La gestió de la crisi del Covid19 en salut mental

Post Àlex MariegesÀlex Marieges Gordo

Director infermer i d’Atenció Directa. Sant Joan de Déu Terres de Lleida

President de l’Associació Catalana d’Infermeria de Salut Mental

La pandèmia pel Covid19 ha suposat tota una prova d’estrès per a la població general i per als professionals de l’àmbit de la salut. També pels que ens dediquem a la salut mental.

Els nostres equipaments i els estocs de material de les entitats que ens dediquem monogràficament a la salut mental no estaven dissenyats ni preparats, per defecte, per enfrontar-se a situacions com les actuals.

L’ús d’EPI, definir zones d’aïllament, confinar els usuaris en un doble confinament pel fet que suposa estar ingressats -en ocasions involuntàriament- i extremar les mesures higièniques i sanitàries, ha suposat tot un repte del qual, de moment, ens n’estem sortint no sense dificultats i amb un gran esforç per part de tots els professionals implicats.

Llegir més

El compromís dels professionals de la salut: gresol del Covid19

Maria Emilia Gil CATMaria Emília Gil

Directiva i docent en gestió

Directora tècnica de la Fundació de la Unió Catalana d’Hospitals

En les darrers 10 anys, el compromís dels professionals ha estat un concepte emergent en l’àmbit de la psicologia positiva, oposat a l’esgotament i a la desafecció laboral (burnout) i amb nombrosos estudis aplicats al sector sanitari. En publicacions prèvies a la situació actual, es parlava que sis de cada 10 professionals de la salut manifestaven sentir-se compromesos amb la seva tasca i amb l’organització, que la retribució econòmica era important però no l’únic factor motivador, i manifestaven com a factors motivadors el fet que els feien sentir-se útils i sentir-se a gust a la feina, així com la participació i el reconeixement professional dels seus companys i de la societat, en general.

Tot i que ha tingut cert debat acadèmic, el compromís dels professionals és un tema convincent, s’associa al benestar dels professionals i contribueix de manera positiva a les finalitats de l’organització i en l’atenció als pacients (Gagné, Dubois, Homme, Borgès, & Silva, 2019). Amb més o menys encert, les institucions sanitàries han cercat iniciatives organitzatives per promoure un entorn laboral saludable des de la perspectiva individual, d’equip i global. També s’han iniciat experiències per fer efectiva la participació dels professionals en les decisions clau. Altres estratègies més recents plantegen fórmules per tal que les persones que treballen als hospitals i centres sanitaris tinguin una experiència laboral positiva, durant tot el seu procés complet de la seva vida laboral a l’organització.

Llegir més

Per transformar cal un propòsit compartit i sentir-se important

Post Ramon Cunillera Ramon Cunillera

Gerent del Consorci Sanitari del Maresme 

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

Confesso la meva profunda admiració cap a Josep Guardiola. Estic rellegint “Herr Pep”, de Martí Perarnau, que si no t’agrada el futbol és un llibre que costa de llegir. En tots els capítols destil·len un munt de lliçons de comandament i lideratge.

Quan en Pep feia només tres mesos que havia arribat al seu nou destí, al club Bayern de Munic, li cau la final de la supercopa d’Europa contra el Chelsea de Mourinho (vells coneguts). El partit acaba en empat a dos en l’últim minut de la pròrroga amb gol in-extremis del Bayern. Abans de la tanda de penals, Guardiola reuneix l’equip i els diu: “Trieu-vos vosaltres mateixos. Jo no triaré qui tirarà. Però dels del moment que ho tingueu decidit penseu immediatament per on tirareu el penal, no canvieu d’opinió en cap moment, i des d’ara fins que us poseu davant del porter repetiu constantment “marcaré, marcaré, marcaré”. No us amoïneu. La final és nostra”. Van tirar els penals els jugadors que van voler, els van convertir tots, i van guanyar per 5-4. L’equip va ser un altre des d’aquell moment.

Llegir més

D’Alma-Ata al Covid19: l’atenció primària davant la crisi sanitària

Post blog Xavi Bayona CATPer Xavier Bayona Huguet

Metge especialista en Medicina Familiar i Comunitària

Director dels EAP Gornal i Bellvitge de l’Hospitalet de Llobregat

Vocal de la Societat Catalana de Gestió Sanitària i de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques de Catalunya i Balears

Coordinador del grup de treball de gestió i gestió clínica de la CAMFiC

Feia més d’una dècada que es volien canviar diferents aspectes de l’organització i la provisió de serveis de l’Atenció Primària (AP) en el nostre entorn, perquè es valorava que el model de la reforma de l’AP impulsat, sota el paraigua de la declaració de l’Organització Mundial de la Salut d’Alma-Ata (Kazakhstan, 1978) havia quedat desfasat. A diferents fòrums liderats per les principals societats científiques vinculades a l’AP (CAMFiC i AIFiCC), també la Societat Catalana de Gestió Sanitària i pel mateix Departament de Salut s’han intentat, sense massa fortuna, diferents reformes de la reforma de l’AP (Pla d’Innovació i ENAPISC, entre d’altres).

Llegir més

Les oportunitats del coronavirus

Ignasi RieraPer Ignasi Riera

Director d’Operacions. Parc Sanitari Sant Joan de Déu

Vocal de la Junta Directiva de la Societat Catalana de Gestió Sanitària

A la majoria d’organitzacions de l’àmbit de la salut es va passar, en menys de 15 dies, de la “normalitat” al punt àlgid de la pandèmia del coronavirus, amb independència del moment en què aparèixer el primer cas de Covid19 a cada organització.

Aquest fet va provocar que ens saltéssim moltes de les fases descrites en els diversos plans de contingència i anéssim directament la fase final que teníem prevista. I això va ser possible gràcies a l’agilitat en la presa de decisions per aplicar les mesures i activar nous dispositius, que dos setmanes abans haurien estat inimaginables.

Llegir més