El compromís dels professionals de la salut: gresol del Covid19

Maria Emilia Gil CATMaria Emília Gil

Directiva i docent en gestió

Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals

En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.

Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.

Malgrat això, l’èxode laboral ha anat augmentant, la mancança de professionals  i el descontent ha estat una realitat, i tots érem conscients que no vèiem la llum al final d’aquest túnel.

Tanmateix, en aquesta realitat sense precedents, el compromís dels professionals ha estat una de les pedres angulars per combatre i atenuar la pandèmia del Covid19. En sentit figurat, el compromís dels professionals- infermeres, metges, personal de suport assistencial i de serveis, i també els directius- ha estat el gresol on han fluït les transformacions de les organitzacions sanitàries més disruptives del nostre país en cinquanta anys d’història, trencant tots els murs que limitaven la capacitat de construir un sistema sanitari i social líquid. Bona part de les decisions s’han pres i executat posant la concurrència del coneixement dels qui hi entenen i l’acció dels equips.

Una de les coses més interessants sobre el compromís dels professionals és que, quan les coses van bé, no es nota fàcilment. Però quan una organització està lluitant és quan el compromís es fa visible.

Quan el sistema sanitari i social del nostre país ha necessitat que els professionals fessin un pas endavant ho han fet, han treballat junts en situacions extremes, però apropant també els seus valors a les persones afectades pel Covid19, famílies i els seus propis companys en un escenari inèdit ple d’angoixa, por i pèrdua.

El compromís dels professionals  és un fenomen estudiat i amb evidència científica. Es refereix a un estat positiu, afectiu-motivacional d’alta energia combinat amb als nivells de dedicació i molt centrat en el treball (Schaufeli, Wilmar B; Salanova, 2014). El compromís laboral es la conjugació de la persona individualment i del seu capital psicològic (autonomia, relació, resiliència) i del context organitzatiu (mitjans, entorn professional, relació amb els referents i els companys, treball en equip (Ancarani, Mauro, & Giammanco, 2018). El compromís professional s’amplifica en l’entorn dels equips i les organitzacions. Els professionals compromesos són més creatius, emprenedors i estan oberts a la innovació. Faciliten i fomenten el treball d’equip. En situacions d’extrema dificultat es mostren competents, autònoms, resilients i amb alta capacitat de relació.

Les darreres aportacions dels experts  (Bakker & Albrecht, 2018) recullen tendències interessants en cinc aspectes molt traslladables al nostre entorn.

En primer lloc, fan referència a les noves generacions. El compromís laboral dels joves, infermeres i metges, recent incorporats pot fluctuar durant el primer any i és destacable l’impacte favorable de la socialització organitzativa, com el rol del seu referent professional  (guia, suport, reconeixement i retroalimentació). En segon lloc, destaca la importància de comptar amb el recurs del capital psicològic propi dels professionals. En tercer lloc, expliquen com el lideratge transformador dels executius té molt a veure amb el compromís dels professionals i en afavorir la seva competència. En quart lloc, mostren com els recursos a nivell organitzatiu i el clima de compromís organitzatiu  es relaciona amb els recursos laborals i el compromís dels professionals. I finalment, posa de relleu que l’esgotament professional està relacionat de forma negativa amb el compromís, però el treball en equip, amb dinàmiques de participació constructiva i relació, poden reactivar entorns positius de compromís.

Amb la pandèmia del Covid19, el sistema sanitari i social està en un punt de crisi. Els professionals de la salut estan responent a la pandèmia amb compromís, com un repte i amb actitud desinteressada, prioritzant l’objectiu de salvar vides i tenir cura dels pacients sempre per davant dels possibles riscos i  les implicacions de salut per a ells i als seus. Els esforços dels professionals són reconeguts i aplaudits. Durant aquest interludi carregat d’incertesa, hi ha hagut un sentiment d’altruisme i urgència que ha catalitzat inesperadament la restauració d’alguns elements de socialització organitzativa, d’autonomia, de competència i de relació.

De fet, tot i les dificultats, els actors del sistema han sumat per donar suport als professionals de primera línia, inclosos els directius de les organitzacions, els col·legis professionals, les patronals, els sindicats, l’administració i la societat civil. Però es mantindran aquests canvis positius?

La força de treball de les organitzacions disminueix per malaltia i l’esgotament (Jackson et al., 2020). A mesura que la crisi actual vagi reculant, hem de recordar les lliçons apreses. Arribarà el moment d’avaluar el que ha funcionat i el que no i tenim clar que no hem de tornar al status quo anterior. No obstant, no oblidem els elements que han donat llum a aquest gresol.

La paradoxa de la gestió de les persones no és només la retribució, també hi ha evidència científica en aquest àmbit. El compromís és una de les pedres angulars de l’èxit a les organitzacions però, tanmateix, no és fàcilment assolible si no s’estableix i gestiona l’entorn apropiat per tal que sorgeixi.

La intel·ligència col·lectiva es la única resposta possible davant de situacions complexes on la col·laboració és l’acció i el compromís el motor d’aquesta acció. Tenim reptes transcendentals per endavant.

Ara és l’oportunitat de fer-ho possible!

 

Referències bibliogràfiques

Ancarani, A., Mauro, C. Di, & Giammanco, M. D. (2018). Linking Organizational Climate to Work Engagement: A Study in the Healthcare Sector. International Journal of Public Administration, 00(00), 1–11. https://doi.org/10.1080/01900692.2018.1491595

Bakker, A. B., & Albrecht, S. (2018). Work engagement: current trends. Career Development International, 23(1), 4–11. https://doi.org/10.1108/CDI-11-2017-0207

Gagné, M., Dubois, C., Homme, A. P., Borgès, R., & Silva, D. (2019). A cross-sectional study on workplace experience : a survey of nurses in Quebec , Canada. Human Resources for Health, 4, 1–11. https://doi.org/10.1186/s12960-019-0358-4 (2019)

Jackson, D., Bradbury-Jones, C., Baptiste, D., Gelling, L., Morin, K., Neville, S., & Smith, G. D. (2020). Life in the pandemic: Some reflections on nursing in the context of COVID-19. Journal of Clinical Nursing, 1–3. https://doi.org/10.1111/jocn.15257

Schaufeli, Wilmar B; Salanova, M. (2014). Burnout , Boredom and Engagement in the Workplace. In J. de J. and T. W. T. Maria C.W.Peters (Ed.), An Introduction to Contemporany Work Psychology (First Edit, p. 28). John Wiley and Sons.

Van Den Broeck, A., Elst, T. Vander, Baillien, E., Sercu, M., Schouteden, M., De Witte, H., & Godderis, L. (2017). Job Demands, Job Resources, Burnout, Work Engagement, and Their Relationships: An Analysis Across Sectors. Journal of Occupational and Environmental Medicine, 59(4), 369–376. https://doi.org/10.1097/JOM.0000000000000964