Entrades

Olga Pané

Retrobant els valors perduts, una oportunitat pel futur

Olga Pané

Per Olga Pané

Gerent del Parc Salut Mar i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Ens hem de felicitar de l’extraordinària iniciativa de la nostra societat científica, i la gran agilitat demostrada al posar sobre la taula el document del Impacte de la pandèmia del COVID-19  a les organitzacions sanitàries. 25 propostes a partir del que hem après. La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) demostra no només bons reflexes, sinó també que l’actuació decidida al front de la resposta organitzativa no ens ha impedit fer també, un anàlisi assossegat i  mirant al futur.

Vivim temps molt complexes. Un llistat de demandes infinites de recursos procedents de qualsevol sector de la nostra societat, des de salut  al turisme, des de l’educació a la cultura, no desperta cap sospita de que no puguin ser ateses. Sembla que Europa ho ha de solucionar, i de moment es reserven les males noticies per als contribuents.

Tinc l’impressió que m’he perdut alguna cosa i que quelcom no acaba de quadrar.

L’ambient polític propicia el desacord en comptes de les sinergies. Que hi hagi fiscals que investiguin  els  protocols d’ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) o que hi hagi un allau de demandes als jutjats perquè les EPI’s no estaven disponibles ni als hospitals ni al mercat, o que la guàrdia civil investigui a l’únic professional que ha estat al peu del canó donant la cara davant del país sencer, enmig d’una crisi sense precedents, desanima.

En resum, ens falten moltes coses, ningú ens explica amb claredat a la societat l’esforç necessari  per aconseguir-les, i a mes els polítics estan enfadats els uns amb els altres.

Com deia Tony Judt: alguna cosa va malament.

Les propostes de la SCGS requereixen del propòsit dels qui tenen les competències per executar-les, però en l’actual entorn polític, és dubtós qui hi hagi la voluntat, la decisió i el valor per fer-ho.

Llegir més

G7GM5RmL_400x400

Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après

Post 25 propostes del que hem aprèsLa Societat Catalana de Gestió Sanitària, adscrita a l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i Balears, ha elaborat un document amb 25 propostes per tal de repensar el model sanitari català, tenint en compte l’experiència viscuda arran de pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries i les necessitats de generarà la nova situació social, econòmica i epidemiològica.

L’emergència sanitària de la pandèmia ha posat a prova el professionalisme i les estructures organitzatives dels sistemes sanitaris. Gairebé de la nit al dia, els dispositius assistencials han canviat la forma tradicional de treballar per afrontar de manera accelerada un gran nombre de transformacions, en alguns casos no previstes i, en d’altres, llargament esperades.

La resposta en termes generals ha estat més que satisfactores, però que ara que s’estan alleugerint les mesures de confinament i la pressió dels pacients infectats i l’ingrés hospitalari afluixa, sorgeix la preocupació de si tot allò que ha succeït durant la crisi serem capaços d’incorporar-ho a la pràctica diària, tant per corregir els errors detectats, com per incorporar les millores que s’han implementat.

Des de la SCGS, proposem aprofundir en les reformes necessàries en el finançament i en l’autonomia de gestió dels centres per aprofundir en un nou model d’atenció, amb la participació de tots els professionals de la salut i a través d’un ampli acord polític i social que pugui sostenir-se més enllà del cicle electoral.

Hem articulat les 25 propostes d’aquest document, que s’ha presentat recentment a la direcció del CatSalut, al voltant de cinc capítols, que són els següents:

  1. Cap a un sistema de salut més dotat, efectiu i àgil
  2. La gestió de les organitzacions sanitàries importa… i molt
  3. Mesures mentre duri la pandèmia i per estar preparats per a una nova onada
  4. Els professionals a la cerca de models més adaptables
  5. Per un nou model d’acompanyament a la gent gran

Accedeix al document Impacte de la pandèmia del Covid19 a les organitzacions sanitàries: 25 propostes del que hem après, elaborat per la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Pere-Vallribera-960x750

Ara és el moment!

Copia de Copia de Jordi Riba CATPer Pere Vallribera i Rodríguez

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària  

Ara o mai: desprès de dècades d’informes, propostes i plans de reforma i dels seus models de gestió, la pandèmia del COVID19 ha fet palesa com mai la necessitat urgent de fer front a les febleses que qüestionen, moltes d’elles ja qüestionaven, la viabilitat i funcionament del nostre sistema de salut.

Paral·lelament, la crisi també ha evidenciat on recauen les seves principals fortaleses: un sistema equitatiu, que atén a tots els ciutadans, dotat amb professionals d’alt nivell, també en l’àmbit de la gestió sanitària i clínica i en el cas de Catalunya, amb unes organitzacions fortament vinculades al servei públic, independentment de la seva titularitat.

És el moment que professionals clínics i gestors proposem i exigim, de manera decidida, que s’abordin les reformes imprescindibles per dotar als nostres ciutadans d’un sistema i unes organitzacions més robustes, àgils i més justes, amb uns professionals amb millors condicions i amb els instruments de gestió i organització actualitzats, que ho facin possible.

No, no tenim el millor sistema de salut del món, però podríem aspirar a apropar-nos-hi. Perquè possiblement, el que sí tenim són els ingredients per ser-ho, però també alguns que ho impedeixen, com l’important infrafinançament crònic, les condicions salarials dels professionals i els models laborals obsolets, les rigideses de les organitzacions sanitàries, la insuficient integració entre els diferents nivells d’atenció, també amb l’àmbit social, o una burocràcia paral·litzant que impregna qualsevol tipus de decisió i que sovint orienta el sistema cap a l’acompliment de la normativa, però no cap a les necessitats del ciutadà.

En definitiva, aspirem a un sistema amb un pressupost adequat, amb unes organitzacions amb autonomia de govern i de gestió, que es valorin i financin pels seus resultats, amb un model professional que prioritzi el treball interdisciplinari, l’experiència i la competència, unes condicions laborals adequades i competitives, així com uns models d’organització assistencial basats en l’autonomia i la transversalitat i orientats a la obtenció de valor i que tenen en compte les expectatives i les decisions dels pacients.

Aquest model sí podria i hauria de convertir-se realment en un referent de servei de salut a la població. Les 25 propostes de la SCGS van en aquesta línia. Però és necessari establir complicitats amb els professionals i els seus representants, el món acadèmic i col·legial, per tal que la nostra veu s’escolti.

JordiRiba

El treball social sanitari a l’atenció primària de salut: enfocar per reenfocar

Jordi Riba CATPer Jordi Riba

Responsable de l’Àrea de Treball Social.

Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut

La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).

En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.

Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.

La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.

Llegir més

Maria Emilia Gil

El compromís dels professionals de la salut: gresol del Covid19

Maria Emilia Gil CATMaria Emília Gil

Directiva i docent en gestió

Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals

En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.

Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.

Llegir més

Ramon Cunillera

Per transformar cal un propòsit compartit i sentir-se important

Post Ramon Cunillera Ramon Cunillera

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme 

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Confesso la meva profunda admiració cap a Josep Guardiola. Estic rellegint “Herr Pep”, de Martí Perarnau, que si no t’agrada el futbol és un llibre que costa de llegir. En tots els capítols destil·len un munt de lliçons de comandament i lideratge.

Quan en Pep feia només tres mesos que havia arribat al seu nou destí, al club Bayern de Munic, li cau la final de la supercopa d’Europa contra el Chelsea de Mourinho (vells coneguts). El partit acaba en empat a dos en l’últim minut de la pròrroga amb gol in-extremis del Bayern. Abans de la tanda de penals, Guardiola reuneix l’equip i els diu: “Trieu-vos vosaltres mateixos. Jo no triaré qui tirarà. Però dels del moment que ho tingueu decidit penseu immediatament per on tirareu el penal, no canvieu d’opinió en cap moment, i des d’ara fins que us poseu davant del porter repetiu constantment “marcaré, marcaré, marcaré”. No us amoïneu. La final és nostra”. Van tirar els penals els jugadors que van voler, els van convertir tots, i van guanyar per 5-4. L’equip va ser un altre des d’aquell moment.

Llegir més

Xavier Bayona

D’Alma-Ata al Covid19: l’atenció primària davant la crisi sanitària

Post blog Xavi Bayona CATPer Xavier Bayona Huguet

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Director dels EAP Gornal i Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Coordinador del grup de treball de gestió i gestió clínica de la CAMFiC

Feia més d’una dècada que es volien canviar diferents aspectes de l’organització i la provisió de serveis de l’Atenció Primària (AP) en el nostre entorn, perquè es valorava que el model de la reforma de l’AP impulsat, sota el paraigua de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut d’Alma-Ata (Kazakhstan, 1978) havia quedat desfasat. A diferents fòrums liderats per les principals societats científiques vinculades a l’AP (CAMFiC i AIFiCC), també la Societat Catalana de Gestió Sanitària i pel mateix Departament de Salut s’han intentat, sense massa fortuna, diferents reformes de la reforma de l’AP (Pla d’Innovació i ENAPISC, entre d’altres).

Llegir més

Ignasi Riera

Les oportunitats del coronavirus

Ignasi RieraPer Ignasi Riera

Director d’Operacions. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

A la majoria d’organitzacions de l’àmbit de la salut es va passar, en menys de 15 dies, de la “normalitat” al punt àlgid de la pandèmia del coronavirus, amb independència del moment en què aparèixer el primer cas de Covid19 a cada organització.

Aquest fet va provocar que ens saltéssim moltes de les fases descrites en els diversos plans de contingència i anéssim directament la fase final que teníem prevista. I això va ser possible gràcies a l’agilitat en la presa de decisions per aplicar les mesures i activar nous dispositius, que dos setmanes abans haurien estat inimaginables.

Llegir més

IconaMataroTV3

La SCGS celebra que La Marató de TV3 es dediqui al Covid19 i s’ofereix a col·laborar

Fundacio_Marato_TVLa Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) celebra la decisió anunciada pel Patronat de la Fundació La Marató de TV3 de canviar la temàtica prevista per aquest any i dedicar l’edició al coronavirus Covid19, de manera excepcional i davant l’actual situació d’emergència sanitària i la prioritat de recerca urgent en aquest àmbit científic a escala mundial.

Així li ha fet saber en una carta enviada, pel president de la SCGS, Pere Vallribera, en la que s’ofereix, en nom dels més de 400 socis de la societat, a col·laborar, oferir el seu suport i assessorament per localitzar experiències i històries vinculades amb la gestió clínica i sanitària que han tingut com a protagonistes aquests professionals i el benefici que ha reportat, malgrat tots els obstacles, per a les persones afectades pel coronavirus Covid19.

En aquesta comunicació, adreçada al director de La Marató, Lluís Bernabé, es recorda el paper rellevant que els gestors clínics i sanitaris estan tenint en la gestió de la crisis del Covid19 -a la hora de multiplicar la capacitat de resposta, determinar nous circuits d’atenció, obrir nous dispositius, reordenar espais, modificar dinàmiques de treball, reforçar i cobrir personal, activar sistemes d’informació o teleconnectar-se entre professionals i amb els pacients, entre d’altres-.

Jornada-SCGS-2

Gestió clínica, més enllà de l’aplaudiment

 

Post FacebookPer Pere Vallribera

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

La pandèmia del COVID19 està colpejant a la nostra societat i al sistema sanitari i social amb una intensitat sense precedents. En pocs dies, milers de persones han emmalaltit, amb diferents graus de gravetat, i en les primeres etapes, amb un altíssim creixement diari en el nombre de casos.

Davant d’això, els professionals dels centres sanitaris, hospitals, centres d’atenció primària i dispositius sociosanitaris i de salut mental -metges, infermeres, treballadors socials, fisioterapeutes, psicòlegs, auxiliars, administratius, zeladors, i també personal de la neteja, la cuina i de serveis- han donat una resposta eficaç i humana, d’una manera solidària, cooperativa i interdisciplinar, per atendre a milers de persones i famílies agredides per la malaltia.

Llegir més