Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut
La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).
En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.
Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.
La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.
Director infermer i d’Atenció Directa. Sant Joan de Déu Terres de Lleida
President de l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental
La pandèmia pel Covid19 ha suposat tota una prova d’estrès per a la població general i per als professionals de l’àmbit de la salut. També pels que ens dediquem a la salut mental.
Els nostres equipaments i els estocs de material de les entitats que ens dediquem monogràficament a la salut mental no estaven dissenyats ni preparats, per defecte, per enfrontar-se a situacions com les actuals.
L’ús d’EPI, definir zones d’aïllament, confinar els usuaris en un doble confinament pel fet que suposa estar ingressats -en ocasions involuntàriament- i extremar les mesures higièniques i sanitàries, ha suposat tot un repte del qual, de moment, ens n’estem sortint no sense dificultats i amb un gran esforç per part de tots els professionals implicats.
Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals
En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.
Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.
El treball social sanitari a l’atenció primària de salut: enfocar per reenfocar
/in Blog /by SCGSResponsable de l’Àrea de Treball Social.
Gerència Territorial de Barcelona de l’Institut Català de la Salut
La pandèmia de la COVID-19 ha obligat a una readaptació exprés per part de tots els professionals sanitaris davant les noves necessitats de la població i, d’una manera especial, a les treballadores socials sanitàries (TSS).
En un primer moment va ser necessari pensar en noves respostes a les necessitats de la població per part de les TSS, i posar la mirada en aquelles situacions urgents, deixant en un segon pla aquelles demandes demorables.
Aquesta situació va comportar, durant la primera setmana, la necessitat de realitzar plans de contingència per reestructurar l’organització, adaptant les funcions de les TSS, amb canvis d’horaris voluntaris per la total cobertura de torns de treball i equips d’atenció primària (EAP), inclosos els caps de setmana, i poder donar resposta a les necessitats d’altres serveis sanitaris, institucions o administracions públiques.
La declaració de l’estat d’alarma a tot el país i les indicacions de confinament de la població va comportar la necessitat d’evitar tota visita presencial en els centres d’atenció primària que no fos d’urgència, evitant així el risc de contagi dels pacients i també dels professionals. Aquesta atenció es va veure substituïda per la potenciació del seguiment telefònic i telemàtic dels pacients.
Llegir més →
La gestió de la crisi del Covid19 en salut mental
/in Blog /by SCGSDirector infermer i d’Atenció Directa. Sant Joan de Déu Terres de Lleida
President de l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental
La pandèmia pel Covid19 ha suposat tota una prova d’estrès per a la població general i per als professionals de l’àmbit de la salut. També pels que ens dediquem a la salut mental.
Els nostres equipaments i els estocs de material de les entitats que ens dediquem monogràficament a la salut mental no estaven dissenyats ni preparats, per defecte, per enfrontar-se a situacions com les actuals.
L’ús d’EPI, definir zones d’aïllament, confinar els usuaris en un doble confinament pel fet que suposa estar ingressats -en ocasions involuntàriament- i extremar les mesures higièniques i sanitàries, ha suposat tot un repte del qual, de moment, ens n’estem sortint no sense dificultats i amb un gran esforç per part de tots els professionals implicats.
Llegir més →
El compromís dels professionals de la salut: gresol del Covid19
/in Blog /by SCGSDirectiva i docent en gestió
Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals
En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.
Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.
Llegir més →