Entrades

Vinay-Prasad-00349

Vinay Prasad: Per què el 40% de la pràctica clínica és errònia?

Vinay-Prasad-00349
Per Jordi Varela
President de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària 
Article publicat al seu blog Avenços en gestió clínica
El passat 18 de maig, Vinay Prasad va oferir una conferència a Barcelona en el marc de la 5ª Jornada “Right Care” de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la qual li vam demanar que ens expliqués per què havia confegit (amb Adam Cifu i altres col·laboradors) la llista de 146 pràctiques clíniques que caldria revertir i quins criteris havia emprat.

Què és la reversió mèdica? Segons Prasad, una reversió mèdica és la necessitat d’aturar una activitat clínica degut a que un estudi ben fet, normalment un assaig clínic amb indicadors finalistes, demostra que en la realitat no es compleixen els resultats desitjats, o que els efectes adversos no compensen els seus beneficis. L’orador va posar alguns exemples diversos, com la cateterització del Swan Ganz per monitorar l’equilibri hemodinàmic dels pacients en xoc, el tractament hormonal per a dones post-menopàusiques amb la finalitat de reduir el risc vascular coronari o cerebral i la col·locació de stents coronaris en pacients amb angina estable per disminuir el risc d’infart, augmentar la supervivència o, fins i tot, per retardar l’angor d’esforç. En tots tres exemples, assaigs clínics consistents han mostrat que es tractava d’activitats clíniques que, a la pràctica, no responien als objectius marcats, però en canvi sí que tenien efectes secundaris, que no eren menystenibles.

Com s’han triat les 146 pràctiques a revertir?

Després de revisar 2.044 articles publicats en el New England Journal of Medicine a la secció “Original Articles” durant 10 anys (2001-2010), els investigadors van trobar que n’hi havia 363 que tractaven sobre avaluacions de pràctiques clíniques establertes, dels quals 146, el 40,2% (d’aquí el titular de la conferència), s’haurien de revertir degut a que els resultats publicats contradiuen l’evidència coneguda fins llavors. A la llista hi ha pràctiques relacionades amb medicaments, amb procediments diagnòstics i quirúrgics, amb implantació o ús d’aparells, amb cribatges de càncer, etc., la qual cosa demostra que les reversions afecten tot el ventall de la medicina.

Com s’explica que el fenomen estigui tan estès?

Les causes profundes del fenomen són tres -va afirmar Prasad-: a) La pròpia psicologia humana que està sempre preparada per actuar. No fer-ho no agrada; b) Les persones som optimistes per naturalesa, sempre esperem que allò en què creiem anirà bé; i c) Tot el sistema sanitari, especialment el dels EUA, està pensat per incentivar l’activitat clínica i no el valor que aporta. Sembla que actuant tothom hi guanya.

La reversió s’estén perquè està sent molt habitual adoptar innovacions sense estudis previs consistents i, en aquest punt, el conferenciant va exposar algunes circumstàncies afavoridores, com quan la novetat va acompanyada d’un argument fisiopatològic convincent, amb l’afegitó d’algun estudi basat en casos anecdòtics, o l’aparició d’estudis epidemiològics no ben ajustats, o de recerca retrospectiva poc rigorosa.

Per tal d’afavorir el llançament d’un nou producte, és molt habitual que apareguin assaigs clínics que no passarien cap filtre de validació, amb seleccions inapropiades de pacients, dosificacions poc sustentades, limitacions locals que impedeixen després demostrar que aquests estudis són replicables o bé que es fan servir indicadors de resultats subrogats (com seria la mida d’un tumor o la percepció del dolor, però no finalistes) o fins i tot per tergiversacions i poca claredat en les publicacions.

Algunes de les conclusions de Vinay Prasad

Revertir no està exempt de dificultats: per una banda sovint calen més de deu anys per aconseguir-ho, però per l’altra es genera manca de confiança en el sistema. Prasad va explicar el cas del canvi de criteri de les mamografies preventives de 40 a 50 anys als EUA i l’amarga reacció de molts col·lectius que ho van viure com una retallada de greus conseqüències per a la seva esperança de vida.

L’altre aspecte que va destacar el conferenciant és que moltes de les coses que es fan, també les més exitoses, sovint tenen resultats escassos i modestos, especialment a mig i llarg termini. De fet, vist en perspectiva, i tenint en compte la història de la medicina, això no està gens malament, però convindria no oblidar que res en la pràctica clínica hauria d’estar exempt de ser avaluat.

Per acabar, Vinay Prasad va dir que la història de la medicina està escrita per gent que només pensa en els èxits i que, en canvi, els procediments que han fallat no formen part de la narrativa científica, sempre assedegada de grans troballes. En aquest sentit, va afirmar, que hauríem de tenir la humilitat d’analitzar els resultats que no surten com s’esperava per no parar d’aprendre. Prasad, amb un missatge final optimista, va afirmar que el futur de la medicina només s’entendrà si avancem cada cop més en aconseguir estàndards més elevats d’evidència i efectivitat.

Solucions proposades

Segons Vinay Prasad caldria avançar en tres punts:

  1. Elaborar assaigs clínics abans d’introduir qualsevol novetat, també les tecnològiques. Cal tenir present que la creença en una tècnica, si a més té incentiu econòmic, és una droga molt addictiva.
  2. S’ha de prioritzar l’avaluació, amb estudis consistents, de les pràctiques comuns no provades, especialment les més costoses i les més freqüents. Aquesta estratègia podria estalviar grans quantitats de diners als sistemes sanitaris.
  3. Els estudis avaluatius han d’estar dissenyats i conduïts per agències que siguin neutrals. Cal eliminar el model actual en els quals les agències reguladores es veuen forçades a aprovar productes basats en estudis que no han tingut prou control de neutralitat.

“Per contradir les meves propostes, molts em diuen que els assaigs clínics són massa cars i massa lents -afirma Prasad-, i això és cert en les circumstàncies actuals. Posi’s per exemple que a EUA els assaigs clínics costen de mitjana 25.000 dòlars per participant, però, donada la seva importància, s’està veient que hi ha possibilitats de fer assaigs clínics directament des de la pràctica, com el cas de TASTE que ha randomitzat el 60% dels pacients amb angioplàstia coronària a un cost de 50 dòlars per pacient”.

Enllaç a la conferència de Vinay Prasad “Why is 40% of clinical practice wrong?

G7GM5RmL_400x400

La Societat Catalana de Gestió Sanitària insta les organitzacions sanitàries a seguir atenent tots els ciutadans sense exclusions

logo_scgsLa Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS), adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears, ha elaborat un manifest per tal de posicionar-se respecte a la interposició d’un recurs d’inconstitucionalitat per part del Govern de l’Estat contra la Llei 9/2017, del 27 de juny, d’universalització de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics per mitjà del Servei Català de la Salut:

Llegir més

slide_coor_cat

I edició dels Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat catalana

slide_coor_catLa Societat Catalana de Gestió Sanitària acaba de crear els Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat catalana per posar en valor totes aquelles experiències que s’estan portant a terme en diverses organitzacions i centres de salut de Catalunya per impulsar l’efectivitat, l’eficiència, la qualitat i la innovació en la gestió a través de la integració assistencial.

Aquests premis, que compten amb el suport de laboratoris Esteve, s’adrecen a tots els professionals que treballen en centres d’atenció primària, hospitals, centres sociosanitaris o de salut mental. Es tindran en compte projectes que estiguin implantats i que aportin valor i innovació en els processos assistencials.

S’hi podran presentar professionals a títol individual o col·lectiu, però sempre referenciant el projecte al centre o organització des d’on s’ha executat. Un professional podrà participar com a màxim en dos projectes presentats a concurs dins d’una mateixa edició.

Es premiaran els millors projectes avaluats, per tant implantats, sense limitació temporal, sobre models de coordinació i integració que facin participar a més d’un nivell assistencial.

S’estableixen tres categories depenent del centre o nivell que lidera el projecte:

  • Projectes liderats des de centres d’atenció primària.
  • Projectes liderats des d’hospitals, centres sociosanitaris i centres de salut mental.
  • Projectes liderats des de la organització sanitària integrada o xarxa de centres.

Es premiaran els dos primers projectes de cada categoria amb millor puntuació. La dotació per al primer premi serà de 4.500 € i de 1.500 € per al segon.

El límit de presentació de les candidatures finalitza el proper 15 de juliol i tota la documentació s’haurà d’enviar al correu de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (scgs@academia.cat) amb el títol Candidatura a I edició dels Premis als Millors Projectes de Coordinació i Integració de la Sanitat catalana. Abans de presentar-se cal llegir atentament les bases dels premis.

Feu clic aquí per accedir a les bases dels premis.

Factor humà foto

Obertes inscripcions! 25 d’abril. El factor humà, clau per a la millora de les organitzacions

Factor humà fotoLa Societat Catalana de Gestió Sanitària organitza el proper 25 d’abril a les 17 hores la sessió El factor humà, clau per a la millora de les organitzacions, amb l’objectiu de conèixer quines són les variables que les persones reconeixem com a motivadores i com les podem integrar a les organitzacions. L’acte tindrà lloc a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (C/ Major de Can Caralleu, 1-7. Barcelona)

En aquesta sessió tindrem l’oportunitat d’aprofundir en aquest coneixement a traves de la Fundació Factor Humà, que treballa en la millora de la gestió i el desenvolupament de les persones a les organitzacions.

En base al seu manifest,  aquesta fundació ha elaborat una eina d’anàlisi i autodiagnòstic, que ha de permetre obtenir informació sobre el nivell d’acompliment dels principis que generen entorns de treball estimulants i motivadors.

La sessió comptarà amb la participació de la directora de la Fundació Factor Humà, Anna Fornés, i d’un representant de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

Per a inscripcions, empleneu aquest formulari. Feu clic aquí per a més informació.

Pere Vallribera i Jordi Varela a la sessió de la Secció de Gestió a Palma

La Societat Catalana de Gestió Sanitària dóna suport al naixement de la Secció de Gestió a Balears

Pere Vallribera i Jordi Varela a la sessió de la Secció de Gestió a PalmaLa Societat Catalana de Gestió Sanitària ha donat suport al recent naixement de la Secció de Gestió, que s’ha creat en el marc de l’Acadèmia Mèdica Balear. L’objectiu de la nova secció, integrada per gestors de reconegut prestigi de Balears, és promoure el professionalisme de la gestió sanitària i la gestió clínica.

El tret de sortida de la nova secció va tenir lloc en el marc d’una sessió que es va celebrar el passat 18 de gener, amb el títol “Gestió sanitària i gestió clínica professional, visió des de l’Acadèmia”, a la sala d’actes de la Conselleria de la Salut.

Llegir més

Ciutadans al volant

Obertes inscripcions! 28 de febrer. Sessió sobre Els ciutadans al volant. De saber-ne l’opinió a la coproducció de serveis de salut

Ciutadans al volantLa Societat Catalana de Gestió Sanitària organitza el proper 28 de febrer a les 17 hores la sessió Els ciutadans al volant. De saber-ne l’opinió a la coproducció de serveis de salut, amb l’objectiu de debatre sobre la participació real dels pacients en els canvis a realitzar en el sistema de salut. La sessió tindrà lloc a la seu de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (C/ Major de Can Caralleu, 1-7. Barcelona)

Llegir més

Imatge població

31 de gener. Segmentar per canviar? Debat sobre el model de provisió de serveis

Imatge poblacióLa Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) organitza el proper 31 de gener la sessió Segmentar per canviar? amb l’objectiu de debatre el model de provisió de serveis en l’àmbit de l’atenció primària. La sessió s’iniciarà a les 17 hores a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears (C/ Major de Can Caralleu, 1-7. Barcelona).

Kaiser Permanente va segmentar la seva població de mutualistes segons complexitat clínica i risc, com un primer pas per ajustar l’oferta de serveis a les necessitats previsibles de cadascun dels subgrups poblacionals. En el nostre entorn s’utilitzen el GMA per estratificar la població, i els professionals ho tenen accessible.

Ara que hem aconseguit segmentar la nostra població, és moment d’anar més enllà que una simple marca en la història personal de cada pacient? Seria oportú reorganitzar els equips d’atenció primària d’acord amb les necessitats de cada subgrup poblacional? Com garantim la continuïtat assistencial?

En aquesta sessió hi participaran Jordi Varela, president de la Secció de Gestió Clínica de la SCGS, que emmarcarà la sessió, Rafael Ruiz, gerent de l’àmbit d’atenció primària Barcelona ciutat de l’ Institut Català de la Salut (ICS) i Núria Prat, directora de la Direcció d’Atenció Primària. Gerència territorial Metropolitana Nord de l’ICS.

La sessió serà moderada per Xavier Bayona, membre de la Secció de Gestió Clínica de la SCGS i coordinador de la secció de gestió de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFIC).

Feu clic aquí per a més informació.

playmobil-451203_960_720

19 de gener. Jornada multidisciplinària. Experiències professionals

playmobil-451203_960_720El Cercle de Salut i la Societat Catalana de Gestió Sanitària organitzen el proper 19 de gener la Jornada Atenció Multidisciplinar. Experiències professionals, un punt de trobada per mostrar com els professionals de diferents disciplines, especialitats o àmbits assistencials treballen en equip per donar una atenció centrada en les persones.

Aquesta jornada és una oportunitat per mostrar experiències professionals que demostren com es poden articular relacions professionals més enllà dels compartiments tradicionals. Són exemple d’innovació i d’èxit sorgits de la realitat dels professionals que formen part i de les organitzacions on treballen.

Fer clic aquí per a més informació

Nadala català

La SCGS felicita l’any 2018 amb una nova Nadala col·laborativa amb els millors desitjos

Nadala catalàSeguint amb la tradició que es va iniciar l’any 2016, la Societat Catalana de Gestió Sanitària ha tornat a felicitar les festes i l’entrada a l’any 2018 amb una Nadala realitzada amb la col·laboració dels socis i oberta a totes les persones que han volgut aportar el seu particular desig amb una única paraula. Ha estat una iniciativa per treballar una vegada més la necessitat no només de gestionar sino també de viure i conviure amb els valors.

Enguany s’ha realitzat una versió en català i en castellà en el qual s’ha mantingut els valors originaris -en funció de l’idioma de les respostes-. El procés per a l’elaboració d’aquesta Nadala, que aquest any ha augmentat en número de participants fins a superar el mig centenar de persones, es va iniciar durant el mes de novembre amb una crida a través de correu electrònic, la pàgina web i de xarxes socials en els qual es demanava a qui volgués que fes arribar el seu desig amb una paraula clau.

Una vegada rebuda totes les respostes i dies abans de Nadal es va difondre el resultat del procés, amb la Nadala en català i castellà, a la pàgina web i a les xarxes socials de la SCGS.

Barcelona

Barcelona acollirà el Congrés Mundial d’Hospitals el 2020

BarcelonaBarcelona ha estat triada per acollir la 44a edició del Congrés Mundial d’Hospitals, impulsat per la International Hospital Federation (IHF) i que tindrà lloc del 3 al 5 de novembre del 2020. En aquesta ocasió, la Unió Catalana d’Hospitals –membre de ple dret de la IHF– serà qui s’encarregarà de l’organització de l’esdeveniment. L’acte servirà per aprofundir en les necessitats de la població i els reptes del sector en un futur recent, entre els quals destaca especialment la transformació digital en l’assistència sanitària.

En aquest sentit, l’experiència digital del pacient, què pot aportar l’eHealth als treballadors sanitaris, oportunitats i riscos del Big Data o salut mòbil i wearables seran alguns dels aspectes que s’hi tractaran. D’altra banda, la integració de l’atenció sanitària i social, en la qual Catalunya és un referent, ha despertat especialment l’interès dels organitzadors, així que aquest serà un altre dels temes clau que s’abordarà al congrés. La trobada servirà, així mateix, per donar a conèixer a nivell internacional com funciona i com està organitzat el sistema sanitari català.

Aquest esdeveniment és una excel·lent oportunitat per a Barcelona, ja que permetrà situar la ciutat com a referent en gestió sanitària. A més, fent un càlcul estimat del que comportaria l’organització del congrés i de la despesa que realitzarien els 1.000 participants que es preveu que hi assisteixin, s’estima que els ingressos que aquest acte podria suposar per a la capital catalana superarien els tres milions d’euros. El congrés reunirà experts de tot el món en la gestió de l’atenció sanitària, directius d’hospitals i especialistes en polítiques d’aquest àmbit, tendències, solucions financeres, prestació de serveis, formació i tecnologia.

L’organització del congrés compta amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el Departament de Salut, l’Ajuntament de Barcelona, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears, la Societat Catalana de Gestió Sanitària, el Col·legi de Metges de Barcelona, l’Agència Catalana de Turisme i Barcelona Turisme. Totes aquestes entitats van avalar la presentació de la ciutat com a candidata a acollir l’esdeveniment.

El Congrés Mundial d’Hospitals s’impulsa des de la International Hospital Federation, un espai internacional per compartir coneixement i expertesa que treballa en favor de la sostenibilitat dels sistemes de salut. Aquesta plataforma també contribueix a donar visibilitat a experiències de gestió en l’àmbit de la salut i aposta per la professionalització de la gestió sanitària com un element clau per a la millora dels sistemes de salut i l’atenció a les persones.