Blog gestión clinica

Vinay-Prasad-00349

Vinay Prasad: Per què el 40% de la pràctica clínica és errònia?

Vinay-Prasad-00349
Per Jordi Varela
President de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària 
Article publicat al seu blog Avenços en gestió clínica
El passat 18 de maig, Vinay Prasad va oferir una conferència a Barcelona en el marc de la 5ª Jornada “Right Care” de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la qual li vam demanar que ens expliqués per què havia confegit (amb Adam Cifu i altres col·laboradors) la llista de 146 pràctiques clíniques que caldria revertir i quins criteris havia emprat.

Què és la reversió mèdica? Segons Prasad, una reversió mèdica és la necessitat d’aturar una activitat clínica degut a que un estudi ben fet, normalment un assaig clínic amb indicadors finalistes, demostra que en la realitat no es compleixen els resultats desitjats, o que els efectes adversos no compensen els seus beneficis. L’orador va posar alguns exemples diversos, com la cateterització del Swan Ganz per monitorar l’equilibri hemodinàmic dels pacients en xoc, el tractament hormonal per a dones post-menopàusiques amb la finalitat de reduir el risc vascular coronari o cerebral i la col·locació de stents coronaris en pacients amb angina estable per disminuir el risc d’infart, augmentar la supervivència o, fins i tot, per retardar l’angor d’esforç. En tots tres exemples, assaigs clínics consistents han mostrat que es tractava d’activitats clíniques que, a la pràctica, no responien als objectius marcats, però en canvi sí que tenien efectes secundaris, que no eren menystenibles.

Llegir més

huges

Neix el Projecte HUGES per posar la h a la gestió sanitària

hugesPer Albert Cortés, impulsor del Projecte Huges i infermer gestor de l’Hospital Vall d’Hebron

La humanització està de moda. La realitat és que el tracte amb els pacients i les seves famílies ha de ser personal, directe, humanitzat, però, en canvi, els avenços soferts en el món de la sanitat s’ha anat migrant a una atenció cada vegada més tecnificada. És ara quan sorgeixen noves tendències per tornar a l’essència i tractar a les persones com a persones. Perquè els professionals de la salut siguin realment humanitzadors fan falta gestors que creguin en això i que gestionin de manera humanitzada.

Per intentar sensibilitzar sobre tot això, acaba de néixer Projecte HUGES: humanitzant la gestió sanitària, una idea que vaig començar que va sorgir de la meva idea de treballar per millorar el món de la gestió i que compta amb un grup de professionals valents i compromesos. Al cap i a la fi, Projecte HUGES s’ha proposat el repte de posar la h d’humanització a la gestió sanitària.

FotoDCC 044

Prendre decisions amb sentit intel·lectual, emocional i pràctic

FotoDCC 044
Per Jordi Varela, consultor especialitzat en gestió clínica i president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Article publicat al blog Avenços en gestió clínica.
 
En l’intent de modernitzar la tradicional medicina autocràtica, molts metges i infermeres han après a conjugar els verbs informarformar i educar, un gradient d’obertura unidireccional. No és estrany que després de ser apoderat (transmissió de poder), el pacient torni i digui allò de “doctor, si fos la seva mare, vostè què faria?”, i llavors tornem a la casella de sortida, la de la medicina autocràtica.
Imatge BCN

Què és l’Agència Europea del Medicament?

Imatge BCN

Per Lluís Bohigas, economista i vicepresident del Cercle de Salut

Article publicat al blog del Cercle de Salut

L’EMA (Agència Europea del Medicament) és una Agència de la Unió Europea ubicada a  Londres desde l’any 1995. L’EMA s’encarrega de l’avaluació científica, la supervisió i el monitoratge de la seguretat dels medicaments que desenvolupen les companyies farmacèutiques per al seu ús a Europa. L’EMA supervisa tant els medicaments per humans com els veterinaris.

Llegir més

Cinta metrica

Què entenem per valor de la innovació? Una reflexió arran d’un informe de l’OCDE

Cinta metricaPer Lluís Segú, farmacèutic. Consultor, professor associat de la Unitat de Farmacoteràpia i Farmàcia Clínica de la Universitat de Barcelona i professor del Màster en Farmacoeconomía de la Universitat Pompeu Fabra

L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha publicat recentment un informe (1) sobre la gestió de l’accés a les noves tecnologies que inclou elements interessants de reflexió. No és el primer d’aquesta organització o d’altres (ni serà l’últim) centrat en la necessitat que tenen els Sistemes de Salut de cercar formular per enfrontar adequadament la incorporació de les noves tecnologies mèdiques (2-11). L’informe és extens i fa referència no només a la innovació farmacològica sinó també a altres tecnologies mèdiques (dispositius, mitjans diagnòstics, etc.) i de les comunicacions i la informació. El contingut és, per tant, molt ampli i de difícil síntesi, però conté alguns elements vertebradors entre els quals destacaríem els següents

  1. Mecanismes d’accés i preu de la tecnologia basats en el valor afegit de les mateixes
  2. Incorporació de mecanismes dinàmics de decisió en l’accés i en el preu
  3. Adaptació de les organitzacions a les noves necessitats i requeriments
  4. Capacitat de previsió i inducció per part dels pagadors de la innovació futura.

Llegir més

llibres

Lectures sobre gestió per acabar l’estiu

llibresSi encara teniu uns dies de descans o voleu tornar a punt per reiniciar el calendari laboral de la tardor, recomanem algunes lectures que ens han arribat de la mà d’alguns membres de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i que hem anat difonent en els darrers mesos a través dels nostres canals de comunicació.

 

 

Llegir més

Foto Carles Capdevila

Parlant de gestió amb Carles Capdevila

Foto Carles CapdevilaDe com un periodista pot parlar de gestió amb gerents sanitaris

Per Gemma Bruna

Responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.

Carles Capdevila és el creador del diari Ara, projecte que l’any 2010 va endegar juntament amb la participació d’altres col·legues, en plena crisi no només de l’economia mundial, sinó també d’un model periodístic que quedava en entredit arran de la irrupció d’Internet, de les xarxes socials i d’una nova era en l’etapa de la comunicació.

El dia que Capdevila, per problemes personals, va decidir deixar la direcció de l’ARA ho va fer amb un parlament mereixedor no només de ser analitzat a les facultats de periodisme, sinó també a les escoles de negocis, perquè parla de les dificultats i la soledat de prendre decisions. El diari es cuina cada dia i triar una noticia o un altra, innovar, capgirar els continguts, assegurar finançament i crear un producte que sobrevisqui en el temps demana no només decidir, sinó que indefectiblement afrontar pressions de tot tipus: algunes de dins, segur, però moltes de fora. Perquè en l’era actual el poder polític, però sobretot econòmic ho és tot.

Llegir més