La manca d’habilitat numèriques de les persones augmenta el risc de patir malalties

La doctora Rocío García-Retamero durant la seva intervenció La manca d’habilitats numèriques per part de les persones augmenta el risc de patir malalties, ja que dificulta la comprensió d’informació clínica vital. A banda s’hi sumen d’altres factors que obstaculitzen poder entendre correctament la informació, com l’edat, el sexe o el nivell d’educació.

Aquestes són algunes de les conclusions dels estudis realitzats per l’equip de la doctora Rocío García Retamero, professora associada del Departament de Psicologia Experimental i membre del Grup d’Investigació en Aprenentatge, Emoció i Decisió de la Universitat de Granada i investigadora associada a l’Institut Max Planck per al Desenvolupament Humà de Berlin.

García Retamero va exposar alguns d’aquests resultats el passat 30 d’octubre, durant la conferència “Com millorar la comprensió sobre riscos de salut”, que va pronunciar en el marc de la Jornada Gestionant la incertesa, compartint decisions a la pràctica clínica organitzada per la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària.

Els seus estudis demostren que una de quatre persones responen de manera incorrecta a més de la meitat de preguntes bàsiques sobre informació numèrica. Així, aquestes persones no podrien contestar preguntes com la que la doctora García Retamero va llançar al públic de la sala: quina de les següents quantitats representa un risc major de contraure una malaltia? Un risc que afecta: a) 1 de cada 10 persones, b) 1 de cada 100 persones, c) 1 de cada 1.000 persones.

L’ús de formats visuals ajuda a decidir sobre la pròpia salut

La informació que ofereixen els metges a les consultes dels pacients és útil? Segons aquesta experta, “les persones amb menys habilitats numèriques tenen també més dificultats per entendre i seguir hàbits saludables i pautes de promoció i educació per a la salut”. Així, en aquest col·lectiu augmenta la possibilitat de patir certes malalties com sida, depressió, un aturada cardíaca o risc de demència.

Però, què s’hi pot fer? La majoria de vegades la realitat demostra que els formats que els professionals de la salut utilitzen no són els més adequats per oferir informació. Estudis posteriors han demostrat que treballar amb informació visual “no només ajuda a la comprensió de la situació de salut, sinó que implica activament el pacient en la presa de decisions”, segons García Retamero.

La intervenció d’aquesta especialista va ser la base per a un debat, moderat pel periodista Joan Elias, en el que van participar el director del Programa de Cronicitat de l’Hospital Clínic, Joan Escarrabill, la responsable corporativa d’Infermeria de l’Institut Català de la Salut, Lala Juvé, i els pacients Montserrat Soley, Susana Lastra, Imma Grau i Antonio Tombas. Els pacients van coincidir en la necessitat de poder participar activament, i des del principi, en l’elaboració i disseny dels materials per garantir l’adaptació de la divulgació de cada malaltia. També van reclamar l’ús de llenguatge planer i sense tecnicismes per part dels professionals de la salut.

Oferir una pràctica clínica propera i efectiva

La jornada també va comptar amb un debat sobre les vies per aconseguir una pràctica clínica més propera i efectiva, moderat pel secretari de la Secció de Gestió Clínica, Ignasi Riera, amb la participació del metge de família Òscar García de l’EAP Can Bou, del professor de Medicina de la Universitat de Barcelona, Joaquim Fernández Solà i de la infermera responsable del Programa d’atenció a la cronicitat de l’Hospital Clínic, Margarida Jansà.

La taula inaugural amb Jordi Varela, Àlvar Net i Pere VallriberaÒscar García va apostar per promoure l’educació per a la salut i impulsar les intervencions fora de les consultes a l’àmbit comunitari, mentre que Joaquim Fernàndez, amb la participació d’estudiants de Medicina, va defensar la necessitat d’apostar per una formació universitària basada no només en els coneixements, sinó en les habilitats per aprendre a acompanyar el pacient.

En aquesta sentit, la infermera Margarida Jansà va advocar per tal que tot l’equip de professionals de la salut estigui format en habilitats de comunicació. “Informar és necessari, però no suficient per tal que la persona modifiqui hàbits de salut”, va assegurar Jansà, qui va reiterar la necessitat que les organitzacions apostin fort per aplicar programes d’educació terapèutica.

Durant la inauguració de la jornada, el president de la SCGS, Pere Vallribera, va defensar la necessitat de crear aliances entre la gestió clínica i directiva en el marc de totes les organitzacions, mentre que el responsable de la Secció de Gestió Clínica i secretari de la SCGS, Jordi Varela, va posar en valor la necessitat que des dels professionals de la clínica i des de les organitzacions de pacients, es promoguin iniciatives per oferir una atenció que aporti més valor a la salut de les persones”.

0 replies

Leave a Reply

Want to join the discussion?
Feel free to contribute!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *