Alba Brugués: “La prescripció infermera augmenta l’eficiència, la seguretat del pacient i la bona praxis a les organitzacions”

Alba Brugués

La regulació de la prescripció infermera ha tornat entrar amb força al debat sanitari després que el Ministeri de Sanitat aprovés un reial decret que deixa en situació d’indefensió al col·lectiu infermer. Des de Catalunya ja fa mesos es va posar en marxa una comissió de crisis, formada per una cinquantena d’associacions, entitats i organitzacions, que reclamen al Departament de Salut de la Generalitat que desplegui una normativa catalana que reguli, de manera definitiva la prescripció de la infermera, de manera autònoma. La infermera Alba Brugués, vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària, que dóna suport a la iniciativa, considera que la prescripció infermera no només ajuda i beneficia al ciutadà, en primer lloc, sinó també al sistema de salut i a les organitzacions.

Què és la prescripció infermera?

És una de les moltes intervencions que realitza la infermera en la seva pràctica habitual, fruit d’un pla de cures i que consisteix en seleccionar i indicar tècniques, productes sanitaris o fàrmacs, com a resultat d’un procés de judici clínic. És una competència reconeguda en la nostra professió i que es realitzar habitualment, però no regulada legislativament, per tant, falta un reconeixement normatiu per a desenvolupar-la en totes els seu efectes. Cal tenir en compte que no és el mateix prescriure que receptar, doncs mentre que el prescriure és indicar el millor règim terapèutic, receptar és l’acte administratiu d’estendre la recepta per recollir un producte o fàrmac a la farmàcia.

Per què cal que les infermeres prescriguin?

Perquè és una competència que tenim i una intervenció que fem habitualment. Perquè és bo pel pacient i pel sistema. No té sentit que un procés que comença un professional l’acabi un altre. És ineficient, insegur i no beneficia a ningú.

En d’altres països aquesta és una pràctica habitual.

Efectivament. A la majoria de països d’Europa i molts de la resta del món, la prescripció infermera està reconeguda i regulada. A més, hi ha estudis que demostren que en segons quins processos assistencials la prescripció feta per la infermera és millor perquè té menys tendència a la medicalització excessiva i s’ajusta molt més als protocols, fruit de la pròpia formació en educació per a la salut i consell de vida saludable que incorpora la pràctica infermera.

És quelcom que ja venien fent les infermeres?

Sí, ja s’estava fent. El que falta és la regulació normativa. És sabut que les lleis sempre van per darrera de les necessitats, però aquesta està costant molt que ens arribi i amb la sortida d’aquest Real Decret no s’ha arreglat un problema que arrosseguem fa anys, sinó que el complica encara més.

Recentment el Ministeri de Sanitat ha donat llum verda a un decret que regula la prescripció infermera. Per què no hi estan d’acord? La llei aprovada 2006 i posteriorment modificada el 2009 ja tenia moltes deficiències que no acaben d’encaixar, com per exemple la necessitat d’acreditació per una activitat que ja l’estem realitzant i que durant la carrera ja tenim crèdits en farmacologia per a la prescripció autònoma.

Hi ha dos grans motius perquè no s’està d’acord. El primer és la obligació que descriu el RD de realitzar un curs de 180 hores per una competència que ja tenim (no és nova) i que es realitza de manera habitual.

I el segon motiu?

El segon motiu i aquest és el més escandalós, és la introducció d’un article nou al RD sense previ consens per part dels membres del Consejo Interterritorial del Sistema de Salud  on diu que el metge ha de fer el diagnòstic, ha d’establir una prescripció prèvia i determinar el protocol o guia de pràctica clínica a seguir. Per tant, limita totalment l’autonomia de la infermera i obliga a dobles visites sense cap valor afegit, augmentant així el temps d’espera de la persona atesa.

És a dir que és una decisió molt poc eficient.

La veritat és que és impossible seguir treballant amb la pràctica infermera i acomplir al peu de la lletra aquest decret, perquè si ho féssim al peu de la lletra es col·lapsaria el sistema de salut. A més, obliga a seguir uns protocols suposadament aprovats per la Dirección General de Salud Pública, Calidad e Innovación del Ministerio de Sanidad, Servicios Sociales e Igualdad i publicats en el Boletín Oficial del Estado, que no estan ni elaborats, ni aprovats i ni menys publicats.  En resum, que és impossible acomplir aquest decret.

En què pot ajudar la prescripció infermera al sistema de salut?

A ser més eficient, a responsabilitzar a qui li correspon cada actuació, procés o intervenció que realitza. Cada professional ha de finalitzar un procés que ha iniciat i no convertir en un problema administratiu l’acte de receptar que, en definitiva, és el que aquest decret està regulant. Volem que els arribi als ciutadans la nostra preocupació: “Volen cuidar-te sense barreres”, com diu l’eslògan de la jornada de visibilització que celebrarem el proper dia 7 d’abril. El màxim beneficiat en regular la prescripció infermera és el ciutadà.

I en què beneficia al funcionament de les organitzacions?

Per a les organitzacions és augmentar en eficiència, seguretat per als pacients i bona praxis. No es dupliquen visites innecessàriament, cada professional es responsabilitza dels seus actes i la infermera és finalista d’intervencions que n’és competent per a fer-les. Els estudis realitzats en el món anglosaxó sobre la prescripció infermera demostren que la prescripció infermera és altament eficient.

Des de la Societat Catalana de Gestió Sanitària s’ha donat suport a la petició de reclamar una normativa catalana per regular a la prescripció infermera. Què li diria a un gestor que encara no veu clara aquesta necessitat?

Com més organitzacions i gestors recolzin la regulació catalana, més es tindrà en compte per tal que el Departament de Salut faci efectiu el desplegament de la norma catalana. Aquesta llei no és un problema de les infermeres, sinó que el problema és del propi sistema de salut i  que perjudica directament als usuaris.