Foto Carles Capdevila

Parlant de gestió amb Carles Capdevila

Foto Carles CapdevilaDe com un periodista pot parlar de gestió amb gerents sanitaris

Per Gemma Bruna

Responsable de Comunicació de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Periodista especialista en sanitat.

Carles Capdevila és el creador del diari Ara, projecte que l’any 2010 va endegar juntament amb la participació d’altres col·legues, en plena crisi no només de l’economia mundial, sinó també d’un model periodístic que quedava en entredit arran de la irrupció d’Internet, de les xarxes socials i d’una nova era en l’etapa de la comunicació.

El dia que Capdevila, per problemes personals, va decidir deixar la direcció de l’ARA ho va fer amb un parlament mereixedor no només de ser analitzat a les facultats de periodisme, sinó també a les escoles de negocis, perquè parla de les dificultats i la soledat de prendre decisions. El diari es cuina cada dia i triar una noticia o un altra, innovar, capgirar els continguts, assegurar finançament i crear un producte que sobrevisqui en el temps demana no només decidir, sinó que indefectiblement afrontar pressions de tot tipus: algunes de dins, segur, però moltes de fora. Perquè en l’era actual el poder polític, però sobretot econòmic ho és tot.

Llegir més

one way

Gestió i comunicació: i quan divergeixen?

one wayPer Ramon Cunillera, membre de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Una reflexió des del punt de vista d’un gestor i una rèplica a l’article Gestió i comunicació: de debó caminem plegats? 

Des de la màxima sensibilitat a la incorporació de les habilitats comunicatives com una eina bàsica en la gestió de persones, de serveis públics i de serveis sanitaris, em permeto fer alguna reflexió sobre la divergència en els objectius i en les pràctiques entre gestors i comunicadors, que alguna vegada es dóna.

Sempre que he pogut, des de la màxima responsabilitat en l’òrgan directiu d’una institució, pública o privada, he treballat amb un/a professional de la comunicació al costat. Crec en la necessitat de fer bona comunicació interna, en la necessitat d’explicar-nos molt bé, de persuadir i de buscar complicitats perquè els nostres col·laboradors de dins actuïn de corretja de transmissió cap als receptors de fora. La millor explicació del que és i del que vol ser la organització la fan els propis “actors de l’obra”, la que fan els treballadors i els clients, la que fan metges, infermeres, auxiliars i administratius amb els pacients, i per tant, cal assegurar-nos que els arriba el missatge i l’entenen be.

Llegir més