Gestió clínica, més enllà de l’aplaudiment

 

Post FacebookPer Pere Vallribera

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

La pandèmia del COVID19 està colpejant a la nostra societat i al sistema sanitari i social amb una intensitat sense precedents. En pocs dies, milers de persones han emmalaltit, amb diferents graus de gravetat, i en les primeres etapes, amb un altíssim creixement diari en el nombre de casos.

Davant d’això, els professionals dels centres sanitaris, hospitals, centres d’atenció primària i dispositius sociosanitaris i de salut mental -metges, infermeres, treballadors socials, fisioterapeutes, psicòlegs, auxiliars, administratius, zeladors, i també personal de la neteja, la cuina i de serveis- han donat una resposta eficaç i humana, d’una manera solidària, cooperativa i interdisciplinar, per atendre a milers de persones i famílies agredides per la malaltia.

Crec que és de justícia ressaltar, però, el paper transcendent i l’esforç titànic dels gestors clínics: caps de serveis i caps clínics, coordinadors d’infermeria, comandaments assistencials, i també directors assistencials, de centres d’atenció primària o sociosanitaris, directors mèdics i directores infermeres…

Són l’engranatge imprescindible que ha fet possible, malgrat les dificultats, multiplicar la capacitat de resposta, reconvertir espais, gestionar recursos sovint escassos, redissenyar els processos d’atenció, definint noves pautes d’actuació, redistribuir horaris del professionals, sovint amb equips amb baixes per l’impacte del virus en els professionals i, en definitiva, canviar les dinàmiques de treball per adaptar-les a unes circumstàncies que mai hauríem imaginat. Sense ells, la dedicació i l’esforç dels professionals difícilment  haurien tingut els resultats que el sistema està donant davant la crisi.

També vull destacar el paper crucial dels gestors de les línies no assistencials dels centres: directius i comandaments de recursos humans, econòmics, de serveis generals, de sistemes d’informació.

La seva aportació, segurament menys visible, però fonamental, ha fet possible adaptar espais i obrir dispositius i hospitals de campanya, aconseguir contractar, reforçar i substituir persones on calia, gestionar condicions laborals sense precedents, compres i logística en un entorn de mancança i competitivitat pels productes, posar en marxa sistemes d’informació i monitoritzar-la en un temps rècord, connectar i teleconnectar-nos entre els professionals i amb els pacients, i un llarguíssim etcètera d’imprescindibles per poder donar resposta a les necessitats de les persones que han atès.

Treballar des de la incertesa, des de qualsevol línia d’acció, i quan la realitat segueix sent cruel, per les xifres de morts i afectats,  les situacions viscudes i la resposta dels professionals quedaran impregnat a la memòria de tots els qui treballem al sistema de salut. Més enllà dels aplaudiments, gratificants, sens dubte, pel que representen de reconeixement i agraïment, haurem d’avaluar com s’ha actuat i, en conseqüència, quins canvis caldrà aplicar d’ara endavant per assolir els millors resultats en salut.

De moment, entre tots hem estat capaços de fer-ne front i de trencar amb barreres i limitacions històriques del propi sistema i de promoure una autonomia de gestió en les persones i els recursos. I els gestors clínics n’han estat uns protagonistes indiscutibles.