Si encara teniu uns dies de descans o voleu tornar a punt per reiniciar el calendari laboral de la tardor, recomanem algunes lectures que ens han arribat de la mà d’alguns membres de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i que hem anat difonent en els darrers mesos a través dels nostres canals de comunicació.
Per Jordi Riba Cebrián. Treballador Social Sanitari. Twitter: @Jribace
Recentment, a través de Twitter, he llegit una entrada del blog d’un metge de família (Dr. Joan Simó) en què parlava de la desinversió en l’atenció primària de salut, i el definia com el “elephant in the room”, que no es pot ignorar. La Viquipèdia defineix aquesta expressió britànica com una metàfora que fa referència a una veritat evident que és ignorada o passa inadvertida (està clar que seria impossible passar per alt la presència d’un elefant en una habitació). També s’aplica a un problema o risc obvi que ningú vol discutir.
De seguida va venir-me al cap aquest elefant, potser mamut, del poc reconeixement professional del treballador social sanitari, aquest Treball Social que es porta a terme en institucions sanitàries: hospitals, centres d’atenció primària, serveis de pediatria d’atenció primària de salut, etc.
De com un periodista pot parlar de gestió amb gerents sanitaris
Per Gemma Bruna
Responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.
Carles Capdevila és el creador del diari Ara, projecte que l’any 2010 va endegar juntament amb la participació d’altres col·legues, en plena crisi no només de l’economia mundial, sinó també d’un model periodístic que quedava en entredit arran de la irrupció d’Internet, de les xarxes socials i d’una nova era en l’etapa de la comunicació.
El dia que Capdevila, per problemes personals, va decidir deixar la direcció de l’ARA ho va fer amb un parlament mereixedor no només de ser analitzat a les facultats de periodisme, sinó també a les escoles de negocis, perquè parla de les dificultats i la soledat de prendre decisions. El diari es cuina cada dia i triar una noticia o un altra, innovar, capgirar els continguts, assegurar finançament i crear un producte que sobrevisqui en el temps demana no només decidir, sinó que indefectiblement afrontar pressions de tot tipus: algunes de dins, segur, però moltes de fora. Perquè en l’era actual el poder polític, però sobretot econòmic ho és tot.
Lectures sobre gestió per acabar l’estiu
/0 Comments/in gestio /by SCGSLlegir més →
“Elephant in the room” en la gestió del treballador social sanitari
/in gestio /by SCGSRecentment, a través de Twitter, he llegit una entrada del blog d’un metge de família (Dr. Joan Simó) en què parlava de la desinversió en l’atenció primària de salut, i el definia com el “elephant in the room”, que no es pot ignorar. La Viquipèdia defineix aquesta expressió britànica com una metàfora que fa referència a una veritat evident que és ignorada o passa inadvertida (està clar que seria impossible passar per alt la presència d’un elefant en una habitació). També s’aplica a un problema o risc obvi que ningú vol discutir.
De seguida va venir-me al cap aquest elefant, potser mamut, del poc reconeixement professional del treballador social sanitari, aquest Treball Social que es porta a terme en institucions sanitàries: hospitals, centres d’atenció primària, serveis de pediatria d’atenció primària de salut, etc.
Llegir més →
Parlant de gestió amb Carles Capdevila
/in gestio /by SCGSPer Gemma Bruna
Responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.
Carles Capdevila és el creador del diari Ara, projecte que l’any 2010 va endegar juntament amb la participació d’altres col·legues, en plena crisi no només de l’economia mundial, sinó també d’un model periodístic que quedava en entredit arran de la irrupció d’Internet, de les xarxes socials i d’una nova era en l’etapa de la comunicació.
El dia que Capdevila, per problemes personals, va decidir deixar la direcció de l’ARA ho va fer amb un parlament mereixedor no només de ser analitzat a les facultats de periodisme, sinó també a les escoles de negocis, perquè parla de les dificultats i la soledat de prendre decisions. El diari es cuina cada dia i triar una noticia o un altra, innovar, capgirar els continguts, assegurar finançament i crear un producte que sobrevisqui en el temps demana no només decidir, sinó que indefectiblement afrontar pressions de tot tipus: algunes de dins, segur, però moltes de fora. Perquè en l’era actual el poder polític, però sobretot econòmic ho és tot.
Llegir més →