Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.
Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.
Catedràtic emèrit Economia i Empresa, Universitat Pompeu Fabra
Vocal Junta Directiva Societat Catalana de Gestió Sanitària
‘La gestió importa’ dona títol al blog. Curiosament el recolzament científica aquest lema resulta relativament recent: Se sabia que la gestió importava però tant les mesures de la qualitat de la gestió com del seu impacte en el bon funcionament de diferents països deuen molt al World Management Survey, ja en aquest segle.
Les 25 propostes de la SCGS insisteixen en la importància de la gestió al proposar que la capacitat resolutiva mostrada durant la primera fase de la pandèmia actual i l’agilització de procediments que l’estat d’excepció ha permès no desapareguin amb aquest. Diverses entrades han aprofundit en com fer-ho: Antoni Sisó, Olga Pané-Julio Pascual, i Ricard Meneu et al. entre d’altres. Aquestes línies es centraran en dues avingudes que haurien de portar a que la gestió ens import a tots: 1 / Que es parli de resultats en salut i benestar (allò que preocupa la societat) i 2 / Centrar-se en la millora de la gestió pública.
Gerent del Parc Salut Mar i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària
Ens hem de felicitar de l’extraordinària iniciativa de la nostra societat científica, i la gran agilitat demostrada al posar sobre la taula el document del Impacte de la pandèmia del COVID-19 a les organitzacions sanitàries. 25 propostes a partir del que hem après. La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) demostra no només bons reflexes, sinó també que l’actuació decidida al front de la resposta organitzativa no ens ha impedit fer també, un anàlisi assossegat i mirant al futur.
Vivim temps molt complexes. Un llistat de demandes infinites de recursos procedents de qualsevol sector de la nostra societat, des de salut al turisme, des de l’educació a la cultura, no desperta cap sospita de que no puguin ser ateses. Sembla que Europa ho ha de solucionar, i de moment es reserven les males noticies per als contribuents.
Tinc l’impressió que m’he perdut alguna cosa i que quelcom no acaba de quadrar.
L’ambient polític propicia el desacord en comptes de les sinergies. Que hi hagi fiscals que investiguin els protocols d’ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) o que hi hagi un allau de demandes als jutjats perquè les EPI’s no estaven disponibles ni als hospitals ni al mercat, o que la guàrdia civil investigui a l’únic professional que ha estat al peu del canó donant la cara davant del país sencer, enmig d’una crisi sense precedents, desanima.
En resum, ens falten moltes coses, ningú ens explica amb claredat a la societat l’esforç necessari per aconseguir-les, i a mes els polítics estan enfadats els uns amb els altres.
Com deia Tony Judt: alguna cosa va malament.
Les propostes de la SCGS requereixen del propòsit dels qui tenen les competències per executar-les, però en l’actual entorn polític, és dubtós qui hi hagi la voluntat, la decisió i el valor per fer-ho.
Destil·lar el coneixement sobre Covid19
/in Blog /by SCGSCentre Cochrane Iberoamericà, Barcelona
Hospital de Sant Pau
comunica@cochrane.es
Des de principi d’any, s’han publicat, difós com a prepublicacions i posat en marxa milers d’estudis sobre la Covid19. Bona part de la indústria editorial ha aixecat les seves barreres de pagament per fer realitat, encara que sigui de forma transitòria, la ciència en accés obert. Això ha facilitat l’acceleració dels projectes per a una vacuna després de conèixer-se la seqüència del genoma del virus i la realització d’assajos clínics i altres estudis per respondre a preguntes urgents. La maquinària investigadora mundial s’ha bolcat de forma excepcionalment ràpida en un desafiament científic, tecnològic i sanitari majúscul. Però la crisi no és excusa per l’excepcionalitat en el rigor metodològic, com advertia un article recent a Science i també a La volatilitat del coneixement científic en temps de la Covid19. La ciència té el seu tempo, que no és el de les emergències ni el del periodisme, i les dreceres alimenten la mala ciència, el malbaratament, la incertesa, el desconcert i el coneixement fals i volàtil.
Certament, el problema de la mala ciència, amb els seus resultats incerts i problemes de replicabilitat, s’ha incubat durant dècades. La comunitat científica coneix millor que ningú quants estudis inútils i quanta volatilitat hi ha a la investigació sobre la covid-19. Tot i el volum ingent d’estudis (només al New England Journal of Medicine li arriben cada dia entre 110 i 150 manuscrits sobre Covid19 i algun dia fins a 200), hi ha encara massa preguntes sense resposta amb un mínim de certesa. Des de les que es fa tothom (quan tindrem una vacuna? Quant durarà la pandèmia?) fins a les més tècniques sobre la contagiositat del virus, la resposta immunològica o la variabilitat individual.
Llegir més →
Per a que la gestió ens importi a tots
/in Blog /by SCGSCatedràtic emèrit Economia i Empresa, Universitat Pompeu Fabra
Vocal Junta Directiva Societat Catalana de Gestió Sanitària
‘La gestió importa’ dona títol al blog. Curiosament el recolzament científic a aquest lema resulta relativament recent: Se sabia que la gestió importava però tant les mesures de la qualitat de la gestió com del seu impacte en el bon funcionament de diferents països deuen molt al World Management Survey, ja en aquest segle.
Les 25 propostes de la SCGS insisteixen en la importància de la gestió al proposar que la capacitat resolutiva mostrada durant la primera fase de la pandèmia actual i l’agilització de procediments que l’estat d’excepció ha permès no desapareguin amb aquest. Diverses entrades han aprofundit en com fer-ho: Antoni Sisó, Olga Pané-Julio Pascual, i Ricard Meneu et al. entre d’altres. Aquestes línies es centraran en dues avingudes que haurien de portar a que la gestió ens import a tots: 1 / Que es parli de resultats en salut i benestar (allò que preocupa la societat) i 2 / Centrar-se en la millora de la gestió pública.
Llegir més →
Retrobant els valors perduts, una oportunitat pel futur
/in Blog /by SCGSPer Olga Pané
Gerent del Parc Salut Mar i vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària
Ens hem de felicitar de l’extraordinària iniciativa de la nostra societat científica, i la gran agilitat demostrada al posar sobre la taula el document del Impacte de la pandèmia del COVID-19 a les organitzacions sanitàries. 25 propostes a partir del que hem après. La Societat Catalana de Gestió Sanitària (SCGS) demostra no només bons reflexes, sinó també que l’actuació decidida al front de la resposta organitzativa no ens ha impedit fer també, un anàlisi assossegat i mirant al futur.
Vivim temps molt complexes. Un llistat de demandes infinites de recursos procedents de qualsevol sector de la nostra societat, des de salut al turisme, des de l’educació a la cultura, no desperta cap sospita de que no puguin ser ateses. Sembla que Europa ho ha de solucionar, i de moment es reserven les males noticies per als contribuents.
Tinc l’impressió que m’he perdut alguna cosa i que quelcom no acaba de quadrar.
L’ambient polític propicia el desacord en comptes de les sinergies. Que hi hagi fiscals que investiguin els protocols d’ingrés a les Unitats de Cures Intensives (UCI) o que hi hagi un allau de demandes als jutjats perquè les EPI’s no estaven disponibles ni als hospitals ni al mercat, o que la guàrdia civil investigui a l’únic professional que ha estat al peu del canó donant la cara davant del país sencer, enmig d’una crisi sense precedents, desanima.
En resum, ens falten moltes coses, ningú ens explica amb claredat a la societat l’esforç necessari per aconseguir-les, i a mes els polítics estan enfadats els uns amb els altres.
Com deia Tony Judt: alguna cosa va malament.
Les propostes de la SCGS requereixen del propòsit dels qui tenen les competències per executar-les, però en l’actual entorn polític, és dubtós qui hi hagi la voluntat, la decisió i el valor per fer-ho.
Llegir més →