per atendre a milers de persones i famílies agredides per la malaltia.

Llegir més