Apostar per la sanitat pública: més autonomia i capacitat de gestió per a les organitzacions sanitàries

Joan Barrubés CATPer Joan Barrubés

Soci director d’Antares Consulting

Les organitzacions han estat sotmeses durant la crisis sanitària del Covid19 a una situació d’estres insòlita, que ha posat de manifest que l’actual rigidesa jurídica, administrativa i de govern de les institucions sanitàries no està adaptada a la complexitat de la seva gestió, on ha de predominar l’autonomia, la professionalitat i el lideratge clínic.

La crisi econòmica del 2009 va portar inicialment esperances de canvis estructurals en els sistema sanitari, que finalment no es van produir. La sanitat pública no es pot permetre deixar passar una nova oportunitat de canvi i transformació.

Un dels elements importants en la gestió de les organitzacions sanitàries, siguin hospitals o centres d’atenció primària, és la seva capacitat de conduir de forma professionalitzada, autònoma i amb criteris clínics per tal d’aconseguir els millors resultats en salut possibles amb els recursos existents. Avui, aquesta capacitat no es dona suficientment en el nostre sistema.

Desgraciadament, el debat sobre la capacitat de gestió dels hospitals ha versat tradicionalment entre les opcions de propietat de l’hospital: públic o privat. I no s’ha entrat en profunditat en elements com dotar d’un marc de gestió apropiat a l’hospital públic.

En els últims anys, tots els sistemes sanitaris públics europeus han fet aquesta aposta. Avui, el model predominant a Europa és l’hospital públic, amb personalitat jurídica i autonomia de gestió. I dins d’aquest marc general, destaca una excepció: el sistema nacional de salut d’Espanya i també el de Catalunya: un hospital públic de gestió directa, sense personalitat jurídica, escassa autonomia de gestió i amb una important interferència política en la direcció. Hem de prendre consciencia que aquest hospital públic del nostre entorn és una excepció, i quasi una antigalla, en el sistema europeu comparat.

Si analitzem les característiques dels hospitals públics moderns dels països del nostre entorno, trobem els següents elements:

  1. L’hospital és de propietat pública, generalment de la regió o del municipi, però dotat de personalitat jurídica pròpia
  2. Els professionals sanitaris són empleats públics, però no necessàriament funcionaris.
  3. L’òrgan de govern, la seva composició i elecció, està regulada per llei, és transparent i basada criteris professionals.
  4. La composició de l’òrgan de govern de l’hospital sol ser mixta: representants, professionals, pacients, públic (pesos relatius variables).
  5. Una creixement obertura de l’òrgan de govern a pacients / societat ja sigui amb sessions obertes a el públic o mitjançant la seva participació.
  6. Els equips directius son nomenats amb criteris professionals, sota processos regulats i transparents.
  7. La participació dels professionals sanitaris en els òrgans de direcció de l’hospital és majoritària (lideratge clínic) i amb tendència cap a una organització clínica més o menys descentralitzada
  8. El règim econòmic és autònom, amb capacitat per gestionar el resultat econòmic de l’exercici, gestió d’actius (patrimoni) i capacitat d’endeutament
  9. Els hospitals tenen capacitat d’Inversió per a l’equipament i tecnologia mitjançant recursos propis (el sistema de pagament d’activitat inclou el cost del capital).

Aquest model d’organització sanitària publica, aplicable a hospitals i atenció primària, no és una visió de futur, sinó que és la realitat actual (i des de fa anys) en el panorama europeu. Reforçar la sanitat públic és adaptar l’hospital públic a les necessitats del sistema sanitari, i modernitzar-lo en la línia del que avui és un hospital públic modern a Europa, i abandonar el model actual que no és més que una rara avis en el marc de la Unió Europea.