Per Jordi Riba, treballador social sanitari. Twitter: @Jribace
Fa poc vaig publicar al meu bloc una entrada sobre la imperiosa necessitat que la treballadora social sanitària de qualsevol institució fos proactiva, és a dir, que s’anticipi a enfocar els serveis que ofereix cap a la prevenció. Mostrava en l’entrada diversos possibles indicadors des de l’hospital o l’atenció primària que permetien a la treballadora social sanitària ser proactiva a partir de diagnòstics o resultats de diferents test (Barthel, Pfeiffer i altres) que surtin alterats.
Per Lluís Segú, farmacèutic. Consultor, professor associat de la Unitat de Farmacoteràpia i Farmàcia Clínica de la Universitat de Barcelona i professor del Màster en Farmacoeconomía de la Universitat Pompeu Fabra
L’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha publicat recentment un informe (1) sobre la gestió de l’accés a les noves tecnologies que inclou elements interessants de reflexió. No és el primer d’aquesta organització o d’altres (ni serà l’últim) centrat en la necessitat que tenen els Sistemes de Salut de cercar formular per enfrontar adequadament la incorporació de les noves tecnologies mèdiques (2-11). L’informe és extens i fa referència no només a la innovació farmacològica sinó també a altres tecnologies mèdiques (dispositius, mitjans diagnòstics, etc.) i de les comunicacions i la informació. El contingut és, per tant, molt ampli i de difícil síntesi, però conté alguns elements vertebradors entre els quals destacaríem els següents
Mecanismes d’accés i preu de la tecnologia basats en el valor afegit de les mateixes
Incorporació de mecanismes dinàmics de decisió en l’accés i en el preu
Adaptació de les organitzacions a les noves necessitats i requeriments
Capacitat de previsió i inducció per part dels pagadors de la innovació futura.
Per Jordi Varela, consultor especialitzat en gestió clínica i secretari de la Societat Catalana de Gestió Sanitària. Article publicat al blog Avanços en gestió clínica.
Ara fa 10 anys, el panorama de l’atenció domiciliària de les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes a Holanda seguia un esquema burocràtic basat en el treball infermer per una banda, el social per l’altra, a més de les actuacions de suport domiciliari ofert per empreses, moltes d’elles del món de la neteja.
Jos de Blok, un infermer comunitari, insatisfet amb aquest model fragmentat, va agafar la motxilla de l’emprenedor, va reunir un petit grup d’infermeres amb les quals compartia visió i van discutir tant com els va caler sobre un nou model d’atenció basat en les necessitats reals de les persones. En una entrevista, Jos de Blok diu: “El que volia demostrar era que si ets una bona infermera, hauries de saber posar el focus en la relació per construir lligams de confiança amb els pacients amb l’objectiu d’aconseguir que visquin amb la màxima independència que els sigui possible.”
La treballadora social sanitària: arguments de valor
/in Blog /by SCGSFa poc vaig publicar al meu bloc una entrada sobre la imperiosa necessitat que la treballadora social sanitària de qualsevol institució fos proactiva, és a dir, que s’anticipi a enfocar els serveis que ofereix cap a la prevenció. Mostrava en l’entrada diversos possibles indicadors des de l’hospital o l’atenció primària que permetien a la treballadora social sanitària ser proactiva a partir de diagnòstics o resultats de diferents test (Barthel, Pfeiffer i altres) que surtin alterats.
Llegir més →
Què entenem per valor de la innovació? Una reflexió arran d’un informe de l’OCDE
/in Blog /by SCGSL’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) ha publicat recentment un informe (1) sobre la gestió de l’accés a les noves tecnologies que inclou elements interessants de reflexió. No és el primer d’aquesta organització o d’altres (ni serà l’últim) centrat en la necessitat que tenen els Sistemes de Salut de cercar formular per enfrontar adequadament la incorporació de les noves tecnologies mèdiques (2-11). L’informe és extens i fa referència no només a la innovació farmacològica sinó també a altres tecnologies mèdiques (dispositius, mitjans diagnòstics, etc.) i de les comunicacions i la informació. El contingut és, per tant, molt ampli i de difícil síntesi, però conté alguns elements vertebradors entre els quals destacaríem els següents
Llegir més →
Buurtzorg, un projecte de treball infermer amb estratègia d’oceà blau
/in Blog /by SCGSAra fa 10 anys, el panorama de l’atenció domiciliària de les persones amb necessitats socials i sanitàries complexes a Holanda seguia un esquema burocràtic basat en el treball infermer per una banda, el social per l’altra, a més de les actuacions de suport domiciliari ofert per empreses, moltes d’elles del món de la neteja.
Jos de Blok, un infermer comunitari, insatisfet amb aquest model fragmentat, va agafar la motxilla de l’emprenedor, va reunir un petit grup d’infermeres amb les quals compartia visió i van discutir tant com els va caler sobre un nou model d’atenció basat en les necessitats reals de les persones. En una entrevista, Jos de Blok diu: “El que volia demostrar era que si ets una bona infermera, hauries de saber posar el focus en la relació per construir lligams de confiança amb els pacients amb l’objectiu d’aconseguir que visquin amb la màxima independència que els sigui possible.”