Ramon Cunillera

Per transformar cal un propòsit compartit i sentir-se important

Post Ramon Cunillera Ramon Cunillera

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme 

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Confesso la meva profunda admiració cap a Josep Guardiola. Estic rellegint “Herr Pep”, de Martí Perarnau, que si no t’agrada el futbol és un llibre que costa de llegir. En tots els capítols destil·len un munt de lliçons de comandament i lideratge.

Quan en Pep feia només tres mesos que havia arribat al seu nou destí, al club Bayern de Munic, li cau la final de la supercopa d’Europa contra el Chelsea de Mourinho (vells coneguts). El partit acaba en empat a dos en l’últim minut de la pròrroga amb gol in-extremis del Bayern. Abans de la tanda de penals, Guardiola reuneix l’equip i els diu: “Trieu-vos vosaltres mateixos. Jo no triaré qui tirarà. Però dels del moment que ho tingueu decidit penseu immediatament per on tirareu el penal, no canvieu d’opinió en cap moment, i des d’ara fins que us poseu davant del porter repetiu constantment “marcaré, marcaré, marcaré”. No us amoïneu. La final és nostra”. Van tirar els penals els jugadors que van voler, els van convertir tots, i van guanyar per 5-4. L’equip va ser un altre des d’aquell moment.

Llegir més

Xavier Bayona

D’Alma-Ata al Covid19: l’atenció primària davant la crisi sanitària

Post blog Xavi Bayona CATPer Xavier Bayona Huguet

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Director dels EAP Gornal i Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Coordinador del grup de treball de gestió i gestió clínica de la CAMFiC

Feia més d’una dècada que es volien canviar diferents aspectes de l’organització i la provisió de serveis de l’Atenció Primària (AP) en el nostre entorn, perquè es valorava que el model de la reforma de l’AP impulsat, sota el paraigua de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut d’Alma-Ata (Kazakhstan, 1978) havia quedat desfasat. A diferents fòrums liderats per les principals societats científiques vinculades a l’AP (CAMFiC i AIFiCC), també la Societat Catalana de Gestió Sanitària i pel mateix Departament de Salut s’han intentat, sense massa fortuna, diferents reformes de la reforma de l’AP (Pla d’Innovació i ENAPISC, entre d’altres).

Llegir més

Ignasi Riera

Les oportunitats del coronavirus

Ignasi RieraPer Ignasi Riera

Director d’Operacions. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

A la majoria d’organitzacions de l’àmbit de la salut es va passar, en menys de 15 dies, de la “normalitat” al punt àlgid de la pandèmia del coronavirus, amb independència del moment en què aparèixer el primer cas de Covid19 a cada organització.

Aquest fet va provocar que ens saltéssim moltes de les fases descrites en els diversos plans de contingència i anéssim directament la fase final que teníem prevista. I això va ser possible gràcies a l’agilitat en la presa de decisions per aplicar les mesures i activar nous dispositius, que dos setmanes abans haurien estat inimaginables.

Llegir més

Alba Brugués

La volta de mitjó de l’atenció primària pel Covid19

Alba Brugués Post COVIDPer Alba Brugués

Infermera gestora d’atenció primària

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Presidenta de l’Associació d’Infermeria Familiar i Comunitària de Catalunya (AIFiCC)

En pocs dies l’organització de l’atenció primària ha canviat com un mitjó. Des que vam rebre el primer protocol per part de l’Agència de Salut Pública per atendre als primers pacients que venien al centre de salut amb simptomatologia respiratòria i sospita d’estar infectats pel Covid19 al dia d’avui, han passat menys de dos mesos. Mirant enrere sembla que faci una eternitat! Potser ens hem acostumat a viure en una muntanya russa.

Llegir més

Jornada-SCGS-2

Gestió clínica, més enllà de l’aplaudiment

 

Post FacebookPer Pere Vallribera

President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

La pandèmia del COVID19 està colpejant a la nostra societat i al sistema sanitari i social amb una intensitat sense precedents. En pocs dies, milers de persones han emmalaltit, amb diferents graus de gravetat, i en les primeres etapes, amb un altíssim creixement diari en el nombre de casos.

Davant d’això, els professionals dels centres sanitaris, hospitals, centres d’atenció primària i dispositius sociosanitaris i de salut mental -metges, infermeres, treballadors socials, fisioterapeutes, psicòlegs, auxiliars, administratius, zeladors, i també personal de la neteja, la cuina i de serveis- han donat una resposta eficaç i humana, d’una manera solidària, cooperativa i interdisciplinar, per atendre a milers de persones i famílies agredides per la malaltia.

Llegir més

Imagen 1

Públic o privat? La gestió importa!

Imagen 1Per Pere Vallribera
President de la Societat Catalana de Gestió Sanitària
Director Gerent Sant Joan de Déu-Terres de Lleida
Article publicat al blog Avenços en gestió clínica 
Si els models de gestió dels hospitals incideixen en l’eficiència, per què anem en direcció contrària als models europeus de referència?
Si, en l’àmbit de les polítiques de salut, hi ha un debat amb menys criteri tècnic i objectiu i amb més “pseudopolítica”, interessos ocults i testosterona, aquest és el de la titularitat pública o privada dels centres que presten atenció pública a Catalunya i Espanya.
La Societat Catalana de Gestió Sanitària té la determinació d’aportar criteri, objectivitat i academicisme als models de titularitat, gestió i organització dels centres d’utilització pública. I aquí apareix el primer concepte clau, el d’utilització pública: el que és transcendent al nostre país és que sigui un dels que té el privilegi –en termes comparatius amb una bona part del món– d’haver-se dotat d’una sanitat universal i (majoritàriament) equitativa. I aquest concepte del que és legítimament públic, que és el dret dels ciutadans a tenir cobertura pública de les seves necessitats de salut, ha estat i està pervertit pels interessos dels uns i els altres respecte a qui i com es presta aquest servei, en quines condicions laborals i qui té el control polític dels òrgans de govern i del nomenament dels directius dels hospitals i altres centres de salut.

Llegir més

Vinay-Prasad-00349

Vinay Prasad: Per què el 40% de la pràctica clínica és errònia?

Vinay-Prasad-00349
Per Jordi Varela
President de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària 
Article publicat al seu blog Avenços en gestió clínica
El passat 18 de maig, Vinay Prasad va oferir una conferència a Barcelona en el marc de la 5ª Jornada “Right Care” de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, en la qual li vam demanar que ens expliqués per què havia confegit (amb Adam Cifu i altres col·laboradors) la llista de 146 pràctiques clíniques que caldria revertir i quins criteris havia emprat.

Què és la reversió mèdica? Segons Prasad, una reversió mèdica és la necessitat d’aturar una activitat clínica degut a que un estudi ben fet, normalment un assaig clínic amb indicadors finalistes, demostra que en la realitat no es compleixen els resultats desitjats, o que els efectes adversos no compensen els seus beneficis. L’orador va posar alguns exemples diversos, com la cateterització del Swan Ganz per monitorar l’equilibri hemodinàmic dels pacients en xoc, el tractament hormonal per a dones post-menopàusiques amb la finalitat de reduir el risc vascular coronari o cerebral i la col·locació de stents coronaris en pacients amb angina estable per disminuir el risc d’infart, augmentar la supervivència o, fins i tot, per retardar l’angor d’esforç. En tots tres exemples, assaigs clínics consistents han mostrat que es tractava d’activitats clíniques que, a la pràctica, no responien als objectius marcats, però en canvi sí que tenien efectes secundaris, que no eren menystenibles.

Llegir més

huges

Neix el Projecte HUGES per posar la h a la gestió sanitària

hugesPer Albert Cortés, impulsor del Projecte Huges i infermer gestor de l’Hospital Vall d’Hebron

La humanització està de moda. La realitat és que el tracte amb els pacients i les seves famílies ha de ser personal, directe, humanitzat, però, en canvi, els avenços soferts en el món de la sanitat s’ha anat migrant a una atenció cada vegada més tecnificada. És ara quan sorgeixen noves tendències per tornar a l’essència i tractar a les persones com a persones. Perquè els professionals de la salut siguin realment humanitzadors fan falta gestors que creguin en això i que gestionin de manera humanitzada.

Per intentar sensibilitzar sobre tot això, acaba de néixer Projecte HUGES: humanitzant la gestió sanitària, una idea que vaig començar que va sorgir de la meva idea de treballar per millorar el món de la gestió i que compta amb un grup de professionals valents i compromesos. Al cap i a la fi, Projecte HUGES s’ha proposat el repte de posar la h d’humanització a la gestió sanitària.

FotoDCC 044

Prendre decisions amb sentit intel·lectual, emocional i pràctic

FotoDCC 044
Per Jordi Varela, consultor especialitzat en gestió clínica i president de la Secció de Gestió Clínica de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Article publicat al blog Avenços en gestió clínica.
 
En l’intent de modernitzar la tradicional medicina autocràtica, molts metges i infermeres han après a conjugar els verbs informarformar i educar, un gradient d’obertura unidireccional. No és estrany que després de ser apoderat (transmissió de poder), el pacient torni i digui allò de “doctor, si fos la seva mare, vostè què faria?”, i llavors tornem a la casella de sortida, la de la medicina autocràtica.