Les oportunitats del coronavirus

Ignasi RieraPer Ignasi Riera

Director d’Operacions. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

A la majoria d’organitzacions de l’àmbit de la salut es va passar, en menys de 15 dies, de la “normalitat” al punt àlgid de la pandèmia del coronavirus, amb independència del moment en què aparèixer el primer cas de Covid19 a cada organització.

Aquest fet va provocar que ens saltéssim moltes de les fases descrites en els diversos plans de contingència i anéssim directament la fase final que teníem prevista. I això va ser possible gràcies a l’agilitat en la presa de decisions per aplicar les mesures i activar nous dispositius, que dos setmanes abans haurien estat inimaginables.

Els nostres circuits, protocols i guies estaven en constant revisió i actualització, qui els havien d’aplicar -els professionals de la salut que estaven en la primera línia- els coneixia al moment, i ens donaven retorn de manera directa, fent un circuit d’avaluació i millora continua inesgotable.

Heus aquí un nou guany! Hem aconseguit reduir considerablement el gap entre els diversos estaments de les organitzacions, tant a nivell vertical -entre direcció, comandaments i equips- com horitzontal -entre diverses especialitats i professions-, generant en un temps rècord equips multiprofessionals i transdisciplinars, orientats a la solució d’un problema.

Aquesta agilitat ha estat possible perquè tots els qui formem part de l’organització ens hem orientat més a la resolució, que a la tasca a realitzar. Molt sovint, orientar-se únicament en la tasca pot anar en detriment del valor afegit que cal aportar als pacients i a més, pot allunyar-se de la solució.

Durant aquests dies s’han eliminat els obstacles que sovint s’imposen en el si de les pròpies corporacions, així com els requeriments administratius i, disculpeu-me la impertinència, en d’altres ocasions, també s’ha reduït el nombre de persones que participen en l’equació de la presa de decisions. Un nou avenç!

En un moment d’alarma sanitària i durant la fase inicial del brot pandèmic, tothom hi posa el coll, ens alliberem d’aquells condicionats superflus i sumem voluntats exponencialment, gestionar aquest estat emocional en una fase de brot, en un moment agut pot ser fàcil. El difícil ve ara, mantenir al llarg del temps aquestes mateixes dinàmiques, aquest grau de consens en el que és prioritari, quan d’altres condicionants socials, familiars i econòmics tornin a guanyar pes. D’aquí a unes setmanes, la crisi s’anirà esmorteint i es desactivarà l’estat d’alarma generat pel COVID19, però caldrà seguint donant resposta assistencial amb la lògica actual, perquè el SARS-COV2 i els seus condicionants organitzatius han vingut per quedar-se.

És per això que ha arribat el moment que tots plegats ens plantegem les bondats de prosseguir amb aquestes noves dinàmiques de treball, que han permès a metges i infermeres treballar més conjuntament que mai, eliminar obstacles burocràctics, massa presents en la nostra pràctica habitual, o desplegar amb força la telemedicina.

Potser a partir d’ara serà un bon moment per entendre que cal trobar d’altres maneres per reconèixer i prestigiar a un bon professional que no passi per convertir-lo en un comandament, que s’han de desplegar nous rols professionals. I potser també cal plantejar que els dispositius d’atenció continuada i d’hospitalització mantinguin el mateix nivell assistencial de dilluns a diumenge.

Les reformes que es plantegin en aquesta nova etapa no es podran aplicar a través de cap decret o resolució. Els equips de professionals no s’ho mereixen! Han de poder participar en la presa de decisions per tenir l’oportunitat de millorar-les, com han fet fins el moment, en base al coneixement del context i de cada situació.

Per tal que tot això sigui possible ens cal començar a avaluar el resultat de totes aquestes mesures aplicades durant la pandèmia -malgrat que l’evidència sigui limitada- i explicar-les amb la màxima transparència. Es tracta de canvis que fa dècades que ens plantegem, però que si a partir d’ara decidim, entre tots, mantenir-los en el temps s’hauran de conciliar amb d’altres aspectes assistencials, organitzatius i laborals.

El camí caldrà fer-ho de la mà de tots els professionals, a partir d’un debat obert i honest. Trobarem el moment per fer-ho possible.

Primer caldrà recuperar una certa tranquil·litat emocional perquè tots plegats puguem descansar, desconnectar i, especialment els qui han estat en primera línia, retrobar-nos amb les nostres famílies. Els professionals de la salut que han abocat tants i tants esforços durant la pandèmia han de poder percebre que el seu reconeixement no només es basa en paraules i aplaudiments. Cal que la seva retribució també els ho faci entendre.

Sense presses ni angoixes, però cal començar a parlar-ne. No ens podem permetre perdre aquesta oportunitat.